Arxiu de la categoria: Actes organitzats

Seminari Complèxica amb Albert Chillón: «Emparaular el món. Antropologia de la comunicació a través de l’obra de Lluís Duch»

Dijous 30 de gener de 2020, a les 17.30 h. a l’aula 0.3 de l’Edifici Josep Carner (Facultat de Filologia i Comunicació, Universitat de Barcelona) tindrà lloc una nova sessió del seminari per a la transdisciplinarietat Complèxica. La sessió anirà a càrrec del Dr. Albert Chillón (UAB) i porta per títol «Emparaular el món. Antropologia de la comunicació a través de l’obra de Lluís Duch».

customlogo

A continuació podeu llegir el resum de la sessió i un currículum breu del ponent. Us hi esperem!

Veritable mestre del dubte, la pregunta i la paradoxa, Lluís Duch Àlvarez (Barcelona, 1936–Montserrat, 2018) caracteritzava l’antropologia filosòfica i simbòlica que va conrear com un camp “policèntric” de sabers i qüestions, perquè en efecte van ser molts, i molt diversos, els que la seva indagació va abastar. Encara que tal presentació responia, sobretot, a la seva honesta modèstia –la d’un savi que ho era a còpia de saber-se ignorant–, s’hi advertia una ferma persuassió de fons: mentre que la filosofia ortodoxa, sobretot la més academicista, es vol sistèmica i arquitectònicament travada, l’antropologia que Duch pacientment elaborà comprèn la imponent diversitat d’excepcions i d’iteracions, de facetes patents o latents, d’explícits i d’implícits, de paradoxes i contradiccions inherents a la humana conditio, això és, la concreta existència i experiència dels subjectes humans en els seus trajectes històrics, personals i col·lectius. I ho fa a partir de premisses teòriques i metodològiques que ell va contribuir decisivament a innovar, conscient que una problemàtica tan intrincada requeria aplicar el pascalià esprit de finesse, i no només l’esprit geometrique de les ciències dures. Vet aquí l’impuls del seu pensament, d’indubtable riquesa, estil i complexitat.

Escriptor i assagista, Albert Chillón (L’Hospitalet de Llobregat, 1960) és professor de Teoria de la Comunicació a la Universitat Autònoma de Barcelona, i fundador del màster en Periodisme Literari, Comunicació i Humanitats (MECOPH). A més de la novel·la El horizonte ayer (2013), és autor de Literatura i periodisme (1993), La literatura de fets (1994), Literatura y periodismo. Una tradición de relaciones promiscuas (1999) i La palabra facticia. Literatura, periodismo y comunicación (2014), entre altres textos relatius als vincles entre els camps literari, periodístic i mediàtic.

A més a més, en estreta col·laboració amb Lluís Duch, és coautor dels llibres La condición ambigua. Diálogos con Lluís Duch (2011), Un ser de mediaciones. Antropología de la comunicación I (2012) i Sociedad mediática y totalismo. Antropología de la comunicación II (2016), i de nombrosos articles publicats per tots dos a El País i La Vanguardia.

6a edició de Nous talents en sociolingüística catalana

Aquest novembre tindrà lloc una nova edició dels «Nous talents en sociolingüística catalana», una iniciativa de la SOCS pensada per a reconèixer treballs de fi de grau i de fi de màster d’excel·lència en les diferents línies de recerca en sociolingüística a les universitats dels Països Catalans.

Visualització prèvia de la imatge

Atesa la quantitat i la qualitat de les propostes rebudes, en aquesta 6a edició s’han organitzat dues jornades obertes al públic de presentació de treballs: dimecres 20 de novembre, la sessió se celebrarà al Campus del Poblenou Universitat Pompeu Fabra; dimecres 27 de novembre, a la Facultat de Filologia i Comunicació de la Universitat de Barcelona. Aquest acte l’organitza la Societat Catalana de Sociolingüística (SOCS) i compta amb la col·laboració de la Facultat i el Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la UPF i de la Facultat de Filologia i Comunicació i del CUSC.

