Arxiu de la categoria: Presència als mitjans

Iñaki Iurrebaso: «El basc no es mor però no té garantit el futur»

Avui s’ha publicat l’entrevista que van fer a Iñaki Iurrebaso a Diari de la Llengua sobre la situació de l’eusquera. Iñaki Iurrebaso, sociòleg i professor de la Universitat del País Basc, actualment està treballant al CUSC com a investigador visitant. El 17 de maig va ser l’encarregat de fer el seminari del CUSC, amb una ponència titulada «Indicadors demolingüístics per a mesurar l’evolució de la competència en eusquera».

Us deixem un fragment de l’entrevista:

L’únic clar és que no hi ha res escrit. No és una llengua que s’hagi de morir ni que tingui garantit el seu futur. Dependrà del que fem. Crec que necessitem una empenta. En els últims trenta anys s’han fet moltes coses, tant a nivell social com des de l’administració, que han suposat avenços parcials en molts sectors. L’indicador bàsic de la vitalitat d’una llengua, però, és l’ús i les dades que tenim assenyalen que els últims trenta anys no s’ha avançat gaire. Això vol dir que si volem avançar hem de fer bastant més del que hem fet, amb més decisió, més recursos i més força.

Podeu llegir l’entrevista completa aquí.

 

iñaki

Iñaki Iurrebaso. Foto: Diari de la Llengua

Anuncis

Article de Flors-Mas i Vila a Politikon sobre el model lingüístic educatiu de Catalunya: «¿Ahogados en una confusión?»

La setmana passada, F. Xavier Vila i Avel·lí Flors-Mas van publicar a Politikon un article titulat «¿Ahogados en una confusión?», que discuteix les conclusions d’un estudi elaborat pels professors d’Economia de la Universitat de Barcelona Jorge Calero i Álvaro Choi (resumen a Politikon), titulat Efectos de la inmersión lingüística sobre el alumnado castellanoparlante en Cataluña. En aquest treball, Calero i Choi intenten dilucidar si els alumnes de llengua familiar castellà educats a Catalunya es veuen perjudicats a nivell de rendiment per culpa del disseny del model lingüístic escolar vigent i conclouen que l’ús de la seva segona llengua familiar com a vehicle d’ensenyament implica resultats negatius.

Us deixem alguns fragments de l’article de Vila i Flors:

Por un lado, el estudio objeto de análisis sugiere que el modelo lingüístico escolar de Cataluña perjudica la adquisición de competencias lectoras y de ciencias a un segmento de castellanohablantes, entre los que destacarían los varones de clase alta y media alta educados en centros públicos fuera de Barcelona. Sin embargo, sabemos también que, a falta de datos explícitos sobre los usos lingüísticos en cada centro (que PISA no proporciona), no se puede identificar con precisión razonable cuál es el porcentaje de uso del catalán, el castellano y el inglés como lengua de aprendizaje en cada centro. Por lógica, pues, y contrariamente a lo que afirman Calero y Choi en su estudio, resulta imposible atribuir los peores resultados en las pruebas de PISA 2015 del segmento de alumnos indicado al uso vehicular del catalán.

De hecho, si en algo coinciden los trabajos sociolingüísticos enumerados hasta ahora es en que el uso del castellano en el aula —que, como hemos visto, se puede calificar de todo menos de anecdótico— es más frecuente entre castellanohablantes familiares, especialmente escolarizados en entornos con menos presencia social del catalán, aunque no de forma exclusiva. No es muy arriesgado suponer que cierto porcentaje de estos estudiantes estará menos habituado a utilizar el catalán como herramienta de trabajo y que, probablemente, desarrollará una competencia más limitada en esta lengua, desde el punto de vista del uso coloquial y también académico de la lengua. Esa menor comodidad en la L2 de los estudiantes que utilizan menos el catalán como lengua de aprendizaje puede traducirse en unos resultados algo inferiores en unas pruebas como PISA, que se realizan en catalán.

