Arxiu de la categoria: Actes

Ja podeu veure la conferència de Quico Sallés: «Premsa, opinió, procés i justícia: les realitats paral·leles»

El 9 de novembre a les 10 h, a l’aula 0.3 de l’Edifici Josep Carner de la Facultat de Filologia de la UB, va tenir lloc la conferència inaugural del Màster de Comunicació Especialitzada, a càrrec del periodista Quico Sallés, titulada «Premsa, opinió, procés i justícia: les realitats paral·leles».

Si us la vau perdre, podeu recuperar-la aquí.

 

Quico Sallés durant la conferència

Anuncis

Conferència: «Llengua i identitat», a càrrec de Carme Junyent (amb F. Xavier Vila, M. Teresa Cabré i Albert Branchadell)

El 22 de novembre a les 18.30 h, a l’Aula Magna de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona, tindrà lloc la conferència «Llengua i identitat» de la professora de Filologia Catalana i Lingüística General de la UB Carme Junyent, inclosa en el cicle Debats UB: Catalunya i Espanya. A la taula rodona, hi participaran M. Teresa Cabré, professora de la UPF; Albert Branchadell, professor de la UAB, i Francesc Xavier Vila, de la UB i director del CUSC.

Hi esteu tots convidats!

Resultat d'imatges de carme junyentResultat d'imatges de maria teresa cabreResultat d'imatges de f xavier vilaResultat d'imatges de albert branchadell

Toni Mollà presenta ‘La llengua de la plaça’ al seminari del CUSC

El proper divendres, 16 de novembre, en el marc de la celebració dels 20 anys del CUSC, el sociòleg de la llengua i periodista valencià Toni Mollà ens acompanyarà en la tercera sessió del curs 2018/2019 del Seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC (12h, aula 3.5, Edifici Josep Carner de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona).la-llengua-de-la-placa

Mollà ens hi presentarà l’últim llibre de temàtica sociolingüística que ha publicat: La llengua de la plaça. L’espai públic, el mercat i la política lingüísica (Alzira, Bromera, 2017). El seminari, emmarcat en els actes de celebració dels 20 anys del CUSC, és gratuït i obert al públic, i no cal inscripció per a participar-hi. Us animem a assistir-hi, valdrà la pena!

Toni Mollà (Meliana, 1957) és Llicenciat en Periodisme per la UAB, Doctor en Sociologia per la UV, i sens dubte un dels referents clau de la sociolingüística valenciana. Autor i editor de nombroses obres de temàtica sociolingüística, entre les quals destaquen els tres volums del Curs de sociolingüística (1987-1991) escrits a quatre mans amb Carles Palanca (primer volum) i Amadeu Viana (segon i tercer volums), i el seu Manual de sociolingüística, de 2002. Tots publicats a la col·lecció «Graella» de l’editorial Bromera: l’única col·lecció de temàtica sociolingüística que es publica en català, i que dirigeix ell mateix. Ha estat docent de la Universitat de València i ha impartit cursos al Graduate Center de la City University of New York i també a la Universitat de Brown, als Estats Units.

240880_100182836804492_822747600_o.jpg

Toni Mollà

Quico Sallés a la UB: «Premsa, opinió, procés i justícia: les realitats paral·leles»

 

cartell mcom-logos-1

El 9 de novembre a les 10 h, a l’aula 0.3 de l’Edifici Josep Carner de la Facultat de Filologia de la UB, tindrà lloc la conferència inaugural del Màster de Comunicació Especialitzada, a càrrec del periodista Quico Sallés, titulada «Premsa, opinió, procés i justícia: les realitats paral·leles».

Aquest acte compta amb la col·laboració del CUSC i de la Facultat de Filologia de la UB.

 

Resultat d'imatges de quico salles

Quico Sallés

Dues conferències a càrrec de Montserrat Sendra a Tarragona i Bristol

Aquesta setmana, Montserrat Sendra, investigadora del CUSC, farà dues conferències que detallem a continuació per si són del vostre interès:

  • «L’oficialitat lingüística d’una Catalunya independent: anàlisi de les xifres de sis anys de debat (2012-2018)» (7 de novembre del 2018 a les 11 h, aula 505 de la Universitat Rovira i Virgili, Tarragona), en el marc del Seminari d’Innovació, Recerca i Professionalització (SIRP).
  • «L’impacte del manifest Koiné en el debat sobre la legislació lingüística d’una hipotètica República Catalana» (9 de novembre del 2018 a les 15.30 h, Universitat de Bristol, Bristol), en el marc del LXIV Anglo-Catalan Society Conference.

