Arxiu de la categoria: Publicacions

Convocada un beca de col·laboració amb el CUSC

Logo-nouEl Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC-UB) hem convocat una beca de col·laboració per a desenvolupar tasques de suport als projectes de recerca del centre (generació, tractament i anàlisi de dades; elaboració d’informes i familiarització en l’elaboració d’articles científics) entre l’1 de setembre de 2018 i el 31 de gener de 2019, amb una dedicació de 20h setmanals.

El termini de presentació de sol·licituds està obert fins al 12 de juliol (inclòs). Trobareu tota la informació i l’enllaç per a presentar telemàticament la sol·licitud a la Seu Electrònica de la UB: https://seu.ub.edu/ajutsPublic/showPublicacion/58432

Anuncis

Ressenya de Montserrat Sendra a Els Marges sobre el llibre «Passeres», d’Amadeu Viana

El número 115 de la revista Els Marges (juny del 2018) conté una ressenya de Montserrat Sendra, investigadora del CUSC i doctoranda de Filologia Catalana, sobre el llibre Passeres, d’Amadeu Viana (UdL).

Lucreci va imaginar una fletxa voladora llançada cap a l’infinit, per provar si l’espai tenia límits. Aquesta fletxa són les paraules, els participis, els futurs, els condicionals. Com ens orienten i ens desorienten i com ho podem fer per millorar la ruta és la matèria elemental d’aquest llibre. Ací l’autor dreça passeres, regira significats amb ironia i malícia, inventa i distorsiona, per camins que, després, de tornada, semblen fàcils perquè ja han estat transitats. Les paraules al mateix temps ens ajuden i ens confonen, quan cal destriar entre la informació que ens envolta.

En Passeres es raona sempre pensant que el llenguatge, i les paraules, formen part del cos humà, que també produeix els seus propis errors de percepció, i alhora categories, objectes, enllaços. Espriu l’obscur ho va expressar en estil feréstec, «les paraules són / forques d’on a trossos / penjo la raó». Però no hi ha cap certesa, en tot això. Diguem que, com a mínim, hi ha una certa disposició a no deixar-se enlluernar del tot i a aprofitar els contrallums —per tornar a casa.

Ressenya de Montserrat Sendra: «El català, llengua mitjana d’Europa. Multilingüisme, globalització i sostenibilitat lingüística»

Montserrat Sendra, investigadora del CUSC, ha publicat a la Revista de Llengua i Dret (núm. 69) una ressenya del llibre El català, llengua mitjana d’Europa. Multilingüisme, globalització i sostenibilitat lingüística, coordinat per Albert Bastardas, Emili Boix i Rosa Maria Torrens.

Us convidem a llegir-la.

 

 

Resultat d'imatges de el català llengua mitjana d'europaResultat d'imatges de montse sendra

«Language education in a national school abroad in a bilingual society: a case of Japanese school in Catalonia», de Makiko Fukuda

El 16 d’abril, Makiko Fukuda, investigadora del CUSC, va publicar a Language and Intercultural Communication un article titulat «Language education in a national school abroad in a bilingual society: a case of Japanese school in Catalonia», en què explora l’ensenyament de la llengua en una escola japonesa de Catalunya des del punt de vista de la política lingüística i parant especial atenció a la ideologia.

This paper explores language education in a Japanese school in Catalonia from the viewpoints of language policy with special attention to ideology. Our main goal is to identify the major factors which influence over the school’s language education. As a national school abroad, this school should include national, local and global viewpoints in its education. Language education is one of the methods to respond to this expectation. The results of data analysis, collected through semi-structured interviews with the vice-principal and principal of the school as well as parents, suggest that home country ideologies have an important influence over the school’s and sojourner families’ views on language and language education. Our study has demonstrated that an ideology-loaded, top-down LEP is not appropriate for the current situation. Therefore, it proposes a need to update and revise the language education of Japanese schools abroad. This may ultimately lead to suggesting an involvement of the agents (principals, teachers and parents) and participants (students) who are absent from the design of the LEP.

Imatge relacionada

 

 

Publicat el llibre “El català, llengua mitjana d’Europa”

Ja ha estat publicat per l’editorial Octaedro el llibre El català, llengua mitjana d’Europa, redacció del qual ha estat coordinada per Albert Bastardas, Emili Boix i Rosa Maria Guerrini.

