Arxiu de la categoria: Uncategorized

VII Congrés Català de Sociologia: La postveritat i la manca de reflexió, una nova realitat del segle XXI?

Demà i divendres, dies 21 i 22 d’abril, se celebra el VII Congrés Català de Sociologia, que té com a objectius principals consolidar i promoure la sociologia catalana.

Al llarg del congrés hi haurà participacions de 6 membres del CUSC-UB.

Divendres 21 d’abril 15.15-17.00

Aula 304

  • «El treball lingüístic en la societat de la informació: cap a un sistema d’indicadors». Josep Ubalde; Amado Alarcón
  •  «Preservació de llengües en el marc de la complèxica». M. Àngels Massip-Bonet

Aula 309. Grup de Treball 6. Tècniques i mètodes

  • «Les xarxes socioals, els límits etnolingüístics i la tria lingüística. Blockmodeling i anàlisi ERGM». Natxo Sorolla Vidal

Aula 503. Grup de Treball 8. Educació

  • «Les veus del professorat: discursos lingüístics dels docents a secundària». Vanessa Bretxa; Llorenç Comajoan; F. Xavier Vila

Dissabte 22 d’abril 09.00-10.45, Aula 304

  • «Sintetitzant la complexitat sociolingüística. Índex, grups sociolingüístics i rols». Natxo Sorolla; Xavier Vila

Dissabte 22 d’abril 15.15-17.00, Aula 304

  • «La integració lingüística a través de l’escola en una societat altament bilingüitzada: un estudi longitudinal». Vanessa Bretxa; Llorenç Comajoan; F.Xavier Vila

Programa sencer

Congressos d’aquesta setmana

Avui comença el I Congrés Internacional de Revitalització de Llengües Indígenes i Minoritzades, organitzat per la Universitat de Barcelona, la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya, la Universitat d’Indiana-Bloomington i el Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA), que durarà fins el divendres 21 d’abril i comptarà amb la participació de 15 membres del CUSC.

I el 21 i 22 d’abril se celebrarà el VII Congrés Català de Sociologia, organitzat per l’Associació Catalana de Sociologia.

Article de Xavier Alcalde i Hèctor Alòs al blog de la “Revista de Llengua i Dret”

Avui la “Revista de Llengua i Dret” ha publicat al seu blog un article de Xavier Alcalde i Hèctor Alòs titulat «Nou número de la revista Kataluna Esperantisto». L’article presenta la revista Kataluna Esperantisto, Llengua Internacional i Drets Lingüístics, explicant la seva història, recorregut i objectius. A més a més, conté un breu resum del contingut de l’últim número de la revista, el qual compte amb un article del membre del CUSC-UB, Hèctor Alòs, sobre els canvis de l’ortografia txuvaixa durant els anys vint i trenta.

El darrer número de Kataluna Esperantisto inclou tres articles. El primer, del filòleg Jesus Moinhos, es titula “Prenoms en esperanto: formes, conjunts, relacions” i estudia l’existència d’un sistema antroponímic en aquesta llengua. A “La bellesa de les dones i el pes ideal de la síl·laba en esperanto”, el fonetista Nicolau Dols investiga el paper de l’accent a diversos processos fonològics de l’esperanto. En tercer lloc, el sociolingüista Hèctor Alòs examina els canvis que va patir l’ortografia txuvaixa en els anys vint i trenta i les seves conseqüències com a exemple de la política lingüística soviètica en aquella època.

Font: Blog de la “Revista de Llengua i Dret”

«20. Els tàtars de Crimea: qui són i d’on venen», Miquel Cabal

Aquest dilluns, 20 de març, el membre del CUSC, Miquel Cabal va publicar un text titulat  «20. Els tàtars de Crimea: qui són i d’on venen» a la secció Notes del web de la Càtedra UNESCO de Diversitat Lingüística i Cultural.

Tàtar o tàrtar?

[…] Les versions adaptades al català de les autodenominacions de les llengües i pobles escindits de l’antic genèric tàrtar (pensem, per exemple, que seria força incongruent denominar tàrtars i no tàtars els nadius del Tatarstan), a més a més de la profusió de la forma tàtar (sense la erra medial) en altres llengües europees (anglès, alemany, italià), ens porten a preferir aquesta adaptació directa de l’etnònim original tatar i, per tant, a desestimar-ne la forma antiga.