 

Resultat d'imatges de montserrat sendra

Montserrat Sendra

Cicle de conferències a càrrec de la Dra. Fátima Aparecida Teves Cabral Bruno

Del 5 al 8 de novembre, tindrà lloc a la Universitat de Barcelona un cicle de conferències a càrrec de la Dra. Fátima Aparecida Teves Cabral Bruno, de la Universitat de Sao Paulo, centrades en l’educació i la complexitat.

El dia, l’hora i el lloc de cada conferència és el següent:

Resultat d'imatges de Fátima Aparecida Teves Cabral Bruno

Fátima Aparecida Teves Cabral Bruno

Dilluns, 5 de novembre, aula  0.2, 14.30-16.00h
La enseñanza educativa de Morin (2008): una apuesta para las clases de E/LE

En esta clase se pretende demostrar que, en cualquier situación de enseñanza formal de una dada lengua, emplear el Método, en el sentido de Morin (2003), y los actos de currículo, acciones socio-educacionales no siempre contempladas en el programa de curso (MACEDO, 2009), pueden contribuir para la autoformación del aprendiz como ciudadano, ser solidario y responsable con relación a su entorno (MORIN, 2008), pues se considera que, si se tiene como trasfondo dichas perspectivas, los aprendices accederán a un cambio socio-subjetivo consciente (VYGOTSKY, 2001) y, por otro, se hace una apuesta en la Enseñanza Educativa, en los términos defendidos por Morin (2008).

– Dimarts, 6 de novembre, aula 3.5, 9.30-11.00h
Roda de conversa: Vamos falar do Português Brasileiro e do Brasil?

O objetivo desta roda de conversa é possibilitar aos que estudam ou se interessam pelo Português Brasileiro e pelo Brasil uma troca intercultural por meio de perguntas e respostas em dupla mão.

Dimecres, 7 de novembre, Sala de Graus, 17.00-19.00h
Pensamiento, lenguaje, lengua y Complejidad

A partir de la audición de un fragmento de película y de una propaganda, de la lectura de extractos de Morin (1996, p. 280), Castilho (2011) y de Possenti (2002, p. 16) se pretende discutir la relación entre pensamiento, lenguaje, lengua y Complejidad, con base en las ideas de Vygotsky (1996, p. 78-79) sobre la relación entre la palabra y el pensamiento que surge, se constituye, se modifica y se amplía como un proceso dinámico a partir del desarrollo histórico de la conciencia humana desde la infancia.

Dijous, 8 de novembre, Sala de Graus, 12.00-14.00h
Interpretando la clase como un sistema complejo

Una definición de clase puede ser, con base en Gallison; Coste (1983, p. 83), la de que se trata de un grupo de trabajo en el que el profesor y los alumnos se asocian para la realizar una tarea y objetivos comunes aceptados y/o discutidos, pero no soportados. Interpreto en Bruno (2006) que se debería ampliar el concepto de clase de español como lengua extranjera a partir de la comprensión de que es un sistema complejo, ya que la clase va de lo previsto a lo inesperado. Para ello, empleo la noción de sistema de la escuela rusa (AVENIR AYEMOV, 1975, p. 96 apud VIEIRA, s/f, p. 4): (m) S = df [R(m)], en la que (m) es un agregado o multitud de cosas/elementos de cualquier naturaleza que será un sistema S, por definición (df), cuando haya un conjunto de relaciones entre los elementos del agregado (m) de modo que compartan la propiedad (objetivo) P previamente fijada. En este encuentro, se propone discutir dicha definición de sistema y su aplicabilidad a las clases de diferentes cursos.

