Arxiu de la categoria: Publicacions

Article sobre la història del CUSC-UB a Estudis Romànics

F. Xavier Vila, director del CUSC-UB, i Avel·lí Flors-Mas, secretari, signen un article sobre les dues dècades de trajectòria del centre que acaba d’aparèixer publicat en el volum 43 d’Estudis Romànics, editada per l’Institut d’Estudis Catalans.

En les conclusions, els autors repassen els mèrits i els reptes pendents per al centre, i apunten que:

«Durant la seva segona dècada de vida, el CUSC ha consolidat el seu paper de centre de referència pel que fa a la recerca en sociolingüística i política lingüística al país. El centre ha generat recerca pròpia i l’ha difosa entre la comunitat científica, ha format nous investigadors, ha transferit coneixement especialitzat a les institucions i els organismes interessats, i ha procurat fer accessible aquest coneixement també entre el públic general interessat. Al llarg dels anys, ha construït sinergies amb les institucions del seu ram i ha bastit aliances amb grups i centres similars d’altres països que li han permès participar en diverses iniciatives internacionals i projectar fora de les nostres fronteres part de la recerca feta al país»

L’article està disponible en aquest enllaç.

Es publica el primer estudi sobre l’ús del català en continguts de YouTube i Instagram adreçats al públic juvenil

Els investigadors del CUSC Marina Massaguer, Avel·lí Flors-Mas i F. Xavier Vila són els autors de l’informe Català, youtubers i instagramers. Un punt de partida per a la promoció de l’ús de la llengua, publicat i finançat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a través de la Direcció General de Política Lingüística.

Es tracta de la primera recerca sobre les tries lingüístiques en en els continguts generats per estrelles del món digital amb més impacte entre el públic adolescent i jove de Catalunya. S’hi analitzen els factors econòmics i ideològics que afavoreixen la tria del castellà en aquest camp, però també s’hi constata la consolidació d’un espai per als creadors en llengua catalana, amb un notable ressò i impacte. A més, l’informe inclou un seguit de propostes per a promoure l’ús del català en els continguts de les xarxes, amb l’objectiu de prevenir la diglòssia digital i afavorir la completesa funcional de la llengua catalana.

La publicació provisional de l’informe es pot llegir completa en aquest enllaç.

Presència als mitjans

  1. El Govern vol impulsar el català a YouTube, Instagram i a les xarxes socials més influents, Mirall, 12/06/2020
  2. El Departament de Cultura impulsa un estudi per incrementar l’ús del català en el món dels youtubers, instagramers i els influenciadors en xarxes socials, L’Unilateral, 14/06/2020
  3. Un estudi concreta mesures per fomentar el català entre ‘youtubers’ i ‘instagramers’, comunicació21, 15/06/2020
  4. L’hora dels youtubers en català, Diari de la Llengua, 17/06/2020
  5. Es publica el primer estudi sobre l’ús del català en continguts de Youtube i Instagram per a joves, Universitat de Barcelona, 18/06/2020 (en castellà, en anglès)
  6. First study on use of Catalan in Youtube and Instagram content for young adults, Mirage News, 19/06/2020
  7. Marina Massaguer: ‘És vital recuperar el canal juvenil de TV3’, VilaWeb, 24/06/2020
  8. El català també és per als influenciadors?, ViaEmpresa, 01/07/2020
  9. Marina Massaguer: ‘Els joves ja no busquen una comunicació unidireccional sinó participar i poder deixar un missatge a l’Instagram de Dulceida’, fundacio.cat, 02/07/2020
  10. Youtubers, instagramers i tiktokers en català, la revolució que ha de venir, taula rodona al canal de YouTube de la Fundació.cat, 16/07/2020
  11. El futur incert del català: serà una llengua del segle XXII?, Públic, 19/07/2020
  12. Quin és l’ús del català entre els joves?, amb Marina Massaguer, Reinald Besalú i Arnau Rius. El matí de Catalunya Ràdio, 22/07/2020
  13. YouTube en català, un genet solitari en expansió però sense paraigües públic, mèdia.cat, 09/09/2020

#LecturesCUSC per al confinament

El CUSC-UB volem facilitar a estudiants, investigadors i públic general interessat l’accés a llibres i publicacions de temàtica sociolingüística i sobre comunicació per a aquests temps de confinament pel COVID-19.