Quina llengua parlen els tàtars de Crimea?

El tàtar de Crimea pertany a la branca turquesa de les llengües altaiques. És una de les llengües parlades per la població turquesa de la península de Crimea. Les llengües turqueses formen un contínuum dialectal amb un grau d’intel·ligibilitat molt elevat, que es veu minvat només entre varietats separades per grans distàncies geogràfiques. El tàtar de Crimea és una llengua de transició que inclou elements dels grups oguz i kiptxak.

Resum de l’última sessió del seminari del CUSC-UB

El passat divendres, 17 de març, es va celebrar la setena sessió del Seminari de Sociolingüística i Política Lingüística del CUSC-UB, aquesta vegada a càrrec de Vanessa Bretxa, que va comentar el llibre Multicultural Citizenship: A Liberal Theory of Minority Rights, de Will Kymlicka.

Si no vau poder assistir al seminari, ja teniu disponible en línia al blog del seminari un resum complet de les aportacions que ens va fer Vanessa Bretxa.

Kymlicka observa que a dins d’un mateix Estat hi coexisteixen sovint diferents cultures societàries que es configuren sobre un conjunt de pràctiques socials i de significats culturals que donen sentit a les tries dels seus membres. L’autor defensa que sense l’existència de drets diferenciats en funció del grup, que ajuden a sostenir aquestes cultures societàries, no es pot garantir la llibertat d’elecció efectiva per als membres de les minories.

Font: Blog del Seminari del CUSC-UB

Complèxica – Seminaris per a la transdisciplinarietat

El dimecres que ve, 29 d març del 2017, tindrà lloc la dotzena sessió de la sèrie Complèxica – Seminaris per a la transdisciplinarietat, organitzats pel Grup de Complexitat, Comunicació i Sociolingüística i el Projecte Scripta:

«De com vaig construir una teoria o la necessitat de donar compte d’un objecte complex»
M. Teresa Cabré i Castellví (Catedràtica emèrita de la Universitat Pompeu Fabra i presidenta de la Secció Filològica de l’IEC)
Sala de Professors (Edifici Josep Carner UB), 18h

Resum:La terminologia com a objecte de coneixement va ser tractada des del primer terç del segle XX per E. Wüster. Aquest objecte va ser descrit sobre una base reduccionista i idealista i va constituir la concepció dominant en terminologia fins pràcticament els anys noranta. Aquesta proposta va començar a ser posada en qüestió amb els avenços de les ciències cognitives i amb la introducció d’aproximacions lingüístiques de base social i comunicativa. La qüestió que es va plantejar aleshores va ser si es podia donar compte d’un objecte des de tants i diversos punts de vista. L’intent de donar resposta en aquesta qüestió em van portar a formular una sèrie de principis i condicions que permetessin enquibir una teoria lingüística dels termes al costat d’altres teories.

A més a més, ja està disponible en línia l’onzè seminari de la sèrie Complèxica – Seminaris per a la transdisciplinarietat, a càrrec del Dr. Vicent Salvador (Universitat Jaume I de Castelló) que es va celebrar el 9 de març del 2017.

«El castellà a Catalunya està saníssim», entrevista a Cristina Illamola

El dimecres passat, 15 de març, Carles de Rosselló va publicar al seu blog, “La BBC“, una entrevista a Cristina Illamola dedicada a la situació del castellà a Catalunya.

A Catalunya es parla un castellà a la catalana?

Més que “un” castellà a la catalana, jo diria que hi ha “múltiples castellans” a la catalana. A Catalunya no ha arribat una única varietat de castellà: hi ha el castellà d’Andalusia, el de Galícia, el d’Equador, el de l’Argentina… i cadascun d’aquests ja té les seves particularitats.

Com qualificaries el nivell de castellà dels alumnes catalans?

Molt alt: entenen qualsevol registre, poden desenvolupar tasques de major o menor grau de dificultat -tant escrites com orals-, són capaços de llegir un llibre de literatura (no  30 paginetes com els que llegeixen d’anglès adaptats), etc..

Font: La BBC