Arxiu de la categoria: Actes organitzats

Ja podeu veure la conferència de Quico Sallés: «Premsa, opinió, procés i justícia: les realitats paral·leles»

El 9 de novembre a les 10 h, a l’aula 0.3 de l’Edifici Josep Carner de la Facultat de Filologia de la UB, va tenir lloc la conferència inaugural del Màster de Comunicació Especialitzada, a càrrec del periodista Quico Sallés, titulada «Premsa, opinió, procés i justícia: les realitats paral·leles».

Si us la vau perdre, podeu recuperar-la aquí.

 

Quico Sallés durant la conferència

Anuncis

Toni Mollà presenta ‘La llengua de la plaça’ al seminari del CUSC

El proper divendres, 16 de novembre, en el marc de la celebració dels 20 anys del CUSC, el sociòleg de la llengua i periodista valencià Toni Mollà ens acompanyarà en la tercera sessió del curs 2018/2019 del Seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC (12h, aula 3.5, Edifici Josep Carner de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona).la-llengua-de-la-placa

Mollà ens hi presentarà l’últim llibre de temàtica sociolingüística que ha publicat: La llengua de la plaça. L’espai públic, el mercat i la política lingüísica (Alzira, Bromera, 2017). El seminari, emmarcat en els actes de celebració dels 20 anys del CUSC, és gratuït i obert al públic, i no cal inscripció per a participar-hi. Us animem a assistir-hi, valdrà la pena!

Toni Mollà (Meliana, 1957) és Llicenciat en Periodisme per la UAB, Doctor en Sociologia per la UV, i sens dubte un dels referents clau de la sociolingüística valenciana. Autor i editor de nombroses obres de temàtica sociolingüística, entre les quals destaquen els tres volums del Curs de sociolingüística (1987-1991) escrits a quatre mans amb Carles Palanca (primer volum) i Amadeu Viana (segon i tercer volums), i el seu Manual de sociolingüística, de 2002. Tots publicats a la col·lecció «Graella» de l’editorial Bromera: l’única col·lecció de temàtica sociolingüística que es publica en català, i que dirigeix ell mateix. Ha estat docent de la Universitat de València i ha impartit cursos al Graduate Center de la City University of New York i també a la Universitat de Brown, als Estats Units.

240880_100182836804492_822747600_o.jpg

Toni Mollà

Quico Sallés a la UB: «Premsa, opinió, procés i justícia: les realitats paral·leles»

 

cartell mcom-logos-1

El 9 de novembre a les 10 h, a l’aula 0.3 de l’Edifici Josep Carner de la Facultat de Filologia de la UB, tindrà lloc la conferència inaugural del Màster de Comunicació Especialitzada, a càrrec del periodista Quico Sallés, titulada «Premsa, opinió, procés i justícia: les realitats paral·leles».

Aquest acte compta amb la col·laboració del CUSC i de la Facultat de Filologia de la UB.

 

Resultat d'imatges de quico salles

Quico Sallés

Cicle de conferències a càrrec de la Dra. Fátima Aparecida Teves Cabral Bruno

Del 5 al 8 de novembre, tindrà lloc a la Universitat de Barcelona un cicle de conferències a càrrec de la Dra. Fátima Aparecida Teves Cabral Bruno, de la Universitat de Sao Paulo, centrades en l’educació i la complexitat.

El dia, l’hora i el lloc de cada conferència és el següent:

Resultat d'imatges de Fátima Aparecida Teves Cabral Bruno

Fátima Aparecida Teves Cabral Bruno

Dilluns, 5 de novembre, aula  0.2, 14.30-16.00h
La enseñanza educativa de Morin (2008): una apuesta para las clases de E/LE

En esta clase se pretende demostrar que, en cualquier situación de enseñanza formal de una dada lengua, emplear el Método, en el sentido de Morin (2003), y los actos de currículo, acciones socio-educacionales no siempre contempladas en el programa de curso (MACEDO, 2009), pueden contribuir para la autoformación del aprendiz como ciudadano, ser solidario y responsable con relación a su entorno (MORIN, 2008), pues se considera que, si se tiene como trasfondo dichas perspectivas, los aprendices accederán a un cambio socio-subjetivo consciente (VYGOTSKY, 2001) y, por otro, se hace una apuesta en la Enseñanza Educativa, en los términos defendidos por Morin (2008).

– Dimarts, 6 de novembre, aula 3.5, 9.30-11.00h
Roda de conversa: Vamos falar do Português Brasileiro e do Brasil?

O objetivo desta roda de conversa é possibilitar aos que estudam ou se interessam pelo Português Brasileiro e pelo Brasil uma troca intercultural por meio de perguntas e respostas em dupla mão.

