Arxiu de la categoria: Uncategorized

Francesca Walls defensa la seva tesi doctoral: «Transmitting English abroad: transnational anglophone parents raising children in Barcelona»

El passat divendres 7 de desembre, a la Sala de Professors de la 5a planta de l’edifici Josep Carner (Facultat de Filologia, UB), Francesca Walls, investigadora del CUSC, va defensar amb èxit la seva tesi doctoral, «Transmitting English abroad: transnational anglophone parents raising children in Barcelona», supervisada per F. Xavier Vila i tutoritzada per Elsa Tragant Mestres.

Des del CUSC, li volem donar la més càlida enhorabona per aquests anys d’esforços i dedicació!

 

walls.jpg

Francesca Walls durant la lectura de la tesi (Foto: Montserrat Sendra)

Anuncis

Convocada una beca de col·laboració amb el CUSC

El Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC-UB) hem convocat una beca de col·laboració per desenvolupar tasques de gestió i de suport als projectes de recerca del centre entre l’1 de febrer de 2019 i el 30 de juny de 2019, amb una dedicació de 20h setmanals.

El termini de presentació de sol·licituds estarà obert del 10 de desembre de 2018 al 16 de gener de 2019. Trobareu tota la informació i l’enllaç per a presentar telemàticament la sol·licitud a la Seu Electrònica de la UB.

El CUSC rep una delegació de responsables del sistema educatiu de Nordland (Noruega)

El passat 25 d’octubre a la tarda, el CUSC va rebre la visita d’una delegació de responsables del sistema educatiu de la regió noruega de Nordland. Vam tenir l’honor de saludar personalment l’honorable Cònsol General de Noruega Karin Mollö-Christensen, que els acompanyava.

F. Xavier Vila, director del CUSC i del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General, va fer-los una breu exposició de les polítiques lingüístiques educatives de Catalunya. També va descriure’ls el model lingüístic escolar vigent i, finalment, hi va haver un intercanvi d’opinions sobre la gestió del multilingüisme en l’entorn escolar.

Va ser una trobada molt fructífera i enriquidora.

 

20181025_160048(1)

F. Xavier Vila durant l’exposició

Crida d’articles per al proper número de la revista Llengua, Societat i Comunicació (LSC)

Número 17: “Noves perspectives a l’entorn de l’aprenentatge inicial del llenguatge” (2019)

Llengua, societat i comunicació (http://revistes.ub.edu/index.php/LSC) és una revista electrònica de periodicitat anual que té l’objectiu de difondre treballs centrats en la interfície entre llengua i societat. La revista té la voluntat expressa de transferir el coneixement interdisciplinari entre llengua i societat a la comunitat científica i també a la societat. D’acord amb aquest objectiu, el propòsit central de la revista és presentar diferents estats de la qüestió sobre diferents connexions entre la llengua i la societat en un sentit ampli. Per aquest motiu, els articles estan escrits per a un públic no expert (estudiants de graus i màsters, investigadors d’altres àrees de coneixement, etc.).

En els darrers anys, els estudis sobre l’aprenentatge inicial del llenguatge han experimentat importants canvis de perspectiva, sovint propiciats per noves metodologies d’estudi. En la descripció de les etapes inicials del desenvolupament lingüístic s’han incorporat gran quantitat de dades relatives al primer any de vida, conductes precursores del procés d’aprendre a parlar, i s’han descrit habilitats que estan presents molt més aviat del que sabíem. Aquestes dades venen sovint ratificades per estudis de neuroimatge que, juntament amb dades conductuals, estan contribuint a una millor caracterització de les capacitats inicials i dels canvis que es produeixen en els infants, canvis que són fruit d’una complexa interacció entre factors maduratius i de l’experiència. Aquesta perspectiva també s’ha ampliat amb la incorporació d’anàlisis que avaluen l’impacte de les claus audiovisuals en el processament de la parla i la rellevància que la cara (l’expressió facial i el gest articulatori del parlant) té sobre els aprenentatges inicials. Altres estudis han adoptat una visió més àmplia i s’han apropat a l’individu, a l’aprenent del llenguatge considerat de forma més global, connectant, per exemple, els canvis en les capacitats motrius al llarg del primer any de vida amb els progressos en l’àmbit comunicatiu i lingüístic. Nous mètodes han permès que els contextos d’interacció es puguin descriure cada cop amb més detall i precisió i s’ha confirmat el paper de la mirada i del gest de l’adult com una font bàsica per a l’aprenentatge. També els estils interactius i la rellevància de la prosòdia i la música han passat a ocupar un primer terme, no únicament en les etapes inicials, sinó també en els contextos d’intervenció davant possibles dificultats del llenguatge. Les etapes inicials d’aprenentatge del llenguatge es veuen, doncs, modulades per múltiples factors que revelen la complexitat de la tasca des de la perspectiva de l’aprenent. Caracteritzar millor la variabilitat que acompanya aquests processos d’aprenentatge representa un altre canvi de perspectiva que està present en la recerca actual, on l’èmfasi se situa no només a descriure l’existència de diferents trajectòries d’aprenentatge, sinó també a explicar els factors que les determinen. La connexió a llarg termini entre les habilitats i aprenentatges inicials i la competència lingüística en edats més avançades segueix essent un repte per a la recerca en aquest àmbit.

