Arxiu de la categoria: Participació a actes

Conferència: «Llengua i identitat», a càrrec de Carme Junyent (amb F. Xavier Vila, M. Teresa Cabré i Albert Branchadell)

El 22 de novembre a les 18.30 h, a l’Aula Magna de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona, tindrà lloc la conferència «Llengua i identitat» de la professora de Filologia Catalana i Lingüística General de la UB Carme Junyent, inclosa en el cicle Debats UB: Catalunya i Espanya. A la taula rodona, hi participaran M. Teresa Cabré, professora de la UPF; Albert Branchadell, professor de la UAB, i Francesc Xavier Vila, de la UB i director del CUSC.

Hi esteu tots convidats!

Resultat d'imatges de carme junyentResultat d'imatges de maria teresa cabreResultat d'imatges de f xavier vilaResultat d'imatges de albert branchadell

Anuncis

Dues conferències a càrrec de Montserrat Sendra a Tarragona i Bristol

Aquesta setmana, Montserrat Sendra, investigadora del CUSC, farà dues conferències que detallem a continuació per si són del vostre interès:

  • «L’oficialitat lingüística d’una Catalunya independent: anàlisi de les xifres de sis anys de debat (2012-2018)» (7 de novembre del 2018 a les 11 h, aula 505 de la Universitat Rovira i Virgili, Tarragona), en el marc del Seminari d’Innovació, Recerca i Professionalització (SIRP).
  • «L’impacte del manifest Koiné en el debat sobre la legislació lingüística d’una hipotètica República Catalana» (9 de novembre del 2018 a les 15.30 h, Universitat de Bristol, Bristol), en el marc del LXIV Anglo-Catalan Society Conference.

 

Resultat d'imatges de montserrat sendra

Montserrat Sendra

Acte d’homenatge a Albert Bastardas

Ahir, 19 d’octubre de 2018, a la Sala de Professors de l’edifici Josep Carner de la Facultat de Filologia (Universitat de Barcelona), va tenir lloc un emotiu acte d’homenatge al Dr. Albert Bastardas i Boada, professor de la Secció de Lingüística General del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General i director del CUSC durant molts anys, amb motiu de la seva jubilació.

18-10-17-18-24-02-184_deco.jpg

D’esquerra a dreta: Àngels Massip, F. Xavier Vila, Javier Velaza, Emili Boix i Jaume Rafecas

L’acte va començar amb la intervenció de Jaume Rafecas, amic d’Albert Bastardas, que va fer un repàs en vers de caire lúdic de la vida de l’homenatjat amb fotografies des que era petit fins a l’actualitat. Rafecas va representar, així, els amics de Vilafranca del Penedès (ciutat natal de Bastardas), alguns dels quals van assistir a l’acte. Rafecas va cloure la intervenció llegint les valoracions que havia recollit prèviament d’algunes de les persones de l’entorn de l’homenatjat, i va remarcar-ne una que, segons ell, sintetitza el seu tarannà: “Un enamorat de l’amistat amb tothom”.

bastardas.png

La Sala de Professors, plena de gom a gom

A continuació va intervenir-hi Àngels Massip, professora del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General, qui va explicar com va conèixer l’homenatjat i bona part del que han compartit tant a nivell acadèmic com personal. “Té moltes qualitats humanes: grandesa, generositat, rigor; un rigor que no va unit a la fredor, sinó a la joia de viure”, va afirmar.

Tot seguit, va ser el torn d’Emili Boix, catedràtic del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General. Boix va dividir la seva intervenció en tres parts. Primer va parlar sobre el contingut de l’obra d’Albert Bastardas i la seva aportació a la lingüística. Tot seguit, li va fer un petit qüestionari que ell mateix va haver de respondre en veu alta amb preguntes com “De què et sents més orgullós?” o “Digues un dels millors moments que recordes de la teva vida”. Finalment, va treure un pòster que Bastardas té al despatx i que, en certa manera, recull l’essència de la seva concepció del món, amb fragments com: “Aprèn de la història dels pobles”, “Redefineix què vol dir progrés” o “Tria la curiositat per damunt de la certesa”.

Després va intervenir-hi F. Xavier Vila, director del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General i del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona. Vila va explicar com va ser el seu primer contacte amb Albert Bastardas i va rememorar algunes anècdotes viscudes amb ell. El recorda com un “professor que no només era optimista, que no només en sabia, sinó que engrescava i s’engrescava, que donava joc, que t’escoltava, que sempre treia la part positiva de les coses”.

Finalment, va intervenir el degà de la Facultat de Filologia de la UB, Javier Velaza, qui va recordar a Bastardas que les portes de la universitat sempre seran obertes i va posar en relleu la important trajectòria acadèmica i professional de l’homenatjat.