Dimecres, 7 de novembre, Sala de Graus, 17.00-19.00h
Pensamiento, lenguaje, lengua y Complejidad

A partir de la audición de un fragmento de película y de una propaganda, de la lectura de extractos de Morin (1996, p. 280), Castilho (2011) y de Possenti (2002, p. 16) se pretende discutir la relación entre pensamiento, lenguaje, lengua y Complejidad, con base en las ideas de Vygotsky (1996, p. 78-79) sobre la relación entre la palabra y el pensamiento que surge, se constituye, se modifica y se amplía como un proceso dinámico a partir del desarrollo histórico de la conciencia humana desde la infancia.

Dijous, 8 de novembre, Sala de Graus, 12.00-14.00h
Interpretando la clase como un sistema complejo

Una definición de clase puede ser, con base en Gallison; Coste (1983, p. 83), la de que se trata de un grupo de trabajo en el que el profesor y los alumnos se asocian para la realizar una tarea y objetivos comunes aceptados y/o discutidos, pero no soportados. Interpreto en Bruno (2006) que se debería ampliar el concepto de clase de español como lengua extranjera a partir de la comprensión de que es un sistema complejo, ya que la clase va de lo previsto a lo inesperado. Para ello, empleo la noción de sistema de la escuela rusa (AVENIR AYEMOV, 1975, p. 96 apud VIEIRA, s/f, p. 4): (m) S = df [R(m)], en la que (m) es un agregado o multitud de cosas/elementos de cualquier naturaleza que será un sistema S, por definición (df), cuando haya un conjunto de relaciones entre los elementos del agregado (m) de modo que compartan la propiedad (objetivo) P previamente fijada. En este encuentro, se propone discutir dicha definición de sistema y su aplicabilidad a las clases de diferentes cursos.

– Dijous, 8 de novembre, Sala de Juntes, 16.00-18.00h
Los límites de la intercomprensión entre lenguas romances

Según Kulikowski y González (1999, p. 15-16) “Por detrás de lo que parece ‘igual’ o ‘casi igual’ existen en español y en portugués maneras diferentes de organización que no son solo sintácticas, morfológicas o semánticas, sino que nos colocan en lugares diferentes para enunciar y significar y nos llevan a adoptar diferentes estrategias discursivas.” A partir de las reflexiones de las profesoras y de ejemplos entre el Portugués Brasileño y el Español, en este encuentro, se pretende discutir cuáles son los límites de la intercomprensión entre lenguas romances.

Aquest cicle ha estat organitzat conjuntament amb la professora Àngels Massip, el Grup de Complexitat i Projecte Scripta.

Us hi esperem!

Acte d’homenatge a Albert Bastardas

Ahir, 19 d’octubre de 2018, a la Sala de Professors de l’edifici Josep Carner de la Facultat de Filologia (Universitat de Barcelona), va tenir lloc un emotiu acte d’homenatge al Dr. Albert Bastardas i Boada, professor de la Secció de Lingüística General del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General i director del CUSC durant molts anys, amb motiu de la seva jubilació.

18-10-17-18-24-02-184_deco.jpg

D’esquerra a dreta: Àngels Massip, F. Xavier Vila, Javier Velaza, Emili Boix i Jaume Rafecas

L’acte va començar amb la intervenció de Jaume Rafecas, amic d’Albert Bastardas, que va fer un repàs en vers de caire lúdic de la vida de l’homenatjat amb fotografies des que era petit fins a l’actualitat. Rafecas va representar, així, els amics de Vilafranca del Penedès (ciutat natal de Bastardas), alguns dels quals van assistir a l’acte. Rafecas va cloure la intervenció llegint les valoracions que havia recollit prèviament d’algunes de les persones de l’entorn de l’homenatjat, i va remarcar-ne una que, segons ell, sintetitza el seu tarannà: “Un enamorat de l’amistat amb tothom”.

bastardas.png

La Sala de Professors, plena de gom a gom

A continuació va intervenir-hi Àngels Massip, professora del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General, qui va explicar com va conèixer l’homenatjat i bona part del que han compartit tant a nivell acadèmic com personal. “Té moltes qualitats humanes: grandesa, generositat, rigor; un rigor que no va unit a la fredor, sinó a la joia de viure”, va afirmar.

Tot seguit, va ser el torn d’Emili Boix, catedràtic del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General. Boix va dividir la seva intervenció en tres parts. Primer va parlar sobre el contingut de l’obra d’Albert Bastardas i la seva aportació a la lingüística. Tot seguit, li va fer un petit qüestionari que ell mateix va haver de respondre en veu alta amb preguntes com “De què et sents més orgullós?” o “Digues un dels millors moments que recordes de la teva vida”. Finalment, va treure un pòster que Bastardas té al despatx i que, en certa manera, recull l’essència de la seva concepció del món, amb fragments com: “Aprèn de la història dels pobles”, “Redefineix què vol dir progrés” o “Tria la curiositat per damunt de la certesa”.

