Arxiu de la categoria: Actes

F. Xavier Vila al seminari «Llengües i autogovern»

Demà dia 6 de juny, de 9.30 h a 13.30 h, al Palau Centelles (Baixada de Sant Miquel, 8) tindrà lloc el seminari «Llengües i autogovern», organitzat per l’Institut d’Estudis de l’Autogovern. Aquest seminari abordarà la pregunta «quin és el model de política lingüística més convenient en les condicions polítiques, demogràfiques i culturals de la Catalunya actual?», tot considerant tres perspectives que acostumen a analitzar-se de manera separada en el món acadèmic:

Accés a sales

Palau Centelles

  1. Les teories de la “justícia lingüística”: quins principis i objectius han de guiar l’enfocament i la gestió de la diversitat lingüística?
  2. Les bases de la sociolingüística: quines dinàmiques presenta l’ús de les llengües en contexts específics? I en el cas català?
  3. Quina influència té el grau i tipus d’autogovern en la decisió sobre el model lingüístic més convenient en la Catalunya actual i en els escenaris de futur? Com menys autogovern, més necessitat de mesures protectores per a la llengua catalana?

F. Xavier Vila, director del CUSC, hi intervindrà amb una ponència titulada «Condicionaments i límits sociolingüístics a la intervenció sobre les llengües. El cas de Catalunya».

A continuació, us deixem el programa sencer del seminari:

PRESENTACIÓ
Ferran Requejo, director de l’IEA

QUÈ SÓN POLÍTIQUES LINGÜÍSTIQUES JUSTES?
Elvira Riera, grup de recerca en Teoria Política de la UPF
Sergi Morales, investigador postdoctoral a l’Institut de Filosofia de la KU Lueven

CONDICIONAMENTS I LÍMITS SOCIOLONGÜÍSTICS A LA INTERVENCIÓ SOBRE LES LLENGÜES. EL CAS DE CATALUNYA
Francesc Xavier Vila, professor de la Falcutat de Filologia, i director del Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació de la UB

I, ARA, QUINA POLÍTICA LINGÜÍSTICA CAL RECLAMAR A L’ESTAT ESPANYOL?
Antoni Milian, catedràtic de Dret Administratiu de la UAB

POLÍTIQUES LINGÜÍSTIQUES, DEMOCRÀCIES LIBERALS I GRAUS D’AUTOGOVERN. EL CAS DE CATALUNYA
Albert Branchadell, professor de la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la UAB
Miquel Strubell, sociolingüista

Acabades les intervencions, hi haurà un debat obert amb els assistents.

L’assistència és lliure però cal confirmar per correu electrònic a iea.presidencia@gencat.cat

Anuncis

El CUSC participarà a la V Festa de la Ciència de la UB

El proper divendres 17 de maig, de 9 a 14 h, a l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona, podreu trobar el CUSC, juntament amb els membres de la plataforma Com ho diria, a la V Festa de la Ciència de la UB, una jornada de divulgació científica, amb tota mena d’activitats pràctiques i de caràcter científic.

L’objectiu de la festa és fer accessible a tots els públics, d’una manera lúdica i innovadora, la recerca que es duu a terme a la Universitat de Barcelona, i alhora reivindicar el paper rellevant de la ciència en tots els àmbits de la vida. Les activitats i els tallers programats pretenen fomentar la descoberta de la ciència que ens envolta i estimular la capacitat dels participants d’adoptar una actitud reflexiva i científica davant de qualsevol situació.

El CUSC impartirà, juntament amb Com ho diria, un petit taller titulat «Sema’t amb la llengua! Es pot estudiar el llenguatge juvenil?». Ja sabeu que l’argot es defineix com una varietat parlada per un grup que difereix de la llengua estàndard, s’utilitza com a parla privada i és adoptada com a senyal distintiu. L’argot pot arribar a ser incomprensible per a la resta de parlants que no pertanyen a aquest grup. Podem, doncs, considerar que la parla dels joves és un argot? Existeix un argot juvenil? En què es diferencia del català estàndard?

El nostre taller consisteix en un Kahoot, un qüestionari en línia en què els diversos participants responen una pregunta simultàniament des dels seus dispositius mòbils. El mateix Kahoot els mostrarà la resposta correcta de les quatre opcions que hi havia i els participants aniran acumulant punts. Les preguntes giren a l’entorn del l’argot juvenil: s’ha de triar l’alternativa estàndard més precisa d’un mot argòtic o a l’inrevés.

 

kahoot lingüístic

Membres del CUSC i del Com ho diria a la IV Festa de la CIència (2018)

Cartell de la V Festa de la Ciència de la UB

1st live stream Roundtable on Practices and Standards in Forensic Authorship Analysis

El 15 de maig de 10.30 a 17.00 h a l’aula 0.2 de l’Edifici Josep Carner (Facultat de Filologia de la UB), tindrà lloc, en streaming des de Manchester, un seguiment en directe de la primera taula rodona dedicada a l’anàlisi d’autoria, «1st Roundtable on Practices and Standards in Forensic Authorship Analysis». S’hi combinarà el seguiment en línia de la taula rodona amb xerrades en directe.