 

Els treballs que s’hi presentaran són els següents:

Dimecres 20 de novembre

14:30-16:30h | Aula 55.309

Edifici Tànger, Campus del Poblenou, Universitat Pompeu Fabra (Carrer de Tànger, 122-140)

—Farida Boudichat: La transmissió intergeneracional de l’amazic a Osona (TFG, UB)

—Mireia Chavarria: L’accent importa? El català que parlen les dones andaluses a Barcelona (TFG, UOC)

—Júlia Florit: Comparative Analysis of Stress-shifting pronominal enclitisation in two Menorcan towns (TFG, UPF)

—Gloria Jurado: English Language Assistantship Programmes as Municipal Public Policy (TFG, UAB)

 

Dimecres 27 de novembre

18:30-20:30h | Sala Gabriel Oliver

Facultat de Filologia i Comunicació, Universitat de Barcelona (Gran Via de les Corts Catalanes, 585)

—Maria Maslanka: «English frenzy» among Spanish higher education students (TFG, UAB)

—Marta Busquets: «Prenia notes per enrecordar-se’n del que deien els advocats»: la sintaxi col·loquial a la GIEC (TFM, UB)

―Ian Montgomery: «Welcome to America»: Immigrants’ perceptions of welcomeness as a factor in L2 acquisition (TFM, UB)

—Valeria Ramírez: Conseqüències de l’hegemonia de l’anglès en la ciència: el cas dels doctorands colombians en ciències biològiques (TFM, UB)

 

 

Presentació del llibre «Soy lingüista, lingüista forense»

El 12 de novembre a les 17 h, a la Sala de Graus (Facultat de Filologia i Comunicació, Universitat de Barcelona) tindrà lloc la presentació del llibre Soy lingüista, lingüista forense, que acaben de publicar les investigadores del CUSC Sheila Queralt i Roser Giménez a Pie de Página.

L’acte comptarà no només amb la presència de les autores, sinó també amb la de Cristina Illamola, investigadora del CUSC i professora del Departament de Filologia Hispànica, Teoria de la Literatura i Comunicació, que serà l’encarregada de presentar l’acte.

Us deixem amb una breu descripció del contingut del llibre:

¿Te gusta la lingüística y el crimen? ¿Te has imaginado alguna vez siendo un CSI? Este libro es una guía para ayudarte a decidir si quieres ser lingüista forense de profesión. En tono ameno e interactivo podrás seguir los pasos para convertirte en un lingüista forense. Despierta tu curiosidad lingüística a través de retos, minijuegos y rompecabezas. Decide tú mismo si la lingüística forense es lo tuyo y en qué ámbitos vas a trabajar. Descubre de la «tinta» de dos lingüistas forenses dónde te puedes formar, qué perfiles profesionales son los más buscados y si estás preparado para afrontar el día a día de un lingüista forense. ¿Aceptas el reto?

La aparición de la lingüística forense en los medios de comunicación va en aumento. Además, los cuerpos policiales, los agentes judiciales y las empresas privadas cada vez son más conscientes de cómo puede contribuir a la resolución de sus casos.

L’acte és obert a tothom.

Cartell

Complèxica 17 — Seminaris per a la transdisciplinarietat: «Ètica periodística: una anàlisi de les tensions entre el dret a la informació amb el principi de confidencialitat i el dret a la intimitat»

Avui dimarts 1 d’octubre de 2019, a les 16.30 h., a la Sala de professors (5a planta de l’edifici Josep Carner, Facultat de Filologia i Comunicació, Universitat de Barcelona) tindrà lloc el dissetè seminari de la sèrie Complèxica, titulat «Ètica periodística: una anàlisi de les tensions entre el dret a la informació amb el principi de confidencialitat i el dret a la intimitat», a càrrec de Laura Serral Casanova.

