Arxiu de la categoria: Presència als mitjans

Entrevista a Natxo Sorolla: «El català comença a estar amenaçat a la Franja»

El 20 de febrer, el Diari de la Llengua va publicar una entrevista a Natxo Sorolla, investigador del CUSC, membre de la Xarxa CRUSCAT de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), professor de sociologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV), sobre la situació del català a la Franja arran de la publicació del llibre Llengua i societat a la Franja. Anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics (2004-2014), un estudi publicat recentment per Prensas de la Universidad de Zaragoza. Es tracta d’una obra col·lectiva de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, de Campus Iberus (que aplega universitats de la vall de l’Ebre com la Universitat de Saragossa i la Universitat de Lleida) i el govern d’Aragó.

Us en deixem un fragment:

Podem dir que el català a la Franja està començant a estar amenaçat. Tenim dinàmiques que indiquen que la situació del català a la Franja és d’estabilitat: es continua transmetent de pares a fills, etc…, però tenim altres dades que ens indiquen que hi pot haver un canvi molt ràpid que pot fer que la situació canviï radicalment. La Franja és un territori bàsicament rural i això té efectes demogràfics. Hi ha molta població gran i adulta i poca població jove de 15 a 29 anys. Els autòctons continuen marxant a fora a estudiar i després a treballar i arriba població de fora que canvia la situació del tot.

Podeu trobar l’entrevista sencera aquí.

 

Sorolla1

Natxo Sorolla. Font: Diari de la Llengua

Anuncis

F. Xavier Vila al programa «Catalunya segle XXI» d’ETV

El dissabte 9 de febrer, F. Xavier Vila, director del CUSC, va participar al programa Catalunya segle XXI d’ETV, en un capítol dedicat a la llengua catalana. Vila va fer un balanç de la vitalitat del català basant-se en les dades de l’Estadística d’Usos Lingüístics de la Població a Catalunya (EULP) i va valorar la situació de la llengua en determinats àmbits, especialment a l’escola i a la universitat. Va concloure la seva intervenció sostenint: «Cal dotar-nos d’un Estat propi propici que entengui que el català és un element consubstancial de la vida pública d’aquest país i que exigeixi que el català sigui la primera llengua de comunicació […] Això és raonablement possible i, si anés en aquesta direcció, les possibilitats de reconduir les dinàmiques més negatives existeixen».
Podeu veure el programa sencer aquí.

Sinopsi del capítol 31. La llengua catalana

Parlar i debatre sobre el present i futur de la llengua catalana als Països Catalans sembla un tema que hagi esdevingut tabú. La majoria de vegades no existeix aquest debat i quan s’intenta es fa tímidament i amb una certa por de ferir sensibilitats. També algunes vegades la balança s’inclina cap a un altre costat i en comptes del debat tranquil i serè, apareixen les discussions emocionals que rarament condueixen a cap resultat positiu.A Catalunya segle XXI volem continuar parlant i debatent sobre la llengua tot partint de les dades que ens aporten les enquestes sobre coneixement i ús del català. Pel que fa al coneixement del català al Principat de Catalunya, les xifres ens diuen que l’entén un 95,2% de la població; el llegeix un 79,1%; el sap parlar un 73,2% i l’escriu un 55,8%. Són unes dades que podríem considerar força positives tenint en compte que en els darrers 10-15 anys Catalunya ha rebut un flux migratori d’aproximadament 1,7 milions d’estrangers. Les xifres, però, canvien quan ens centrem en quina és la llengua que habitualment fa servir la població. En convivència amb el castellà i 300 altres llengües, és la llengua inicial del 31 % de la població de més de 15 anys i la llengua habitual del 36,3 %. Dades que indiquen una certa davallada en referència a les del 2003, sobretot pel que fa a la llengua habitual d’ús, ja que en l’estudi de 2013 les xifres situaven en un 36,2% la llengua inicial i un 46% la llengua habitual. Hi ha possibilitats de revertir aquests indicadors de l’ús de la llengua catalana? Quines mesures caldria prendre? Quin pot ser el futur del català en el segle XXI? Cal disposar d’un Estat propi per tal que el català esdevingui la llengua comuna i d’ús habitual en la societat catalana? En parlem tot seguit amb Francesc Xavier Vila, llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona (1989) i doctor en Lingüística per la Vrije Universiteit Brussel. Professor titular de Sociolingüística catalana i llengua catalana i, des de novembre del 2017, director del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de Barcelona. Des d’abril del 2010 és director del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona.

