Arxiu de la categoria: Publicacions

Avel·lí Flors publica al blog de la Revista de Llengua i Dret un resum de la seva tesi

Avel·lí Flors, que el passat 22 de setembre va presentar la seva tesi doctoral «Usos lingüístics i identitats socials entre adolescents catalans i valencians», guardonada amb el 17è Premi Jaume Camp de Sociolingüística, ha publicat al blog de la Revista de Llengua i Dret un resum del seu treball.

Esperem que us sigui útil.

 

Resultat d'imatges de llengua de revista i dret

Anuncis

Publicat el número 15 de la revista Llengua, Societat i Comunicació (LSC): «La demolingüística. Comptar llengües, usos i persones»

LSC

S’ha publicat el quinzè número de la revista electrònica Llengua, Societat i Comunicació (LSC), del Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació (CUSC) de la Universitat de Barcelona. Enguany, es titula «La demolingüística. Comptar llengües, usos i persones».

L’objectiu de Llengua, Societat i Comunicació és posar a l’abast de la societat el treball realitzat en el món universitari per tal que pugui revertir-hi d’una manera pràctica.

Podeu consultar tots els articles d’aquest nou número aquí.

 

lsd2

“La realitat i l’evolució de les Illes a partir dels grups d’orígens i usos lingüístics” de Xavier Vila i Natxo Sorolla

Ja s’ha publicat l’anàlisi dels resultats de l’enquesta d’usos lingüístics a les Illes Balears 2014, un estudi demoscòpic sobre els coneixements lingüístics de la població resident a les Illes Balears de 15 anys o més, sobre els seus usos lingüístics en diferents contexts i amb diferents interlocutors, i sobre la seva visió de la situació sociolingüística de les Illes.

L’enquesta s’ha dut a terme gràcies a la col·laboració entre la Direcció General de Política Lingüística de la Conselleria de Cultura, Participació i Esports del Govern de les Illes Balears, la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Universitat de les Illes Balears.

Xavier Vila i Natxo Sorolla, investigadors del CUSC, han redactat un dels capítols d’aquest estudi, titulat “La realitat i l’evolució de les Illes a partir dels grups d’orígens i usos lingüístics”. Podeu descarregar l’estudi aquí.

 

 

 

«20. Els tàtars de Crimea: qui són i d’on venen», Miquel Cabal

Aquest dilluns, 20 de març, el membre del CUSC, Miquel Cabal va publicar un text titulat  «20. Els tàtars de Crimea: qui són i d’on venen» a la secció Notes del web de la Càtedra UNESCO de Diversitat Lingüística i Cultural.

Tàtar o tàrtar?

[…] Les versions adaptades al català de les autodenominacions de les llengües i pobles escindits de l’antic genèric tàrtar (pensem, per exemple, que seria força incongruent denominar tàrtars i no tàtars els nadius del Tatarstan), a més a més de la profusió de la forma tàtar (sense la erra medial) en altres llengües europees (anglès, alemany, italià), ens porten a preferir aquesta adaptació directa de l’etnònim original tatar i, per tant, a desestimar-ne la forma antiga.

Quina llengua parlen els tàtars de Crimea?

El tàtar de Crimea pertany a la branca turquesa de les llengües altaiques. És una de les llengües parlades per la població turquesa de la península de Crimea. Les llengües turqueses formen un contínuum dialectal amb un grau d’intel·ligibilitat molt elevat, que es veu minvat només entre varietats separades per grans distàncies geogràfiques. El tàtar de Crimea és una llengua de transició que inclou elements dels grups oguz i kiptxak.

Últimes publicacions de Makiko Fukuda

Per aquells que encara no les hagueu pogut llegir, avui us deixem les últimes publicacions de la membre del CUSC, Makiko Fukuda:

«Qui parla castellà a Catalunya? Consideracions a propòsit d’un article» nou apunt de Xavier Vila al blog “Amb certa calma-qüestions de llengua i societat”

Després de la publicació  del llibre El español en contacto con las otras lenguas peninsulares, dimecres passat Xavier Vila va escriure un apunt al seu blog titulat «Qui parla castellà a Catalunya? Consideracions a propòsit d’un article», fent referència a l’article que va incloure al llibre editat per Dolors Poch Olivé: «¿Quién habla hoy en día el castellano en Cataluña? Una aproximación demolingüística».

A jutjar per les dades disponibles, la immensa majoria del castellà produït a Catalunya, concretament un 78% del total, el generarien els castellanoparlants inicials, mentre que només un 10% seria produït pels catalanoparlants inicials. Un altre 10% seria produït per al·loglots inicials, és a dir, per gent que de petits van aprendre terceres llengües o combinacions de llengües –normalment fora de Catalunya– però que usen el castellà com a llengua franca. Finalment, els bilingües aportarien un escàs 2% al total de castellà parlat a Catalunya. D’altra banda, és molt interessant d’assenyalar que la majoria del castellà parlat a Catalunya seria produït per persones nascudes fora del Principat: 33% del total el generarien persones nascudes a la resta de l’Estat, un 12% persones nascudes a Llatinoamèrica, i un 8% més el produirien persones nascudes a països estrangers no hispanòfons.

Font: Amb certa calma

Més informació sobre el llibre El español en contacto con las otras lenguas peninsulares i els articles de Xavier Vila i Cristina Illamola que inclou: enllaç.

Articles de Xavier Vila i Neus Nogué al Butlletí Infomigjorn

capcalera-infomigjorn

F. Xavier Vila va participar en el número 1.310 del butlletí amb l’article «Aplaudir la liquidació del català… en català» i Neus Nogué ha participat recentment en dues publicacions d’aquest butlletí: en el número 1.313 amb l’article «Per per a davant d’infinitiu a la GIEC» i en el número 1.315 amb l’article «Vint anys sense Joan Coromines».