Si voleu assistir-hi, heu d’informar-ho a cillamola@ub.edu.

Us n’adjuntem el programa:

12

Cicle de conferències sobre la diversitat lingüística

El Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes Balears (GRESIB), juntament amb la Direcció General de Política Lingüística i amb el suport del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General, organitza un cicle de conferències sobre la diversitat lingüística, que tendrà lloc els dies 8, 16, 22 i 29 de maig.

  • Dimecres 8 de maig de 2019
    Stella Medori (Universitat de Còrsega Pasquale Paoli):
    La diversità linguistica: il caso della Corsica
  • Dijous 16 de maig de 2019
    Juan Carlos Moreno Cabrera (Universitat Autònoma de Madrid):
    Ideologías de la diversidad lingüística
  • Dimecres 22 de maig de 2019
    F. Xavier Vila (Universitat de Barcelona):
    Garantir un futur per a la llengua catalana en temps de revolucions
  • Dimecres 29 de maig de 2019
    Carme Junyent (Universitat de Barcelona):
    La diversitat lingüística amenaçada: com es moren les llengües

Les conferències es duran a terme a Ca n’Oleo (c. de l’Almudaina, 4, Palma) i començaran a les 19.00 h.

Les persones interessades a obtenir un certificat d’assistència poden enviar un correu electrònic amb les dades personals (nom complet i document d’identitat) a l’adreça gresib.cdsib@gmail.com. Per obtenir el certificat, han d’haver assistit a un 75% de les sessions.

prog

Avel·lí Flors-Mas participa com a ponent a la Catalan Week de la Universitat de Maynooth (Irlanda)

L’investigador del CUSC-UB Avel·lí Flors-Mas participarà el dia 1 de maig de la celebració de la Catalan Week de la Maynooth University, a Irlanda, organitzada per la universitat en col·laboració amb l’Institut Ramon Llull.
Flors-Mas hi farà una conferència sobre la situació sociolingüística de Catalunya, i també presentarà els resultats de la seva recerca sobre els usos lingüístics dels adolescents catalans i valencians en el marc del School of Languages Research Seminar de la mateixa universitat.
IMG-20190417-WA0001

Natxo Sorolla i Marina Massaguer exposen la recerca del CUSC sobre llengua i joves a les Matinals de Política Lingüística

Natxo Sorolla i Marina Massaguer van explicar els principals resultats de la recerca sobre joventut i llengua que s’han elaborat des del CUSC, en el marc de la col·laboració amb la DGPL, a la Matinal «Llengua i joves a Catalunya: usos lingüístics i arguments per a la promoció de l’ús del català». L’esdeveniment va tenir lloc el 5 d’abril a l’Arts Santa Mònica, davant d’un públic de més de 80 persones, format principalment per sociolingüistes i persones vinculades a la promoció de la llengua catalana.

Font: CNL BDN-SAB

Sorolla va parlar dels resultats de l’informe “Joventut i ús del català a Catalunya”, en què s’analitzen les dades de l’EULP 2013 corresponents a les persones nascudes entre 1989 i 1998. Va distingir entre quatre grans “conglomerats” de joves pel que fa als usos lingüístics: usuaris predominants de català (29,8%), alternadors de català i castellà (26,7%), usuaris predominants de castellà (32,1%) i al·loglots amb poc ús del català (11,4%). Dintre d’aquests quatre conglomerats, Sorolla va diferenciar nou subperfils de parlants en funció de l’origen lingüístic. En línies generals, l’anàlisi mostra que els parlants de les cohorts joves fan un ús del català similar al del conjunt de la població de Catalunya (a l’entorn de 0,4 sobre un total d’1), tot i que es dona un lleuger repunt en l’ús del català en el cas de la cohort més jove de l’enquesta (de 15 a 24 anys). En comparació amb les cohorts de més edat, entre els joves es detecten algunes tendències positives per a l’ús del català –com ara l’eixamplament del grup amb usos bilingües, l’estabilització del grup amb usos predominants del català i un cert retrocés del grup amb usos predominants del castellà– però també altres de més negatives, com la reducció de la proporció de catalanoparlants predominants d’origen no catalanoparlant i la major presència d’alternadors d’origen catalanoparlant. Les dades mostren que, quan hi ha canvis en l’ús lingüístic al llarg de la trajectòria de vida, aquests canvis solen ser favorables a la llengua catalana, tot i que cada vegada agafen més pes les opcions d’alternança entre català i castellà.
Entre les conclusions de l’estudi destaca l’ampliació dels usos bilingües per part de les generacions més joves en comparació amb les més grans. L’extensió de la competència lingüística en català i castellà entre els joves nascuts a Catalunya, independentment de la seva llengua inicial, ha difuminat el lligam entre l’ús lingüístic, per una banda, i l’origen lingüístic i la competència, per l’altra. Per tant, l’extensió del coneixement de català no és suficient per augmentar l’ús de la llengua, ja que, un cop bilingüitzada bona part de la població jove, agafa molt més pes la llengua d’identificació. D’aquesta manera, existeixen sectors amplis de joves que consideren que tenen un nivell alt de català però que, com que no el tenen com a llengua d’identificació, en fan un ús molt restringit. De fet, en el cas dels joves nascuts als territoris de parla catalana, la llengua d’identificació és la variable que més pes té a l’hora de determinar l’ús que fa de la llengua, mentre que variables més estructurals com l’origen geogràfic, la llengua inicial, la competència lingüística o l’àmbit territorial de residència –encara que òbviament condicionen l’ús lingüístic– queden en un pla més secundari. En el cas dels joves no nascuts ni escolaritzats als territoris de parla catalana, el grau de coneixement continua sent determinant a l’hora d’entendre les dades sobre ús de la llengua.

