Arxiu de l'autor: CUSC-UB

Quant a CUSC-UB

El Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació (CUSC) és un centre internacional de recerca, formació i serveis, fundat l’any 1998 tot partint de la tradició de recerca en psicolingüística, sociolingüística, pragmàtica, pedagogia de la llengua, dret lingüístic, i comunicació verbal i no verbal a la Universitat de Barcelona. Està integrat per professorat i investigadors adscrits a diversos departaments de les facultats de Filologia, Economia i Empresa (Sociologia), Dret, Psicologia, Formació del Professorat i del Servei de Llengua Catalana.

Avel·lí Flors-Mas participa a les jornades «Democracy and Immigration: the cases of Catalonia and Australia»

El 30 i 31 de maig, a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona tindran lloc les jornades «Democracy and Immigration: the cases of Catalonia and Australia», organitzades pel Centre for Australian and Transnational Studies (CEAT).

Resultat d'imatges de avel·lí flors

Avel·lí Flors-Mas

L’Avel·lí Flors-Mas, investigador del CUSC, hi participarà amb una ponència titulada «Immigració i llengües a Catalunya: de les polítiques als resultats», concretament el 30 de maig de 16 a 17 h. Flors-Mas presentarà els principis, polítiques i mecanismes previstos per a la incorporació lingüística de la població immigrada estrangera a la

societat catalana, repassarà els principals resultats assolits i identificarà alguns reptes pendents. Partirà d’una diferència entre polítiques adreçades a població en edat no escolar i polítiques centrades en el sistema educatiu, i presentarà dades de diferent naturalesa (documents oficials, dades estadístiques, etnogràfiques i discursives), resultants de recerques pròpies i d’altres equips.

Les jornades són gratuïtes, però us hi heu d’inscriure aquí.

Us deixem el programa complet:

 

1

2

 

 

Anuncis

El CUSC participarà a la V Festa de la Ciència de la UB

El proper divendres 17 de maig, de 9 a 14 h, a l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona, podreu trobar el CUSC, juntament amb els membres de la plataforma Com ho diria, a la V Festa de la Ciència de la UB, una jornada de divulgació científica, amb tota mena d’activitats pràctiques i de caràcter científic.

L’objectiu de la festa és fer accessible a tots els públics, d’una manera lúdica i innovadora, la recerca que es duu a terme a la Universitat de Barcelona, i alhora reivindicar el paper rellevant de la ciència en tots els àmbits de la vida. Les activitats i els tallers programats pretenen fomentar la descoberta de la ciència que ens envolta i estimular la capacitat dels participants d’adoptar una actitud reflexiva i científica davant de qualsevol situació.

El CUSC impartirà, juntament amb Com ho diria, un petit taller titulat «Sema’t amb la llengua! Es pot estudiar el llenguatge juvenil?». Ja sabeu que l’argot es defineix com una varietat parlada per un grup que difereix de la llengua estàndard, s’utilitza com a parla privada i és adoptada com a senyal distintiu. L’argot pot arribar a ser incomprensible per a la resta de parlants que no pertanyen a aquest grup. Podem, doncs, considerar que la parla dels joves és un argot? Existeix un argot juvenil? En què es diferencia del català estàndard?

El nostre taller consisteix en un Kahoot, un qüestionari en línia en què els diversos participants responen una pregunta simultàniament des dels seus dispositius mòbils. El mateix Kahoot els mostrarà la resposta correcta de les quatre opcions que hi havia i els participants aniran acumulant punts. Les preguntes giren a l’entorn del l’argot juvenil: s’ha de triar l’alternativa estàndard més precisa d’un mot argòtic o a l’inrevés.

 

kahoot lingüístic

Membres del CUSC i del Com ho diria a la IV Festa de la CIència (2018)

Cartell de la V Festa de la Ciència de la UB

1st live stream Roundtable on Practices and Standards in Forensic Authorship Analysis

El 15 de maig de 10.30 a 17.00 h a l’aula 0.2 de l’Edifici Josep Carner (Facultat de Filologia de la UB), tindrà lloc, en streaming des de Manchester, un seguiment en directe de la primera taula rodona dedicada a l’anàlisi d’autoria, «1st Roundtable on Practices and Standards in Forensic Authorship Analysis». S’hi combinarà el seguiment en línia de la taula rodona amb xerrades en directe.

Si voleu assistir-hi, heu d’informar-ho a cillamola@ub.edu.

Us n’adjuntem el programa:

12

Cicle de conferències sobre la diversitat lingüística

El Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes Balears (GRESIB), juntament amb la Direcció General de Política Lingüística i amb el suport del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General, organitza un cicle de conferències sobre la diversitat lingüística, que tendrà lloc els dies 8, 16, 22 i 29 de maig.

  • Dimecres 8 de maig de 2019
    Stella Medori (Universitat de Còrsega Pasquale Paoli):
    La diversità linguistica: il caso della Corsica
  • Dijous 16 de maig de 2019
    Juan Carlos Moreno Cabrera (Universitat Autònoma de Madrid):
    Ideologías de la diversidad lingüística
  • Dimecres 22 de maig de 2019
    F. Xavier Vila (Universitat de Barcelona):
    Garantir un futur per a la llengua catalana en temps de revolucions
  • Dimecres 29 de maig de 2019
    Carme Junyent (Universitat de Barcelona):
    La diversitat lingüística amenaçada: com es moren les llengües

Les conferències es duran a terme a Ca n’Oleo (c. de l’Almudaina, 4, Palma) i començaran a les 19.00 h.