Els autors proposen el concepte de llengües mitjanes (medium-sized language
communities) per a aquelles comunitats amb dimensions demogràfiques prou
àmplies (entre 500.000 i 25 milions de parlants) per poder disposar de recursos
administratius, acadèmics, comunicatius i polítics, siguin o no totalment
independents. Des d’aquesta categorització, el català no és pas una llengua
petita, raó per la qual es compara la seva situació amb la d’altres llengües
europees semblants (com ara el danès, el neerlandès, el finès, el noruec, el
suec, el txec, el lituà, l’estonià, etc.).
La tria de llengües a la llar, en el si de les famílies, constitueix una de les
claus de la socialització lingüística de les noves generacions, i d’això s’ocupen
cinc capítols del llibre. Les dades recollides assenyalen que a Catalunya els
parlants de català com a primera llengua tenen una considerable vitalitat
etnolingüística subjectiva, com ho prova el fet que la majoria mantenen l’ús del
català en la criança dels fills. Fins i tot s’observen casos de castellanoparlants
que adopten el català (són nous parlants) com a llengua principal a la família,
alhora que s’hi manté el castellà. En canvi, les recerques sobre transmissió
lingüística intergeneracional en els altres territoris de llengua catalana
són més descoratjadores: el castellà predomina en les famílies bilingües,
tendència que contribueix a la castellanització generalitzada tant a les ciutats
valencianes com a la badia de Palma.
En aquest context, les polítiques lingüístiques prenen una importància cabdal
per continuar o per revertir la pèrdua dels usos de les llengües minoritzades.
La qüestió encara esdevé més complexa amb l’actual procés de globalització,
que internacionalitza les societats i pot fer entrar en crisi els ecosistemes
tradicionals en què se solia mantenir la linguodiversitat humana. El llibre
també estudia a fons les polítiques lingüístiques en l’àmbit acadèmic i destaca
la importància de les actuacions micro com a eina per impulsar els usos
interpersonals.

Podeu llegir la introducció i fer una ullada a l’índex al següent enllaç.

 

llibre.jpg

 

«Changes in language use with peers during adolescence: a longitudinal study in Catalonia»

La revista International Journal of Bilingual Education and Bilingualism ha publicat un article de ​Xavier Vila, Vanessa Bretxa​, Llorenç Comajoan i Josep Ubalde, titulat «Changes in language use with peers during adolescence: a longitudinal study in Catalonia», on exploren, a partir d’una mostra de més de 1.000 informants, fins a quin punt és cert que l’alumnat de Catalunya abandona el català en el període que va des de finals de primària fins al final de l’ESO.

Podeu descarregar-ne un exemplar en PDF de forma gratuïta.

bilingual.jpg

Publicat el llibre “Les veus del professorat: l’ensenyament i la gestió de les llengües a secundària”

El llibre Les veus del professorat: l’ensenyament i la gestió de les llengües a secundària, de Vanessa Bretxa, Llorenç Comajoan i F. Xavier Vila, ha estat publicat per l’editorial Horsori:

En una Catalunya cada cop més internacionalitzada, l’ús i l’aprenentatge de les llengües a l’escola és objecte de debat recurrent. Massa sovint, el soroll polític amaga la realitat sobre el terreny, la qual cosa fa que ens plantegem un nombre important d’interrogants: com és el dia a dia lingüístic als centres educatius? Funciona el model lingüístic escolar a Catalunya? Quines estratègies usen els docents per promoure el català? Ha canviat la manera d’ensenyar llengües a secundària?

Aquestes i altres preguntes es tracten en aquest volum des d’una perspectiva que sovint té dificultats per fer-se sentir: la dels mateixos docents. Per això, es van entrevistar un seguit de professors i professores de secundària de diversos punts del país, perquè parlessin de llengües i d’educació des de la seva pròpia trajectòria vital. Els entrevistats, persones que fa anys que breguen amb la realitat del dia a dia “des de la trinxera”,  van compartir amb els autors el capital que acumulen gràcies a la seva experiència de primera mà. Aquestes són les veu que trobareu dins del volum.

Si us interessa, podeu adquirir-lo aquí.

cfp-29-les-veus-del-professorat-l-ensenyament-i-la-gestio-de-les-llengues-a-secundaria.jpg.