A banda de difondre-les a Twitter i Facebook (on els podeu localitzar seguint l’etiqueta #LecturesCUSC), en fem un recull a continuació. Podeu trobar altres documents produïts per la comunitat del CUSC-UB a la nostra pàgina del Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona. Així mateix, són d’accés obert les dues publicacions del centre, la revista científica Llengua, Societat i Comunicació (LSC) i la publicació divulgativa Apunts de sociolingüística i política lingüística, a més d’un centenar de conferències i actes acadèmics al nostre canal de YouTube.

Presentació del llibre ‘Multilingualism in European Language Education’

Aquest divendres, 31 de gener, a les 16h a la Sala Sala Pi i Sunyer de l’Institut d’Estudis Catalans, tindrà lloc la presentació del llibre Multilingualism in European Language Education (Multilingual Matters, 2019).

La presentació anirà a càrrec de Cecilio Lapresta (compilador de l’obra), i també hi intervindran Theophile Munyangeyo, Andreu Van Hooft i Montse Sendra (coautors del llibre).

Montse Sendra, investigadora del CUSC-UB, hi presentarà el capítol dedicat al multilingüisme en l’educació a Catalunya, escrit juntament amb F. Xavier Vila.

Albert Bastardas publica «From language shift to language revitalization and sustainability»

Albert Bastardas-Boada acaba de publicar, a Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, From language shift to language revitalization and sustainability. A complexity approach to linguistic ecology. Aquest llibre, concebut originàriament des d’una perspectiva ecològica i holística (actualment coneguda amb el nom de complèxica), és una traducció a l’anglès, amb actualitzacions menors, d’un volum que l’autor va publicar en català el 1996 amb el títol Ecologia de les llengües: medi, contactes i dinàmica sociolingüística, juntament amb alguns articles que va escriure posteriorment. L’objectiu de l’obra, tant abans com ara, és proporcionar una millor comprensió dels fenòmens sociolingüístics que sorgeixen en el contacte de llengües, especialment pel que fa a l’àrea catalanoparlant. Les qüestions que s’hi exposen, malgrat que ja ha passat cert temps, continuen tenint <em>From language shift to language revitalization and sustainability</em>vigència.

En aquest enllaç hi podeu trobar la taula de continguts i el prefaci de la publicació. Us en deixem, també, una breu sinopsi, escrita pel mateix autor:

Drawing on the perspectives more inspired by systems thinking and complexity and yet
obviously not ignoring advances in bio-ecology itself, this book is devoted to conceive of an
ecology of language contact grounded in a psycho-sociologico-political approach that is
multidimensional and dynamic, and can give an account of the intertwinings and
interdependencies of levels and factors that influence and/or co-determine the evolution of
language forms and varieties involved. This interdisciplinary collaboration, inspired in a general, holistic approach, is the best way of being able to grasp the phenomena arising in the evolution of situations of language contact. This approach, like the constitution of a general (bio)ecology, steers clear of fragmentation and specialization by taking the opposite road, integrating elements from vastly different sociocultural disciplines that are nevertheless useful and necessary to understand human sociolinguistic ecosystems and their whole-part interrelations.

Following in the footsteps of bio-ecology, Bastardas-Boada also propose adopting the concept of ‘sustainability’ within the fields of sociolinguistics and language policy in order to respond to the escalating rise in language contact, pushed strongly by the spread of English and other major languages in the context of globalization. The goal is to rethink the linguistic organization of humanity – and, therefore, to make language continuity possible – in a frame marked by a clear increase in human polyglotism. How to make compatible the maintenance and development of most of human language communities and the individual plurilingualism that can enable their inter-communication – this is the big question. From this approach, a sustainable linguistic contact will be that which does not produce linguistic exposure or linguistic use in allochthonous language at a speed and/or pressure so high as to make impossible the stable continuity of the autochthonous languages of human groups.

The application of metaphors or theoretical images from ecology, complexity and figurational or processual sociology in understanding language and sociocommunication phenomena is of great use. By visualizing, for instance, the different levels of linguistic structure not as separate entities but rather as united and integrated within the same theoretical frame, by seeing their functional interdependencies, by situating them in a greater multidimensionality that includes
what for a long time was considered ‘external’ – the individual and his mind-brain, the sociocultural system, the physical world, etc. – and expanding in this way our classical view, we should be able to make important, if not essential, theoretical and practical advances.

