«Les conseqüències de les polítiques lingüístiques soviètica i russa: l’exemple txuvaix» Hèctor Alòs

El dijous 8 de juny, la “Revista de Llengua i Dret” va publicar al seu blog un article d’Hèctor Alòs titulat «Les conseqüències de les polítiques lingüístiques soviètica i russa: l’exemple txuvaix». L’article presenta la situació sociolingüística del txuvaix a través d’una descripció de la política lingüística soviètica i de com les ideologies lingüístiques promogudes en aquesta època segueixen dominant en el discurs i la política lingüística russa actual.

El problema central és que les ideologies lingüístiques no han canviat. Sense que hi tinguin absolutament res en contra, les autoritats no veuen més funcions per al txuvaix que algunes de simbòliques o rituals. Tot i ser idioma oficial, parlat com a primera llengua per aproximadament la meitat de la població, i tenir dret els ciutadans a adreçar-se a les autoritats en txuvaix, no hi ha cap rètol informatiu en cap oficina governamental en txuvaix, ni tampoc tinc notícia de l’existència de cap formulari administratiu bilingüe. […]

Tot plegat fa que la substitució lingüística a les ciutats de Txuvàixia es manté. Pesen molt en l’elecció de la llengua de comunicació amb els fills els prejudicis lingüístics inculcats en l’època soviètica, a banda que l’educació totalment o majoritàriament en rus reforça el seu ús a les llars.

Font: Revista de Llengua i Dret

 

Advertisements