Després de totes les intervencions, Albert Bastardas va dirigir unes breus paraules d’agraïment al públic. “Gràcies a tots els amics, de fora i de dins, que avui han volgut venir aquí: això no és un homenatge, és una festa de l’amistat”, va concloure.

18-10-17-20-06-59-396_deco

Albert Bastardas, dirigint-se al públic

Acabat l’acte, es va fer un petit piscolabis i se li va fer entrega de diversos regals.

Podeu veure el vídeo de l’acte aquí.

Des del CUSC, ens agradaria desitjar-li molta felicitat en aquesta nova etapa que comença i agrair-li la tasca incansable que ha fet per al centre.

foto de Montserrat Sendra.

Albert Bastardas amb els membres del CUSC, després de fer-li entrega dels regals

 

26è Col·loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona:«Els sistemes de tractament: una visió interlingüística i aplicada»

El divendres 26 d’octubre, a l’Aula Maragall (aula 111) de l’Edifici Històric de la UB, tindrà lloc, de 9 a 18h, el 26è Col·loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona, que aquest any tracta sobre els sistemes de tractament: una visió interlingüística i aplicada. Hi participaran alguns membres del CUSC, ja sigui en forma de ponència o com a moderadors.

Per què són diferents, els tractaments, en les llengües? Perquè les gramàtiques i  les estructures lingüístiques són diferents, o la resposta té a veure més aviat amb les societats i cultures associades a cada llengua? Per totes dues raons? Enguany dediquem el CLUB a un fenomen que se situa a cavall entre la gramàtica i la pragmàtica, entre la llengua entesa com un sistema i l’ús que se’n fa. Enfocarem els tractaments des d’un punt de vista teòric (per exemple, tipològic, històric, comparatiu), però també pràctic i aplicat, en relació amb els mitjans de comunicació, l’ensenyament-aprenentatge de llengües o la traducció (per exemple, on i quan podem fer servir vós?; i com traduïm el you de l’anglès?). Vindreu? Vindràs? Vindrà? Us hi esperem a tots!

El programa és el següent:

9 h Acollida i presentació
Javier Velaza, degà de la Facultat de Filologia;
F. Xavier Vila, director del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General;
Lluís Payrató, coordinador del Grup d’Estudi de la Variació.

9.30 h Sistemes de tractament a la Península Ibèrica
Català: Neus Nogué (UB)
Castellà: Maria Sampedro Mella (Universitat de Santiago de Compostel·la)
Gallec: Aitor Rivas (Universitat de Vigo)
Basc: Itziar Aduriz (UB)
Modera: Montserrat Sendra (UB)

11.30 h Pausa-cafè

12 h Sistemes de tractament a les llengües del món
Llengües germàniques: Oliver Strunk (UB)
Llengües eslaves: Marc Ruiz-Zorilla (UB)
Llengües romàniques: Claus Pusch (Universitat de Freiburg)
Llengües asiàtiques: Makiko Fukuda (UAB)
Modera: Lluís Payrató (UB)

16 h Els sistemes de tractament: una visió aplicada
Traducció: Lluís Comes (traductor)
Ensenyament de segones llengües: Marta Fernández-Villanueva (UB)
Àmbit parlamentari: Marta Payà (Parlament de Catalunya)
Modera: Núria Alturo (UB)

18 h Clausura

Podeu inscriure-us-hi aquí.

CLUB26

Montserrat Sendra al II Congrés Internacional de Joves Investigadors en Llengua i Literatura Catalanes

Montserrat Sendra, investigadora del CUSC, participarà al II Congrés Internacional de Joves Investigadors en Llengua i Literatura Catalanes, que se celebrarà a la Universitat de Lleida, a l’Edifici del Rectorat (Facultat de Lletres de la UdL), els dies 3, 4 i 5 d’octubre del 2018. L’organitza l’Associació de Joves Investigadors en Llengua i Literatura Catalanes, que té com a objectiu crear un espai que promocione l’intercanvi científic des dels estadis primerencs de la investigació en llengua i literatura catalanes.

La comunicació de Sendra, que tindrà lloc el 3 d’octubre, es titula «El professorat de català a secundària: un estudi de cas» i pretén fer una aproximació als professionals encarregats d’ensenyar la llengua i la literatura catalana a l’educació secundària obligatòria: el col·lectiu de professors de català, per tal de conèixer quins són els seus punts de vista sobre diferents aspectes de la seva professió rellevants en l’actualitat. Si bé ja existeixen estudis genèrics sobre el professorat de Catalunya (Martínez, 2008; Pedró, 2008), o sobre el professorat de llengües (Comellas, 2005; Paloui Fons, 2009; Bretxa, Comajoan i Vila, 2017), aquest estudi té com a peculiaritat que se centrarà únicament en l’anàlisi del col·lectiu de professors de llengua i literatura catalana.