Les persones interessades a obtenir un certificat d’assistència poden enviar un correu electrònic amb les dades personals (nom complet i document d’identitat) a l’adreça gresib.cdsib@gmail.com. Per obtenir el certificat, han d’haver assistit a un 75% de les sessions.

prog

Avel·lí Flors-Mas participa com a ponent a la Catalan Week de la Universitat de Maynooth (Irlanda)

L’investigador del CUSC-UB Avel·lí Flors-Mas participarà el dia 1 de maig de la celebració de la Catalan Week de la Maynooth University, a Irlanda, organitzada per la universitat en col·laboració amb l’Institut Ramon Llull.
Flors-Mas hi farà una conferència sobre la situació sociolingüística de Catalunya, i també presentarà els resultats de la seva recerca sobre els usos lingüístics dels adolescents catalans i valencians en el marc del School of Languages Research Seminar de la mateixa universitat.
IMG-20190417-WA0001

Article de Flors-Mas i Vila a Politikon sobre el model lingüístic educatiu de Catalunya: «¿Ahogados en una confusión?»

La setmana passada, F. Xavier Vila i Avel·lí Flors-Mas van publicar a Politikon un article titulat «¿Ahogados en una confusión?», que discuteix les conclusions d’un estudi elaborat pels professors d’Economia de la Universitat de Barcelona Jorge Calero i Álvaro Choi (resumen a Politikon), titulat Efectos de la inmersión lingüística sobre el alumnado castellanoparlante en Cataluña. En aquest treball, Calero i Choi intenten dilucidar si els alumnes de llengua familiar castellà educats a Catalunya es veuen perjudicats a nivell de rendiment per culpa del disseny del model lingüístic escolar vigent i conclouen que l’ús de la seva segona llengua familiar com a vehicle d’ensenyament implica resultats negatius.

Us deixem alguns fragments de l’article de Vila i Flors:

Por un lado, el estudio objeto de análisis sugiere que el modelo lingüístico escolar de Cataluña perjudica la adquisición de competencias lectoras y de ciencias a un segmento de castellanohablantes, entre los que destacarían los varones de clase alta y media alta educados en centros públicos fuera de Barcelona. Sin embargo, sabemos también que, a falta de datos explícitos sobre los usos lingüísticos en cada centro (que PISA no proporciona), no se puede identificar con precisión razonable cuál es el porcentaje de uso del catalán, el castellano y el inglés como lengua de aprendizaje en cada centro. Por lógica, pues, y contrariamente a lo que afirman Calero y Choi en su estudio, resulta imposible atribuir los peores resultados en las pruebas de PISA 2015 del segmento de alumnos indicado al uso vehicular del catalán.

De hecho, si en algo coinciden los trabajos sociolingüísticos enumerados hasta ahora es en que el uso del castellano en el aula —que, como hemos visto, se puede calificar de todo menos de anecdótico— es más frecuente entre castellanohablantes familiares, especialmente escolarizados en entornos con menos presencia social del catalán, aunque no de forma exclusiva. No es muy arriesgado suponer que cierto porcentaje de estos estudiantes estará menos habituado a utilizar el catalán como herramienta de trabajo y que, probablemente, desarrollará una competencia más limitada en esta lengua, desde el punto de vista del uso coloquial y también académico de la lengua. Esa menor comodidad en la L2 de los estudiantes que utilizan menos el catalán como lengua de aprendizaje puede traducirse en unos resultados algo inferiores en unas pruebas como PISA, que se realizan en catalán.

Si esta lectura es acertada, la interpretación más adecuada de los resultados de Calero y Choi quizá sería, paradójicamente, la contraria a la que plantean estos autores: los resultados ligeramente inferiores obtenidos en algunas pruebas por parte de los alumnos castellanohablantes no se deberían tanto al uso del catalán como lengua vehicular sino precisamente a su falta de uso, que dificultaría que estos alumnos consiguieran hacerse con las competencias adecuadas en este idioma. Si eso fuera cierto, la respuesta idónea a ese reto educativo no sería el cuestionamiento global de un modelo que, tal como muestran los autores, no provoca perjuicios a la mayoría de castellanohablantes, sino precisamente una mejor aplicación de este modelo —o simplemente, su aplicación— en los entornos y alumnos en los que los resultados respecto la competencia en catalán son, muy probablemente, mejorables.

politikon

Miquel Cabal Guarro guanya un accèssit al XXII Premi Claustre de Doctors per la seva tesi doctoral «Actituds, transmissió i usos lingüístics dels tàtars de Crimea»

Ahir, 9 d’abril del 2019, Miquel Cabal Guarro, investigador del CUSC, va ser guardonat al paranimf de la Facultat de Filologia amb un accèssit al XXII Premi Claustre de Doctors pel seu treball «Actituds, transmissió i usos lingüístics dels tàtars de Crimea», dirigit per la Dra. M. Carme Junyent Figueras, del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Facultat de Filologia.

El Premi Claustre de Doctors de la Universitat de Barcelona es va crear per distingir les tesis doctorals llegides i defensades en aquesta institució que representen aportacions rellevants al coneixement humà i el progrés de la ciència.

Aprofitem l’avinentesa per recordar-vos que aquest divendres, 12 d’abril, a les 12 h, a l’aula 3.5 de l’Edifici Josep Carner de la Facultat de Filologia de la UB, el mateix Miquel Cabal farà el seminari del CUSC «El tractament dels registres col·loquials i vulgars en la traducció literària al català».

Des del CUSC, el felicitem molt efusivament!

 

Foto: Carme Junyent