– Dijous, 8 de novembre, Sala de Juntes, 16.00-18.00h
Los límites de la intercomprensión entre lenguas romances

Según Kulikowski y González (1999, p. 15-16) “Por detrás de lo que parece ‘igual’ o ‘casi igual’ existen en español y en portugués maneras diferentes de organización que no son solo sintácticas, morfológicas o semánticas, sino que nos colocan en lugares diferentes para enunciar y significar y nos llevan a adoptar diferentes estrategias discursivas.” A partir de las reflexiones de las profesoras y de ejemplos entre el Portugués Brasileño y el Español, en este encuentro, se pretende discutir cuáles son los límites de la intercomprensión entre lenguas romances.

Aquest cicle ha estat organitzat conjuntament amb la professora Àngels Massip, el Grup de Complexitat i Projecte Scripta.

Us hi esperem!

Acte d’homenatge a Albert Bastardas

Ahir, 19 d’octubre de 2018, a la Sala de Professors de l’edifici Josep Carner de la Facultat de Filologia (Universitat de Barcelona), va tenir lloc un emotiu acte d’homenatge al Dr. Albert Bastardas i Boada, professor de la Secció de Lingüística General del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General i director del CUSC durant molts anys, amb motiu de la seva jubilació.

18-10-17-18-24-02-184_deco.jpg

D’esquerra a dreta: Àngels Massip, F. Xavier Vila, Javier Velaza, Emili Boix i Jaume Rafecas

L’acte va començar amb la intervenció de Jaume Rafecas, amic d’Albert Bastardas, que va fer un repàs en vers de caire lúdic de la vida de l’homenatjat amb fotografies des que era petit fins a l’actualitat. Rafecas va representar, així, els amics de Vilafranca del Penedès (ciutat natal de Bastardas), alguns dels quals van assistir a l’acte. Rafecas va cloure la intervenció llegint les valoracions que havia recollit prèviament d’algunes de les persones de l’entorn de l’homenatjat, i va remarcar-ne una que, segons ell, sintetitza el seu tarannà: “Un enamorat de l’amistat amb tothom”.

bastardas.png

La Sala de Professors, plena de gom a gom

A continuació va intervenir-hi Àngels Massip, professora del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General, qui va explicar com va conèixer l’homenatjat i bona part del que han compartit tant a nivell acadèmic com personal. “Té moltes qualitats humanes: grandesa, generositat, rigor; un rigor que no va unit a la fredor, sinó a la joia de viure”, va afirmar.

Tot seguit, va ser el torn d’Emili Boix, catedràtic del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General. Boix va dividir la seva intervenció en tres parts. Primer va parlar sobre el contingut de l’obra d’Albert Bastardas i la seva aportació a la lingüística. Tot seguit, li va fer un petit qüestionari que ell mateix va haver de respondre en veu alta amb preguntes com “De què et sents més orgullós?” o “Digues un dels millors moments que recordes de la teva vida”. Finalment, va treure un pòster que Bastardas té al despatx i que, en certa manera, recull l’essència de la seva concepció del món, amb fragments com: “Aprèn de la història dels pobles”, “Redefineix què vol dir progrés” o “Tria la curiositat per damunt de la certesa”.

Després va intervenir-hi F. Xavier Vila, director del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General i del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona. Vila va explicar com va ser el seu primer contacte amb Albert Bastardas i va rememorar algunes anècdotes viscudes amb ell. El recorda com un “professor que no només era optimista, que no només en sabia, sinó que engrescava i s’engrescava, que donava joc, que t’escoltava, que sempre treia la part positiva de les coses”.

Finalment, va intervenir el degà de la Facultat de Filologia de la UB, Javier Velaza, qui va recordar a Bastardas que les portes de la universitat sempre seran obertes i va posar en relleu la important trajectòria acadèmica i professional de l’homenatjat.

Després de totes les intervencions, Albert Bastardas va dirigir unes breus paraules d’agraïment al públic. “Gràcies a tots els amics, de fora i de dins, que avui han volgut venir aquí: això no és un homenatge, és una festa de l’amistat”, va concloure.

18-10-17-20-06-59-396_deco

Albert Bastardas, dirigint-se al públic

Acabat l’acte, es va fer un petit piscolabis i se li va fer entrega de diversos regals.

Podeu veure el vídeo de l’acte aquí.

Des del CUSC, ens agradaria desitjar-li molta felicitat en aquesta nova etapa que comença i agrair-li la tasca incansable que ha fet per al centre.

foto de Montserrat Sendra.

Albert Bastardas amb els membres del CUSC, després de fer-li entrega dels regals