Sense títol.png

Ponència de F. Xavier Vila a ‘HIGA! Segona Trobada de Joves Parlants de Llengües Minorizades’, a Gasteiz

Aquest dimarts, 17 de juliol, F. Xavier Vila ha pronunciat una ponència titulada «Algunes claus per a entendre la política lingüística» en l’obertura de la segona jornada de HIGA! Hizkuntza Gutxituetako Hiztun Gazteen 2. Topaketa / Segona Trobada de Joves Parlants de Llengües Minoritzades, organitzada per la Universitat del País Basc i l’Ajuntament de Vitòria-Gasteiz.

La iniciativa reuneix prop de 70 joves acadèmics, activistes i artistes de diferents comunitats lingüístiques en situació de minorització amb l’objectiu de teixir una xarxa de revitalització lingüística. Podeu trobar tota la informació sobre l’esdeveniment i el programa complet en aquest enllaç.

IMG-20180717-WA0001gi_50849

El CUSC participa a les IV Jornades “La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana”

Els dies 14 i 15 de juny, van tenir lloc a l’Institut d’Estudis Catalans les IV Jornades “La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana”, organitzades per la Xarxa CRUSCAT i l’Institut d’Estudis Catalans. Les jornades van iniciar-se amb una breu presentació a càrrec de Joandomènec Ros (President de l’Institut d’Estudis Catalans), Miquel Àngel Pradilla (Director de la Xarxa CRUSCAT – IEC) i Marta Xirinachs (Sub-

presentació

Presentació de les Jornades CRUSCAT

directora General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya). Tot seguit, van començar les diferents conferències i debats a l’entorn de la recerca sociolingüística de la llengua catalana per part d’investigadors de procedència diversa (Catalunya, Illes Balears, País Valencià, Aragó, País Basc, Galícia, Itàlia…). S’hi van tractar gran diversitat de temes i qüestions relacionades amb la sociolingüística i els seus mètodes de recerca des de punts de vista també molt diversos.

Alguns membres del CUSC van participar-hi per exposar la seva recerca:

  • En el camp de la demolingüística, hi va haver conferències com «Informe sobre les dades lingüístiques bàsiques als Territoris de Parla Catalana» de Miquel Àngel Pradilla (Xarxa CRUSCAT – IEC) i F. Xavier Vila (CUSC, UB); «L’ús del català als diferents territoris de llengua catalana. Evolució en la dècada 2003/13» de Natxo Sorolla (Xarxa CRUSCAT – IEC); «L’estudi de la transmissió familiar de la llengua al Cens i l’Enquesta d’Usos Lingüístics a la Franja 2014» de Natxo Sorolla (Seminari Aragonès de Sociolingüística) o «Mesurament de l’ús de l’euskera al carrer», d’Imanol Larrea (Soziolinguistika Klusterra).
natxo i vila

Natxo Sorolla i F. Xavier Vila

  • Quant al variacionisme i la planificació de corpus, hi va haver conferències com «La llengua escapçada. Un estudi sobre l’autonomització dels parlars nord-occidentals a la cruïlla catalanoaragonesa» d’Esteve Valls (UIC-UB) o «Interrelacions entre vocals i entonació en diferents dialectes del català», de Jesús Bach-Marquès, Josefina Carrera-Sabaté i Paolo Roseano (UB).
  • Pel que fa a la qüestió de joventut i llengua i comunitats lingüístiques, vam tenir les conferències «Usos lingüístics i identitats socials entre adolescents catalans i valencians», d’Avel·lí Flors (CUSC-UB) i «L’evolució (inter)generacional de les bilingüitzacions: contextos, manteniment i substitució lingüístics» d’Albert Bastardas i Emili Boix-Fuster (CUSC-UB).
avel·lí

Avel·lí Flors

  • També vam endinsar-nos en el tema de llengua i immigració, i vam gaudir de la conferència d’Imanol Larrea (Soziolinguistika Klusterra), «Les actituds lingüístiques dels immigrants panjabis adults a Catalunya»
imanol

Imanol Larrea

  • Quant a dret lingüístic i politologia lingüística, van tenir lloc conferències com «Reflexions sobre la noció d’oficialitat lingüística», d’Eva Pons (UB).
eva pons

Eva Pons

  • Pel que fa a la sociolingüística educativa, vam poder sentir les conferències «Polítiques lingüístiques universitàries» de F. Xavier Vila i Avel·lí Flors-Mas (CUSC-UB) i «Anàlisi de l’expressió oral en català i en castellà: un enfocament multimetodològic», de F. Xavier Vila (CUSC-UB) i Llorenç Comajoan (UVic-UCC).

Van ser unes jornades molt fructíferes, un veritable punt de trobada per compartir i contrastar punts de vista, metodologies, reflexions… Des del CUSC, ens agradaria, doncs, agrair la tasca de l’Institut d’Estudis Catalans i del CRUSCAT per l’organització d’aquest acte i per convidar-nos a participar-hi.