Si esta lectura es acertada, la interpretación más adecuada de los resultados de Calero y Choi quizá sería, paradójicamente, la contraria a la que plantean estos autores: los resultados ligeramente inferiores obtenidos en algunas pruebas por parte de los alumnos castellanohablantes no se deberían tanto al uso del catalán como lengua vehicular sino precisamente a su falta de uso, que dificultaría que estos alumnos consiguieran hacerse con las competencias adecuadas en este idioma. Si eso fuera cierto, la respuesta idónea a ese reto educativo no sería el cuestionamiento global de un modelo que, tal como muestran los autores, no provoca perjuicios a la mayoría de castellanohablantes, sino precisamente una mejor aplicación de este modelo —o simplemente, su aplicación— en los entornos y alumnos en los que los resultados respecto la competencia en catalán son, muy probablemente, mejorables.

politikon

Francesc Bernat, Mireia Galindo i Carles de Rosselló a TV3

Ahir, dilluns 8 d’abril, el Telenotícies de TV3, arran d’un projecte sociolingüístic que estan duent a terme tres investigadors del CUSC, Francesc Bernat, Mireia Galindo i Carles de Rosselló, va incloure un breu reportatge sobre la introducció del castellà a Catalunya i el procés de bilingüització de la població.

El projecte ha estudiat les històries de vida de persones de més de 90 anys amb la finalitat de conèixer com van viure la penetració primerenca del castellà a Catalunya, i quin era el seu comportament davant les interaccions amb persones de llengua primera castellana. TV3 va entrevistar algun dels informants i els tres investigadors responsables.

Podeu recuperar el fragment aquí.

Us recordem que, al nostre web, podeu trobar l’apunt que van escriure els mateixos autors sobre els primers resultats de la recerca.

També trobareu un resum del seminari que van fer el febrer sobre la mateixa qüestió.

investigadors

Entrevista a Sheila Queralt sobre lingüística forense a Yorokobu

Ahir, el portal Yorokobu va publicar una entrevista a Sheila Queralt, lingüista forense i investigadora del CUSC, on parla sobre la disciplina i explica en què consisteix la seva feina, tan desconeguda encara per a molta gent.

En todo lo que dices y escribes hay mucho de ti: pistas de quién eres, detalles que te delatan. Quizá, incluso, una futura sentencia judicial. Sheila Queralt, experta en lingüística forense, se dedica a buscar esos rastros de identidad en todo tipo de textos y audios para explicar muchas más cosas de lo que esos mensajes dicen.

Hace dos años Queralt fundó el Laboratorio SQ de lingüística forense en Barcelona. Ahí cinco profesionales analizan textos de redes sociales, mails, contratos, notas anónimas, y se preguntan por qué el autor colocó una palabra antes que otra, por qué usó un término y no su sinónimo, por qué escribió 20 emojis en vez de uno y cientos de cuestiones más.

Estos lingüistas, filólogos y traductores ayudan a resolver casos de todo tipo: descubrir a un asesino, detectar un plagio, comprobar si alguien sufre amenazas o acoso, y hasta averiguar con quién se la están pegando a alguien. En textos de tres idiomas: español, catalán e inglés.

Podeu trobar l’entrevista aquí.

Sheila Queralt

 

Entrevista a Neus Nogué a Betevé: «El futur de les llengües dependrà del seu prestigi»

El dilluns 4 de març, Betevé va emetre una entrevista del programa Terrícoles que Àlex Gutiérrez va fer a Neus Nogué, investigadora del CUSC i autora de La nova normativa a la butxaca, una obra en què fa una selecció d’algunes de les principals novetats tant de la Gramàtica de la llengua Catalana com, en menor mesura, de l’Ortografia Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), i les explica d’una manera accessible a un públic no expert.

A l’entrevista, Nogué parla sobre la nova gramàtica de l’IEC, que, segons ella, és «més flexible, perquè dona solucions diferents per a contextos diferents, però demana als professionals aprendre aquests matisos que són els que hauran d’aplicar a la seva feina en una editorial, als mitjans de comunicació, a l’escola, en un diari, en una revista…»

També parla sobre el català col·loquial, el català dels mitjans de comunicació, la qualitat de la llengua a les escoles, la immersió lingüística i els perills de la politització de la llengua de l’ensenyament, el futur del català o la salut dels estudis de Filologia Catalana, entre d’altres temes.

Podeu trobar l’entrevista a aquest enllaç.

