Arxiu de l'autor: CUSC-UB

Quant a CUSC-UB

El Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació (CUSC) és un centre internacional de recerca, formació i serveis, fundat l’any 1998 tot partint de la tradició de recerca en psicolingüística, sociolingüística, pragmàtica, pedagogia de la llengua, dret lingüístic, i comunicació verbal i no verbal a la Universitat de Barcelona. Està integrat per professorat i investigadors adscrits a diversos departaments de les facultats de Filologia, Economia i Empresa (Sociologia), Dret, Psicologia, Formació del Professorat i del Servei de Llengua Catalana.

F. Xavier Vila analitza la salut del català a ‘Tot es mou’ (TV3)

Divendres passat, 6 de setembre, el programa Tot es mou de TV3 va convidar F. Xavier Vila, director del CUSC-UB i del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de Barcelona, a parlar sobre la salut del català i sobre les polítiques lingüístiques educatives a Catalunya.

Podeu recuperar la seva intervenció en aquest enllaç.

Sense títol.png

Anuncis

Esteve Valls publica ‘La llengua escapçada’

Esteve Valls, professor del Institute for Multilingualism de la Universitat Internacional de Catalunya i col·laborador del CUSC-UB, acaba de publicar el llibre La llengua escapçada: Un estudi sobre l’autonomització dels parlars nord-occidentals a la cruïlla catalanoaragonesa, disponible en accés obert en aquest enllaç.

El treball analitza l’impacte de la frontera administrativa entre Catalunya i l’Aragó en l’evolució del català a banda i banda de la Franja, i mostra que la pèrdua dels trets lingüístics propis d’aquest territori es deu més a la pressió de la llengua castellana que no pas a la pressió de l’estàndard de la llengua catalana.

El treball va merèixer la V Beca Joan Veny a treballs sobre la variació lingüística del català, convocada per l’Institut Ramon Muntaner amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.

Publicada la memòria del seminari de sociolingüística i política lingüística del curs 2018/2019

Com ja vam fer els dos cursos precedents, el CUSC–Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona hem publicat una memòria amb els resums de les sessions del seminari de sociolingüística i política lingüística del curs 2018/2019, accessible en aquest enllaç.

memòriaEl seminari és una de les activitats públiques amb més continuïtat del centre, i està concebut com un espai de reflexió i debat sobre aspectes teòrics i metodològics i sobre recerques en curs en els camps de la sociolingüística, la política lingüística i disciplines afins, dutes a terme per investigadors del CUSC-UB o d’altres universitats i centres de recerca.

El programa del curs 2018/2019 ha estat el següent:

La memòria ha estat editada per Xavier Mas Craviotto amb la col·laboració d’Avel·lí Flors-Mas, i és accessible en format PDF i llicència llicència Reconeixement–No comercial–Sense obra derivada de Creative Commons en aquest enllaç.

Al Blog del seminari del CUSC podreu seguir totes les novetats sobre el seminari per al curs 2019/2020. Estigueu-hi atents!

Presentem el curs «Els discursos sobre la promoció del català: perspectives i argumentaris»

2020 Postal A4 AEl CUSC–Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona ha organitzat el curs d’extensió universitària «Els discursos sobre la promoció del català: perspectives i argumentaris», que s’impartirà a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona entre gener i juny de 2020 i que compta amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.

L’objectiu del curs és proporcionar un coneixement específic sobre els discursos que s’utilitzen en l’àmbit de la promoció de la llengua catalana, facilitar instruments d’anàlisi i comprensió de l’argumentari i subministrar als estudiants recursos discursius i capacitat de resposta argumentativa. Amb aquest objectiu, es combina el treball autònom dels estudiants amb 10 sessions presencials de tipus teòric i pràctic impartides per acadèmics i personalitats de reconegut prestigi: Albert Bastardas, Emili Boix-Fuster, Vanessa Bretxa, Josep-Lluís Carod-Rovira, Isidor Marí, Vicent Pascual, Joan Pujolar, Elvira Riera i F. Xavier Vila.