El seminari consisteix a explicar la importància de respectar el context en situacions comunicatives, i a mostrar com l’aspecte contextual afecta la tensió entre el dret a la informació i el dret a la intimitat –juntament amb el principi de confidencialitat–. El canvi de context d’una notícia dóna lloc a un nou significat, i aquesta intencionalitat –generada per un cert marc mental– de treure la informació de context és problemàtica, no només perquè canvia el valor del discurs sinó perquè dóna lloc a una situació determinada, és a dir, afavoreix unes emergències concretes. Així per resoldre els diversos dilemes de l’àmbit de la comunicació i de la informació cal ampliar la mirada, tenir en compte les diferents òptiques des de les quals s’observa el problema. I només així, en la intersecció entre mirades (de la mirada ètica, de la mirada jurídica i de totes les possibles) és on trobarem les respostes als reptes i interrogants que ens planteja l’ètica periodística.

Laura Serral Casanova es va graduar l’any 2018 en Filosofia en Minor de Ciència, Societat i Política per la Universitat de Barcelona. Aquest darrer any ha cursat el Màster en Comunicació Especialitzada en Cultura. Al llarg de la trajectòria acadèmica les seves línies principals d’interès han estat sovint vinculades a qüestions de drets humans, i de drets i deures individuals i col·lectius. En aquest sentit cal mencionar el seu treball de final de grau Una defensa del Dret a l’Eutanàsia.

Torna el seminari del CUSC (curs 2019-2020)

Amb l’inici del curs 2019-2020, reprenem també el seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC. Aquesta nova edició té com a eix temàtic la sociolingüística educativa, una línia de recerca en què se centren 5 de les 11 sessions.

A continuació us deixem el calendari complet de sessions del curs 2019/2020. Si voleu, també podeu baixar-lo en format PDF des d’aquest enllaç.

Seminaris CUSC 2019-2020

Com sabeu, les sessions se celebren amb una periodicitat mensual i són gratuïtes i obertes a investigadors i públic general interessat en la intersecció entre llengua i societat. A més, l’assistència durant tot un curs acadèmic està reconeguda com a activitat de formació certificada per l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona.

Aprofitem l’avinentesa per convidar-vos a la primera sessió del curs, que tindrà lloc el proper divendres 27 de setembre a les 12 h a la sala de professors de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona. Patric Sauzet, professor de la Universitat de Tolosa, impartirà una conferència amb el títol «Mès enlà de la diglòssia, la llengua occitana». L’acte, coorganitzat amb la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, s’emmarca i serveix de tret de sortida a la commemoració l’any 2019 de l’Any Robèrt Lafont.

Hi esteu tots convidats!

Publicada la memòria del seminari de sociolingüística i política lingüística del curs 2018/2019

Com ja vam fer els dos cursos precedents, el CUSC–Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona hem publicat una memòria amb els resums de les sessions del seminari de sociolingüística i política lingüística del curs 2018/2019, accessible en aquest enllaç.

memòriaEl seminari és una de les activitats públiques amb més continuïtat del centre, i està concebut com un espai de reflexió i debat sobre aspectes teòrics i metodològics i sobre recerques en curs en els camps de la sociolingüística, la política lingüística i disciplines afins, dutes a terme per investigadors del CUSC-UB o d’altres universitats i centres de recerca.

El programa del curs 2018/2019 ha estat el següent:

La memòria ha estat editada per Xavier Mas Craviotto amb la col·laboració d’Avel·lí Flors-Mas, i és accessible en format PDF i llicència llicència Reconeixement–No comercial–Sense obra derivada de Creative Commons en aquest enllaç.

Al Blog del seminari del CUSC podreu seguir totes les novetats sobre el seminari per al curs 2019/2020. Estigueu-hi atents!

1st live stream Roundtable on Practices and Standards in Forensic Authorship Analysis

El 15 de maig de 10.30 a 17.00 h a l’aula 0.2 de l’Edifici Josep Carner (Facultat de Filologia de la UB), tindrà lloc, en streaming des de Manchester, un seguiment en directe de la primera taula rodona dedicada a l’anàlisi d’autoria, «1st Roundtable on Practices and Standards in Forensic Authorship Analysis». S’hi combinarà el seguiment en línia de la taula rodona amb xerrades en directe.

Si voleu assistir-hi, heu d’informar-ho a cillamola@ub.edu.

Us n’adjuntem el programa:

12