El número 17 de Llengua, Societat i Comunicació se centra en la presentació de l’estat de la qüestió sobre el procés d’aprenentatge del llenguatge, amb especial atenció en les etapes inicials, els mecanismes implicats i el rol que diferents factors juguen en aquest aprenentatge i/o el modulen. Hi són benvinguts articles de difusió de la recerca en adquisició/aprenentatge del llenguatge des d’una perspectiva neurocognitiva i lingüística, amb repercussió en àrees de coneixement que hi estan vinculades, com ara la psicolingüística o la psicologia evolutiva. Es valoraran especialment els articles que plantegin de forma entenedora per al lector no especialitzat els assoliments i els reptes de futur per a aquest camp d’estudi, entès en sentit ampli.”

La data màxima per a la recepció d’articles és el 20 de febrer de 2019. Podeu enviar els articles seguint les indicacions de l’enllaç següent: http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/about/submissions#onlineSubmissions

Conferència: «Llengua i identitat», a càrrec de Carme Junyent (amb F. Xavier Vila, M. Teresa Cabré i Albert Branchadell)

El 22 de novembre a les 18.30 h, a l’Aula Magna de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona, tindrà lloc la conferència «Llengua i identitat» de la professora de Filologia Catalana i Lingüística General de la UB Carme Junyent, inclosa en el cicle Debats UB: Catalunya i Espanya. A la taula rodona, hi participaran M. Teresa Cabré, professora de la UPF; Albert Branchadell, professor de la UAB, i Francesc Xavier Vila, de la UB i director del CUSC.

Hi esteu tots convidats!

Resultat d'imatges de carme junyentResultat d'imatges de maria teresa cabreResultat d'imatges de f xavier vilaResultat d'imatges de albert branchadell

Toni Mollà presenta ‘La llengua de la plaça’ al seminari del CUSC

El proper divendres, 16 de novembre, en el marc de la celebració dels 20 anys del CUSC, el sociòleg de la llengua i periodista valencià Toni Mollà ens acompanyarà en la tercera sessió del curs 2018/2019 del Seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC (12h, aula 3.5, Edifici Josep Carner de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona).la-llengua-de-la-placa

Mollà ens hi presentarà l’últim llibre de temàtica sociolingüística que ha publicat: La llengua de la plaça. L’espai públic, el mercat i la política lingüísica (Alzira, Bromera, 2017). El seminari, emmarcat en els actes de celebració dels 20 anys del CUSC, és gratuït i obert al públic, i no cal inscripció per a participar-hi. Us animem a assistir-hi, valdrà la pena!

Toni Mollà (Meliana, 1957) és Llicenciat en Periodisme per la UAB, Doctor en Sociologia per la UV, i sens dubte un dels referents clau de la sociolingüística valenciana. Autor i editor de nombroses obres de temàtica sociolingüística, entre les quals destaquen els tres volums del Curs de sociolingüística (1987-1991) escrits a quatre mans amb Carles Palanca (primer volum) i Amadeu Viana (segon i tercer volums), i el seu Manual de sociolingüística, de 2002. Tots publicats a la col·lecció «Graella» de l’editorial Bromera: l’única col·lecció de temàtica sociolingüística que es publica en català, i que dirigeix ell mateix. Ha estat docent de la Universitat de València i ha impartit cursos al Graduate Center de la City University of New York i també a la Universitat de Brown, als Estats Units.