En paraules del director del curs, F. Xavier Vila, els canvis socials i econòmics de les darreres dècades «forcen el catalanisme lingüístic del segle XXI a tenir un discurs adaptat a un públic que ja viu de ple en la societat de la informació». Vila destaca que «el curs es proposa mostrar les diferents perspectives i posicions ideològiques des de les quals es pot plantejar la defensa de la llengua catalana», que inclouen des dels postulats del nacionalisme lingüístic a l’ecolingüisme, des del multiculturalisme liberal a la interculturalitat, i que s’apliquen a camps diversos com els sistemes educatius o la planificació del corpus. «No hi ha res més pràctic per a la defensa de la llengua que tenir un bagatge teòric sòlid», ha reblat Vila.

El curs s’adreça a diferents perfils acadèmics i professionals i no hi ha requisits específics d’accés. La preinscripció al curs, reconegut per l’Agència de Postgrau de la Universitat de Barcelona com a certificat d’extensió universitària (3 crèdits ECTS), està oberta des d’ara i fins al 15 de desembre de 2019. Podeu trobar tota la informació sobre el curs al web www.ub.edu/discursospromociocatala.

2020 Postal A4 B.png

Convocades tres beques de col·laboració amb el CUSC

El CUSC–Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona convoca tres beques de col·laboració amb els projectes del centre.

  • Una beca de formació i suport als projectes i a la comunicació social i institucional del CUSC-UB
    • 4 mesos de duració (1 de setembre-31 de desembre de 2019)
    • 20 hores de dedicació, preferiblement en horari de matins
    • Retribució de 475,24 € nets mensuals
    • Enllaç a la sol·licitud
  • Dues beques de formació i suport a un projecte d’anàlisi sociolingüística en entorns educatius
    • 3 mesos de duració (1 de setembre-30 de novembre de 2019)
    • 20 hores de dedicació, amb horari flexible però amb dedicació presencial de 3 matins
    • Retribució de 475,24 € nets mensuals
    • Enllaç a la sol·licitud

El termini de presentació de sol·licituds està obert fins dimecres 17 de juliol de 2019.

Publicat el darrer apunt del CUSC del curs: «Barcelona, el baluard o l’ensulsiada del català?», d’Emili Boix

El setembre del 2018 vam publicar el primer Apunt de Sociolingüística i Política Lingüística del CUSC, «El salt a secundària: realment disminueix, l’ús del català?», de F. Xavier Vila, Vanessa Bretxa, Llorenç Comajoan i Josep Ubalde. Des de llavors, amb una periodicitat mensual, ja n’hem publicat deu, de diversitat de temàtiques i qüestions d’interès sociolingüístic:

Els apunts del CUSC, que compten amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística, són una iniciativa de divulgació de dades sociolingüístiques que té com a objectiu funcionar com un aparador de la producció científica del CUSC que sigui rellevant per a la gestió de la diversitat lingüística a casa nostra, i facilitar que els Imatge relacionadaresultats de la recerca arriben —en català i de forma accessible— als agents implicats i al conjunt de la societat catalana. Podeu trobar tots els apunts publicats a aquest enllaç.

Presentat l’apunt del juny, tornarem al setembre amb nous apunts sobre diversitat de temes d’interès sociolingüístic. Estigueu atents!

 

Iñaki Iurrebaso: «El basc no es mor però no té garantit el futur»

Avui s’ha publicat l’entrevista que van fer a Iñaki Iurrebaso a Diari de la Llengua sobre la situació de l’eusquera. Iñaki Iurrebaso, sociòleg i professor de la Universitat del País Basc, actualment està treballant al CUSC com a investigador visitant. El 17 de maig va ser l’encarregat de fer el seminari del CUSC, amb una ponència titulada «Indicadors demolingüístics per a mesurar l’evolució de la competència en eusquera».

Us deixem un fragment de l’entrevista:

L’únic clar és que no hi ha res escrit. No és una llengua que s’hagi de morir ni que tingui garantit el seu futur. Dependrà del que fem. Crec que necessitem una empenta. En els últims trenta anys s’han fet moltes coses, tant a nivell social com des de l’administració, que han suposat avenços parcials en molts sectors. L’indicador bàsic de la vitalitat d’una llengua, però, és l’ús i les dades que tenim assenyalen que els últims trenta anys no s’ha avançat gaire. Això vol dir que si volem avançar hem de fer bastant més del que hem fet, amb més decisió, més recursos i més força.

Podeu llegir l’entrevista completa aquí.

 

iñaki

Iñaki Iurrebaso. Foto: Diari de la Llengua