Font: DGPL

Massaguer, per la seva banda, va presentar una sèrie de línies argumentatives destinades a promoure l’ús del català entre els joves. La ponent va remarcar que, en les societats democràtiques, perquè la promoció d’una llengua tingui èxit és imprescindible que una part substancial de la població comparteixi un posicionament que li sigui favorable. Actualment a Catalunya hi ha una diversitat de sensibilitats respecte al català i a la resta de llengües que s’hi parlen, que poden anar des de la identificació fins a un rebuig més o menys dissimulat. Així, els objectius de l’argumentari són: 1) contribuir a posar al dia els discursos a favor de la llengua catalana, 2) oferir un ventall d’arguments prou ampli i flexible perquè es pugui adaptar a diferents perfils de parlants, sensibilitats i situacions, 3) oferir alternatives a alguns discursos actualment en circulació que, sense ser obertament contraris al català, en dificulten la tria per a la comunicació entre iguals, i 4) motivar els parlants a utilitzar més català (amb més persones, en més situacions) de manera gradual. Es va repartir un resum amb 40 arguments pels quals pot ser desitjable parlar més català, independentment del punt de partida de cadascú pel que fa a l’ús de la llengua.
La base de l’argumentari és l’apoderament individual perquè cada persona pugui decidir quan i amb qui utilitza la llengua, en funció de les seves necessitats comunicatives i dels seus valors. Evidentment, per poder triar amb llibertat és necessari disposar d’un ventall de recursos lingüístics que inclogui el català. Massaguer va fer èmfasi en el fet que, en un context sociolingüístic general que més aviat tendeix a l’homogeneïtzació, l’única manera de preservar la diversitat global és fomentar les llengües locals. Governs i ciutadania comparteixen la responsabilitat d’aquesta protecció de la diversitat lingüística. Per una banda, els governs poden implementar polítiques de foment de les llengües d’un determinat territori, però aquestes polítiques no són suficients si els parlants no es corresponsabilitzen d’aquesta protecció. “Tots fem política lingüística en el nostre dia a dia”, va destacar. És per això que, si els valors d’una persona inclouen la preservació de la diversitat, és coherent que –independentment de quina sigui la seva llengua inicial– també faci ús de la llengua que només es parla en un territori determinat. En aquest sentit, adoptar la llengua del lloc on s’ha decidit viure és una mostra de cosmopolitisme i capacitat d’adaptació a nous contextos. Per altra banda, el fet de parlar una llengua en determinades situacions no vol dir, necessàriament, assumir una determinada identitat o punt de vista sobre el món, sinó que és novament el parlant qui decideix si s’identifica, o no, amb una llengua, independentment que si en fa un ús instrumental en determinades situacions (per exemple, en l’àmbit laboral o d’estudis). Finalment, Massaguer va destacar que les persones que treballen amb joves són clau tant per assegurar que tots els joves tenen accés a la llengua (incloent-hi registres orals i col·loquials) com per fer arribar de la manera més adequada els arguments a favor de l’ús del català que es van presentar a la Matinal de Llengua.
IMG_20190405_111411_256

La sala plena de gom a gom

 

Niu de suport de la SOCS per a treballs de final de grau i final de màster 2019

niuLa Societat Catalana de Sociolingüística (Institut d’Estudis Catalans) organitza una nova edició del NIU, una jornada de tallers pràctics per donar suport a l’alumnat que estigui preparant el seu Treball de Final de Grau (TFG) o de Final de Màster (TFM) en l’àmbit de la sociolingüística, la política lingüística, la pragmàtica o l’anàlisi del discurs, en català, castellà o anglès.

L’objectiu és encoratjar la discussió, resoldre dubtes i debatre idees en tallers temàtics on una persona experta en aquests àmbits donarà resposta a preguntes sobre teoria, metodologia, recollida i/o anàlisi de dades, generades prèviament per l’alumnat participant. 

En aquesta edició, el NIU tindrà lloc a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona, el dia 11 d’abril de 2019, de 12 h a 14:30 h.

Us deixem el programa:

programa