Després va intervenir-hi F. Xavier Vila, director del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General i del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona. Vila va explicar com va ser el seu primer contacte amb Albert Bastardas i va rememorar algunes anècdotes viscudes amb ell. El recorda com un “professor que no només era optimista, que no només en sabia, sinó que engrescava i s’engrescava, que donava joc, que t’escoltava, que sempre treia la part positiva de les coses”.

Finalment, va intervenir el degà de la Facultat de Filologia de la UB, Javier Velaza, qui va recordar a Bastardas que les portes de la universitat sempre seran obertes i va posar en relleu la important trajectòria acadèmica i professional de l’homenatjat.

Després de totes les intervencions, Albert Bastardas va dirigir unes breus paraules d’agraïment al públic. “Gràcies a tots els amics, de fora i de dins, que avui han volgut venir aquí: això no és un homenatge, és una festa de l’amistat”, va concloure.

18-10-17-20-06-59-396_deco

Albert Bastardas, dirigint-se al públic

Acabat l’acte, es va fer un petit piscolabis i se li va fer entrega de diversos regals.

Podeu veure el vídeo de l’acte aquí.

Des del CUSC, ens agradaria desitjar-li molta felicitat en aquesta nova etapa que comença i agrair-li la tasca incansable que ha fet per al centre.

foto de Montserrat Sendra.

Albert Bastardas amb els membres del CUSC, després de fer-li entrega dels regals

 

Ja podeu veure la conferència de François Vaillancourt, «Bill 101 is 40: the status of French in Québec»

Ahir, dia 2 d’octubre, François Vaillancourt va impartir una conferència a la Facultat de Filologia (Universitat de Barcelona) titulada «Bill 101 is 40: the status of French in Québec», en què, després posar-nos en context sobre la història, la demografia i la situació sociolingüística del Canadà, va passar a parlar-nos de les implicacions econòmiques de les polítiques lingüístiques i l’estat del francès al Quebec.

Si no vau poder assistir-hi, podeu visualitzar la conferència aquí.

 

François Vaillancourt durant la seva conferència a la UB

Al CUSC estem d’aniversari!

L’any 2018 es compleixen 20 anys de la fundació del CUSC—Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (anteriorment, Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació) i 15 anys de la revista Llengua, Societat i Comunicació (LSC), que enguany està dedicada a les llengües de signes i sortirà properament, i per això durant el curs 2018/2019 intensificarem els nostres esforços per dinamitzar la reflexió sociolingüística en la nostra societat.logo 20 anys CUSC.png

D’una banda, dedicarem les sessions mensuals del «Seminari de sociolingüística i política lingüística» del curs 2018/2019 a visibilitzar la recerca de joves investigadors amb l’objectiu de continuar funcionant com a espai privilegiat per a l’intercanvi i la discussió de les línies de recerca del centre, des de la política lingüística a la sociolingüística crítica, l’anàlisi del discurs o la lingüística forense. Podeu consultar-ne el programa en aquest enllaç.

D’altra banda, hem organitzat tres actes entre l’octubre de 2018 i el gener de 2019, que permetran discutir qüestions d’actualitat i explorar noves línies de recerca en els camps de la sociolingüística i la política lingüística.

Resultat d'imatges de françois vaillancourt

François Vaillancourt

En primer lloc, i ara que el model canadenc es torna a posar sobre la taula com a referent polític, dimarts 2 d’octubre de 2018 François Vaillancourt (Universitat de Mont-real i CIRANO) pronunciarà una conferència sobre els aspectes econòmics de la política lingüística al Quebec, amb el títol «Bill 101 is 40: the status of French in Québec» (18h, Sala de Professors, Edifici Josep Carner, Facultat de Filologia, Universitat de Barcelona).

Resultat d'imatges de toni mollà

Toni Mollà

En segon lloc, divendres 16 de novembre de 2018 serà el torn del sociolingüista valencià Toni Mollà, que posarà en relleu la rellevància dels mitjans de comunicació i les indústries culturals per a qualsevol política lingüística, seguint el deixant del seu nou llibre La llengua de la plaça. L’espai públic, el mercat i la política lingüística (Bromera, 2017) (12h, Aula 3.5, Edifici Josep Carner, Facultat de Filologia, Universitat de Barcelona).

Resultat d'imatges de ferran suay

Ferran Suay

Finalment, dijous 31 de gener de 2019 ens acompanyarà Ferran Suay (Universitat de València i ELEN) amb una conferència titulada «Res a dir? Què pot aportar la psicologia evolucionista a la comprensió del comportament lingüístic», en què defensarà la necessitat d’ampliar l’abast de la interdisciplinarietat en sociolingüística incorporant-hi la dimensió psicobiològica i evolutiva de l’ús lingüístic (18h, Sala de Professors, Edifici Josep Carner, Facultat de Filologia, Universitat de Barcelona).

Totes les activitats són gratuïtes i obertes al públic interessat en la intersecció entre llengua i societat. Esperem comptar amb la vostra participació!

 

2018 Actes 20 anys CUSC