240880_100182836804492_822747600_o.jpg

Toni Mollà

Cicle de conferències a càrrec de la Dra. Fátima Aparecida Teves Cabral Bruno

Del 5 al 8 de novembre, tindrà lloc a la Universitat de Barcelona un cicle de conferències a càrrec de la Dra. Fátima Aparecida Teves Cabral Bruno, de la Universitat de Sao Paulo, centrades en l’educació i la complexitat.

El dia, l’hora i el lloc de cada conferència és el següent:

Resultat d'imatges de Fátima Aparecida Teves Cabral Bruno

Fátima Aparecida Teves Cabral Bruno

Dilluns, 5 de novembre, aula  0.2, 14.30-16.00h
La enseñanza educativa de Morin (2008): una apuesta para las clases de E/LE

En esta clase se pretende demostrar que, en cualquier situación de enseñanza formal de una dada lengua, emplear el Método, en el sentido de Morin (2003), y los actos de currículo, acciones socio-educacionales no siempre contempladas en el programa de curso (MACEDO, 2009), pueden contribuir para la autoformación del aprendiz como ciudadano, ser solidario y responsable con relación a su entorno (MORIN, 2008), pues se considera que, si se tiene como trasfondo dichas perspectivas, los aprendices accederán a un cambio socio-subjetivo consciente (VYGOTSKY, 2001) y, por otro, se hace una apuesta en la Enseñanza Educativa, en los términos defendidos por Morin (2008).

– Dimarts, 6 de novembre, aula 3.5, 9.30-11.00h
Roda de conversa: Vamos falar do Português Brasileiro e do Brasil?

O objetivo desta roda de conversa é possibilitar aos que estudam ou se interessam pelo Português Brasileiro e pelo Brasil uma troca intercultural por meio de perguntas e respostas em dupla mão.

Dimecres, 7 de novembre, Sala de Graus, 17.00-19.00h
Pensamiento, lenguaje, lengua y Complejidad

A partir de la audición de un fragmento de película y de una propaganda, de la lectura de extractos de Morin (1996, p. 280), Castilho (2011) y de Possenti (2002, p. 16) se pretende discutir la relación entre pensamiento, lenguaje, lengua y Complejidad, con base en las ideas de Vygotsky (1996, p. 78-79) sobre la relación entre la palabra y el pensamiento que surge, se constituye, se modifica y se amplía como un proceso dinámico a partir del desarrollo histórico de la conciencia humana desde la infancia.

Dijous, 8 de novembre, Sala de Graus, 12.00-14.00h
Interpretando la clase como un sistema complejo

Una definición de clase puede ser, con base en Gallison; Coste (1983, p. 83), la de que se trata de un grupo de trabajo en el que el profesor y los alumnos se asocian para la realizar una tarea y objetivos comunes aceptados y/o discutidos, pero no soportados. Interpreto en Bruno (2006) que se debería ampliar el concepto de clase de español como lengua extranjera a partir de la comprensión de que es un sistema complejo, ya que la clase va de lo previsto a lo inesperado. Para ello, empleo la noción de sistema de la escuela rusa (AVENIR AYEMOV, 1975, p. 96 apud VIEIRA, s/f, p. 4): (m) S = df [R(m)], en la que (m) es un agregado o multitud de cosas/elementos de cualquier naturaleza que será un sistema S, por definición (df), cuando haya un conjunto de relaciones entre los elementos del agregado (m) de modo que compartan la propiedad (objetivo) P previamente fijada. En este encuentro, se propone discutir dicha definición de sistema y su aplicabilidad a las clases de diferentes cursos.

– Dijous, 8 de novembre, Sala de Juntes, 16.00-18.00h
Los límites de la intercomprensión entre lenguas romances

Según Kulikowski y González (1999, p. 15-16) “Por detrás de lo que parece ‘igual’ o ‘casi igual’ existen en español y en portugués maneras diferentes de organización que no son solo sintácticas, morfológicas o semánticas, sino que nos colocan en lugares diferentes para enunciar y significar y nos llevan a adoptar diferentes estrategias discursivas.” A partir de las reflexiones de las profesoras y de ejemplos entre el Portugués Brasileño y el Español, en este encuentro, se pretende discutir cuáles son los límites de la intercomprensión entre lenguas romances.

Aquest cicle ha estat organitzat conjuntament amb la professora Àngels Massip, el Grup de Complexitat i Projecte Scripta.

Us hi esperem!