The fundamental ideas that this book contains can help us to gain a better understanding of processes of language contact – especially those involving minoritisation and revitalisation or normalisation – and be useful not only for human communities aspiring to reverse language shift but also in the attainment of a linguistic organization of humanity marked by greater justice, sustainability and solidarity.

 

Nova publicació: «Family Multilingualism in Medium-Sized Language Communities», d’Albert Bastardas, Emili Boix i Rosa Maria Torrens

Us presentem un volum que enguany han publicat Albert Bastardas, Emili Boix-Fuster i Rosa Maria Torrens, Family Multilingualism in Medium-Sized Language Communities (Peter Lang).

Coberta del llibre

Us en deixem un breu resum en anglès i la taula de continguts, per si és del vostre interès:

Medium-sized language communities face competition between local and global languages such as Spanish, Russian, French and, above all, English. The various regions of Spain where Catalan is spoken, Denmark, the Czech Republic, and Lithuania show how their medium-sized languages (a term used to distinguish them as much from minority codes as from more widely-spoken codes) coexist alongside or struggle with their big brothers in multilingual families. This comparative analysis offers unique insight into language contact in present-day Europe.

Sense títol

Nou número de la revista TSC: «La llengua catalana i la mundialització»

Ja s’ha publicat el darrer número de la revista Treballs de Sociolingüística Catalana (TSC), concretament el 29, dedicat a «La llengua catalana i la mundialització». En aquesta ocasió, hi podreu trobar, per exemple, una entrevista a Albert Bastardas, una ressenya d’Avel·lí Flors-Mas sobre el llibre «La llengua de la plaça: L’espai públic, el mercat i la política lingüística» de Toni Mollà o una altra de Marc Royo Tro, que va ser estudiant en pràctiques al CUSC, del llibre «Les veus del professorat. L’ensenyament i la gestió de llengües a secundària», de Vanessa Bretxa, Llorenç Comajoan-Colomé i F. Xavier Vila. Aquí trobareu l’índex complet.

Portada

Coberta de l’últim número

Treballs de Sociolingüística Catalana (TSC) és, des del 1977, l’anuari de la Societat Catalana de Sociolingüística (abans, Grup Català de Sociolingüística), filial de l’Institut d’Estudis Catalans. D’acord amb els objectius estatutaris de la Societat, Treballs de Sociolingüística Catalana estimula i reflecteix la recerca en sociolingüística, entesa en el sentit ampli i integrador que l’ha caracteritzada en els països de llengua catalana. Són, doncs, benvinguts a la revista tots els articles i col·laboracions inèdits dins dels camps de la sociologia de la llengua, l’antropologia de la llengua, el variacionisme, la psicologia social de la llengua, la política i la planificació lingüístiques, el dret lingüístic, etc., especialment els referits a la nostra àrea lingüística i als processos de normalització lingüística, de manera preferent en llengua catalana. Els destinataris de la revista són tant els especialistes en sociolingüística, dins i fora dels àmbits universitaris, com els ciutadans amatents a conèixer en profunditat la situació sociolingüística als nostres països. Hi són convidades totes les aportacions teòriques, empíriques i metodològiques que ajudin a entendre millor un camp tan vast com ho és la sociolingüística. Treballs de Sociolingüística Catalana és una revista en format de paper i electrònic que actualment té una periodicitat anual.

Publicat el llibre «Multilingualism in European Language Education»

Ja s’ha publicat el llibre Multilingualism in European Language Education (Multilingual Matters), coordinat per Cecilio Lapresta-Rey i Ángel Huguet. Montserrat Sendra i F. Xavier Vila, del CUSC, hi han publicat un capítol dedicat a Catalunya titulat Catalonia. A continuació, us en deixem un resum del text original:

Catalonia is a case in point in the field of language-in-education policy due to a number of reasons. First, Catalan, which is the largest minoritized language in Europe, has benefitted from remarkable efforts aiming at reversing language shift in the last decades, many of them focusing precisely on schools. Interestingly, these efforts have combined top-down and bottom-up initiatives. Second, contrary to what happens with most minoritized languages, the declared goals of language-in-education policies in Catalonia have been providing bilingualism and biliteracy not only for minority speakers, but rather for all students. This goal has been recently enlarged to include proficiency in a third language for all. And third, all of these goals are especially relevant taking into account that Catalonia’s society has changed dramatically since the beginning of the 20th century, when it was a homogeneous Catalan-speaking society, to the current cosmopolitan and ethnolinguistically mixed society where 35% of the population is born elsewhere and most of the locals have at least some immigrant parents or grandparents. So, in many respects, lessons from Catalonia are valuable not only for minoritized languages, but also for linguistically heterogeneous societies in general.