Sense títol

F. Xavier Vila a ETV

Entrevista a F. Xavier Vila a L’Avenç: «L’escola, per ella mateixa, no canvia els usos lingüístics d’una societat»

El número 452 de la revista L’Avenç inclou una entrevista a F. Xavier Vila, director del CUSC i del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General, feta per Josep M. L'Avenç 452 - desembre 2018Muñoz. Podreu adquirir tant la versió en paper com la versió digital al web de la revista de L’Avenç.

Us en deixem alguns fragments:

«En el meu món de Barcelona, no hi havia la diferència entre catalans i castellans que era tan evident en altres llocs, perquè les immigracions a la ciutat havien estat prèvies i per tant s’havia desdibuixat la distinció entre autòctons i nouvinguts. Això em fa veure el país d’una manera determinada.»

«Sempre m’havia interessat molt la biologia, l’ecologia i l’etologia. Si vaig estudiar Filologia, és perquè en el fons les relacions ecològiques s’assemblen molt a la sociolingüística: el comportament lingüístic és una de les formes més fascinants del comportament humà.»

«Espanya oscil·la entre el model francès —mirant de liquidar totes les llengües ‘regionals’ per tal de crear un ‘home espanyol’ unificat, tot i que no té prou força per fer-ho— i l’intent de les nacionalitats perifèriques d’aconseguir una situació que els permeti sobreviure.»

«L’Estat espanyol es configura com l’estat dels castellans. Si hagués volgut ser un estat compartit, hauria optat per unes polítiques lingüístiques com les del Canadà, Bèlgica, Finlàndia o Suïssa, que són estats compartits per grups lingüístics que es reconeixen.»

«L’escola, per ella mateixa, no canvia els usos lingüístics d’una societat. Qui parla de ‘fracàs’ de la immersió, està escamotejant els fets: està oblidant que el model lingüístic escolar és un dels projectes de reforç del català més reeixits que hem tingut. No s’ha de disparar contra l’escola.»

F. Xavier Vila a l’Ara: «El nou model lingüístic escolar, una aposta»

Ahir, dimarts 13 de novembre, el diari Ara va publicar un article de F. Xavier Vila, director del CUSC i del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General, on valora el nou moder lingüístic escolar presentat pel Departament d’Ensenyament.

El nou model lingüístic escolar, una aposta

El “model plurilingüe i intercultural” presentat pel departament d’Ensenyament podria convertir-se en el revulsiu que necessita l’escola per millorar en el terreny lingüístic, però també podria quedar en paper mullat o fins i tot representar un retrocés, depenent de diversos factors… Continua llegint.

 

Resultat d'imatges de ara diari

F. Xavier Vila parla sobre el document del nou model lingüístic del sistema educatiu de Catalunya

Avui a La Vanguàrdia apareix una entrevista a F. Xavier Vila, director del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General i també del CUSC, on comenta el polèmic document del nou model lingüístic de l’ensenyament a Catalunya presentat pel Departament d’Ensenyament.

Podeu llegir l’entrevista aquí:

IMG_20181029_092400.jpg

F. Xavier Vila parla de multilingüisme a Radio Euskadi

El 14 d’octubre, F. Xavier Vila, director del CUSC i del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General, va participar al programa Más que palabras de Radio Euskadi per parlar de multlingüisme, les seves línies d’investigació, avantatges, límits, reptes, usos i impactes.

Podeu escoltar la seva intervenció aquí (del minut 1:04:48 al 1:23:50).

Resultat d'imatges de mas que palabras radio euskadi

F. Xavier Vila al National Geographic

El número de setembre de l’edició britànica del National Geographic inclou un interessant monogràfic sobre la ciutat de Barcelona que conté, entre d’altres, el resum d’una entrevista que van fer a F. Xavier Vila, director del CUSC i del Depertament de Filologia Catalana i Lingüística General, on va parlar de la realitat lingüística del territori.

fxvila.png