Arxiu de la categoria: Presència als mitjans

Avel·lí Flors a El Temps: “La supervivència de la llengua no es pot fiar només a l’escola”

El 30 de desembre del 2017, el setmanari valencià El Temps va publicar una entrevista a Avel·lí Flors, investigador del CUSC, on parla de la conclusió que va extreure de la seva tesi doctoral, “Usos lingüístics i identitats socials entre adolescents catalans i valencians”, i valora la situació del català al País Valencià. Us en deixem un breu fragment (podeu llegir l’entrevista sencera a l’enllaç que us hem adjuntat més amunt):

“L’escola és una institució encara universalista –per on passen totes les persones-, per tant és el millor mitjà per garantir que tota la població siga competent en les dues llengües oficials. Ara bé, l’ús no depèn només de l’escola. La supervivència de la llengua no es pot fiar només a l’escola. Per usar una llengua hem de percebre que hi ha recompenses en el futur. Per tant, la transformació del mercat lingüístic, l’impuls del valor lingüístic a l’hora d’accedir a un lloc de feina o l’organització dels espais urbans tenen una importància molt més crucial que no l’escola en la configuració dels usos lingüístics i en el creixement d’una llengua.”

 

Avel·lí Flors

Anuncis

Quebec, un mirall sociolingüístic per Catalunya?

Vanessa Bretxa, investigadora del CUSC, va publicar, ahir 4 de desembre, un article a Racó Català titulat «Quebec un mirall sociolingüístic per Catalunya?», on analitza comparativament la situació lingüística del Quebec i la de Catalunya, que, si bé sovint s’ha dit que són molt semblants, Bretxa desgrana cinc trets clarament diferencials que ens ajuden a entendre l’especificitat de cadascun dels territoris.

Us animem a fer-hi una ullada.

 

1. Zona anglòfona; 2. Zona bilingüe; 3. Zona d’ús predominant/exclusiu del francès

F. Xavier Vila a Estat de Gràcia (Catalunya Ràdio)

Ahir, 22 de novembre, cap a les 16:30 h, F. Xavier Vila, director del CUSC i del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General, va participar al programa Estat de Gràcia, dirigit per Roger de Gràcia, que ofereix Catalunya Ràdio de dilluns a divendres de 16 h a 19 h. Vila va comentar la qüestió del suposat adoctrinament escolar que ha denunciat els darrers dies el partit polític de Ciutadans, el qual ha aportat com a hipotètica prova una enciclopèdia on es parla de Països Catalans, referit a l’àmbit lingüístic. Arran d’aquest fet, Vila parla, entre d’altres qüestions, del concepte de “Països Catalans” i, progressivament, la conversa deriva cap al tradicional debat sobre si el català i el valencià són la mateixa llengua.

Podeu escoltar el programa i les respostes de F. Xavier Vila aquí (a partir del minut 30:50)

Imatge relacionada

Xavier Vila i Xavier Mas a El Periódico: “Filòlegs, els guardians de la llengua”

 

Vila i Mas

F. Xavier Vila Moreno i Xavier Mas Craviotto, del CUSC

Aquest cap de setmana, en el marc de la celebració dels 20 anys d’edició d’El Periódico en català, F. Xavier Vila Moreno, director del CUSC, i Xavier Mas Craviotto, becari de col·laboració del CUSC, han aparegut, dins d’un suplement especial, en un breu reportatge sobre la importància de la Filologia Catalana i l’estat de la llengua i la literatura catalanes, titulat “Filòlegs, els guardians de la llengua”. Van realitzar-se dues entrevistes: la primera, a Xavier Vila, que aporta la perspectiva de professor de Filologia Catalana i de professional de la llengua; la segona, a quatre estudiants de 4t del grau de Filologia Catalana, que donen veu a l’alumnat.

En aquestes entrevistes, va parlar-se de diversos temes: la situació del grau de Filologia Catalana, la importància de les traduccions, l’estat actual del català, possibles maneres d’internacionalitzar la llengua i la literatura catalanes, el paper de les ficcions televisives i els grups de música per a la llengua, entre moltes altres qüestions.