The paper starts with a brief account of the historical evolution of the languages spoken in Catalonia until the 1970s, when the foundations of the current education system were established. It then describes the evolution of the language policies introduced over the last three decades, including the legal and political framework concerning languages at school. It discusses the design of Catalonia’s school linguistic model and its linguistic results, both in the official languages (Catalan, Castilian and Aranese Occitan) and in foreign languages (English, French, German or Italian). The last section focuses on language policies aimed at migrant children: it outlines the reception policies implemented over the last few years, and assesses the current treatment of their heritage languages. Finally, the controversy surrounding the Catalan conjunction model is discussed.

 

 

Resultat d'imatges de Multilingualism in European Language Education

Coberta del llibre

Ja disponible en línia «¿Un estado, una lengua? La organización política de la diversidad lingüística», d’Albert Bastardas i Emili Boix

Us informem que ja podeu trobar en línia el llibre «¿Un estado, una lengua? La organización política de la diversidad lingüística», dirigit per Albert Bastardas i Emili Boix, investigadors del CUSC.

El libro recoge las ponencias presentadas al simposio “Estado y población plurilingüe” celebrado en 1991 en la Universidad de Barcelona. La obra se centra en la regulación de los usos lingüísticos en los órganos centrales comunes del estado en los países de población multilingüe. Además de la introducción de los coordinadores -Albert Bastardas y Emili Boix- incluye los siguientes capítulos: -William F. Mackey, La ecología de las sociedades plurilingües. -Pete Van de Craen, El papel de la legislación lingüística o la regulación del pluralismo lingüístico en Bélgica. -Kenneth McRae, El establecimiento de una política lingüística en sociedades plurilingües: cinco dimensiones cruciales. -Rudolf Viletta, El plurilingüismo en los ámbitos federales de la confederación suiza. -Jaume Vernet i Llobet, La regulación del plurilingüismo en la administración española. -Rafael L. Ninyoles, España como país plurilingüe: líneas de futuro. -Oriol Ramon i Mimó, Plurilingüismo en las comunidades europeas.

L’índex del llibre és el següent:

  • Albert Bastardas i Emili Boix, Introducció
  • William F. Mackey, La ecología de las sociedades plurilingües
  • Pete Van de Craen, El papel de la legislación lingüística o la regulación del pluralismo lingüístico en Bélgica
  • Kenneth McRae, El establecimiento de una política lingüística en sociedades plurilingües: cinco dimensiones cruciales
  • Rudolf Viletta, El plurilingüismo en los ámbitos federales de la confederación suiza.
  • Jaume Vernet i Llobet, La regulación del plurilingüismo en la administración española
  • Rafael L. Ninyoles, España como país plurilingüe: líneas de futuro
  • Oriol Ramon i Mimó, Plurilingüismo en las comunidades europeas

Podeu trobar-lo aquí.

Resultat d'imatges de ¿Un estado, una llengua? La organización política de la diversidad lingüística

Coberta del llibre

Ja disponible en línia la tesi doctoral de Francesca Walls, «Transmitting English abroad: Transnational anglophone parents raising children in Barcelona»

Ja podeu trobar en versió digital la tesi doctoral que Francesca Walls va defensar el 7 de desembre de 2018 a la Universitat de Barcelona, «Transmitting English abroad: Transnational anglophone parents raising children in Barcelona». Aquesta tesi analitza com es gestionen les llengües a famílies amb com a mínim un progenitor anglòfon transnacional (PAT) resident a l’àmbit metropolità de Barcelona. L’estudi es centra en les llengües que els PATs usen amb familiars, sobretot pel que fa a la transmissió lingüística intergeneracional.

La trobareu a Tesis Doctorals en Xarxa.

 

walls.jpg

Francesca Walls defensant la tesi el 7 de desembre de 2018