 

Neus Nogué.png

Neus Nogué durant l’entrevista

Entrevista a Natxo Sorolla: «El català comença a estar amenaçat a la Franja»

El 20 de febrer, el Diari de la Llengua va publicar una entrevista a Natxo Sorolla, investigador del CUSC, membre de la Xarxa CRUSCAT de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), professor de sociologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV), sobre la situació del català a la Franja arran de la publicació del llibre Llengua i societat a la Franja. Anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics (2004-2014), un estudi publicat recentment per Prensas de la Universidad de Zaragoza. Es tracta d’una obra col·lectiva de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, de Campus Iberus (que aplega universitats de la vall de l’Ebre com la Universitat de Saragossa i la Universitat de Lleida) i el govern d’Aragó.

Us en deixem un fragment:

Podem dir que el català a la Franja està començant a estar amenaçat. Tenim dinàmiques que indiquen que la situació del català a la Franja és d’estabilitat: es continua transmetent de pares a fills, etc…, però tenim altres dades que ens indiquen que hi pot haver un canvi molt ràpid que pot fer que la situació canviï radicalment. La Franja és un territori bàsicament rural i això té efectes demogràfics. Hi ha molta població gran i adulta i poca població jove de 15 a 29 anys. Els autòctons continuen marxant a fora a estudiar i després a treballar i arriba població de fora que canvia la situació del tot.

Podeu trobar l’entrevista sencera aquí.

 

Sorolla1

Natxo Sorolla. Font: Diari de la Llengua

F. Xavier Vila al programa «Catalunya segle XXI» d’ETV

El dissabte 9 de febrer, F. Xavier Vila, director del CUSC, va participar al programa Catalunya segle XXI d’ETV, en un capítol dedicat a la llengua catalana. Vila va fer un balanç de la vitalitat del català basant-se en les dades de l’Estadística d’Usos Lingüístics de la Població a Catalunya (EULP) i va valorar la situació de la llengua en determinats àmbits, especialment a l’escola i a la universitat. Va concloure la seva intervenció sostenint: «Cal dotar-nos d’un Estat propi propici que entengui que el català és un element consubstancial de la vida pública d’aquest país i que exigeixi que el català sigui la primera llengua de comunicació […] Això és raonablement possible i, si anés en aquesta direcció, les possibilitats de reconduir les dinàmiques més negatives existeixen».
Podeu veure el programa sencer aquí.

Sinopsi del capítol 31. La llengua catalana

Parlar i debatre sobre el present i futur de la llengua catalana als Països Catalans sembla un tema que hagi esdevingut tabú. La majoria de vegades no existeix aquest debat i quan s’intenta es fa tímidament i amb una certa por de ferir sensibilitats. També algunes vegades la balança s’inclina cap a un altre costat i en comptes del debat tranquil i serè, apareixen les discussions emocionals que rarament condueixen a cap resultat positiu.A Catalunya segle XXI volem continuar parlant i debatent sobre la llengua tot partint de les dades que ens aporten les enquestes sobre coneixement i ús del català. Pel que fa al coneixement del català al Principat de Catalunya, les xifres ens diuen que l’entén un 95,2% de la població; el llegeix un 79,1%; el sap parlar un 73,2% i l’escriu un 55,8%. Són unes dades que podríem considerar força positives tenint en compte que en els darrers 10-15 anys Catalunya ha rebut un flux migratori d’aproximadament 1,7 milions d’estrangers. Les xifres, però, canvien quan ens centrem en quina és la llengua que habitualment fa servir la població. En convivència amb el castellà i 300 altres llengües, és la llengua inicial del 31 % de la població de més de 15 anys i la llengua habitual del 36,3 %. Dades que indiquen una certa davallada en referència a les del 2003, sobretot pel que fa a la llengua habitual d’ús, ja que en l’estudi de 2013 les xifres situaven en un 36,2% la llengua inicial i un 46% la llengua habitual. Hi ha possibilitats de revertir aquests indicadors de l’ús de la llengua catalana? Quines mesures caldria prendre? Quin pot ser el futur del català en el segle XXI? Cal disposar d’un Estat propi per tal que el català esdevingui la llengua comuna i d’ús habitual en la societat catalana? En parlem tot seguit amb Francesc Xavier Vila, llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona (1989) i doctor en Lingüística per la Vrije Universiteit Brussel. Professor titular de Sociolingüística catalana i llengua catalana i, des de novembre del 2017, director del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de Barcelona. Des d’abril del 2010 és director del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona.

Sense títol

F. Xavier Vila a ETV