Aquesta entrevista només és una petita part del suplement especial que va aparèixer publicat el passat diumenge 5 de novembre a l’edició d’El Periódico. A més del que ja hem exposat, hi apareixen altres entrevistes, articles i reportatges en què s’explica com es va crear l’edició en català del diari, com funciona la feina dels correctors i dels traductors, com ha anat evolucionant la llengua en diversos àmbits, fan un repàs de les notícies més destacades al llarg d’aquests 20 anys, comparen diverses portades bilingües… Podeu descarregar el suplement sencer aquí i el podeu visualitzar en línia aquí.

Us recomanem de fer-hi una ullada.

 

 

F. Xavier Vila i Natxo Sorolla a la BBC: “Los territorios (fuera de Cataluña y España) donde también se habla catalán”

El passat 8 d’octubre, la BBC Mundo, en l’excepcional context polític en què ens trobem, va publicar un especial informatiu de caire analític sobre la llengua catalana titulat “Los territorios (fuera de Cataluña y España) donde también se habla catalán”, que detalla els territoris on es parla català, explica en quina situació es troba la llengua en cadascun d’aquests llocs i com s’aborda des de la política lingüística de cada país, fa un esbós històric que explica el perquè d’aquesta distribució lingüística territorial i, finalment, teoritza sobre quines repercussions podria tenir la independència de Catalunya amb relació a la llengua catalana.

Per dur a terme aquesta anàlisi, la BBC ha comptat amb les aportacions de dos dels nostres investigadors del CUSC, el Natxo Sorolla i el F. Xavier Vila.

Resultat d'imatges de natxo sorollaResultat d'imatges de xavier vila moreno

 

«Les conseqüències de les polítiques lingüístiques soviètica i russa: l’exemple txuvaix» Hèctor Alòs

El dijous 8 de juny, la “Revista de Llengua i Dret” va publicar al seu blog un article d’Hèctor Alòs titulat «Les conseqüències de les polítiques lingüístiques soviètica i russa: l’exemple txuvaix». L’article presenta la situació sociolingüística del txuvaix a través d’una descripció de la política lingüística soviètica i de com les ideologies lingüístiques promogudes en aquesta època segueixen dominant en el discurs i la política lingüística russa actual.

El problema central és que les ideologies lingüístiques no han canviat. Sense que hi tinguin absolutament res en contra, les autoritats no veuen més funcions per al txuvaix que algunes de simbòliques o rituals. Tot i ser idioma oficial, parlat com a primera llengua per aproximadament la meitat de la població, i tenir dret els ciutadans a adreçar-se a les autoritats en txuvaix, no hi ha cap rètol informatiu en cap oficina governamental en txuvaix, ni tampoc tinc notícia de l’existència de cap formulari administratiu bilingüe. […]

Tot plegat fa que la substitució lingüística a les ciutats de Txuvàixia es manté. Pesen molt en l’elecció de la llengua de comunicació amb els fills els prejudicis lingüístics inculcats en l’època soviètica, a banda que l’educació totalment o majoritàriament en rus reforça el seu ús a les llars.

Font: Revista de Llengua i Dret

 

«Mirar-se al mirall canadenc», article de Xavier Vila al diari Ara

Dijous passat, 1 de juny, el diari Ara va publicar un article de Xavier Vila titulat «Mirar-se al mirall canadenc». L’article descriu el model lingüístic canadenc i les estratègies que ha utilitzat aquest país per superar el conflicte lingüístic intern i arribar a convertir-se en l’estat bilingüe i multicultural que és actualment.

El Canadà ja no és una nació anglòfona amb una minoria francòfona, sinó un estat format per pobles i comunitats diferents que tenen drets inalienables entre els quals hi ha la preservació de la seva llengua i cultura. El país es defineix com a bilingüe (anglès-francès) i multicultural, reconeix explícitament l’existència de la nació quebequesa i accepta l’oficialitat territorial de nombroses llengües de les nacions originàries.

Font: Diari Ara