Arxiu de la categoria: Uncategorized

Cursos d’estiu Els Juliols a la UB

Els Juliols són els cursos d’estiu de la Universitat de Barcelona. Tracten temes d’actualitat, d’interès social i de referència des d’una perspectiva multidisciplinària i crítica, i abracen diversos àmbits de coneixement: arts i humanitats, ciències socials, ciències naturals i de la salut, i recursos i estratègies.

Aquest any, hi ha dos cursos coordinats o en què hi intervindran investigadors del CUSC:

  • «Filòlegs i sociolingüistes, detectius de les paraules»: 

    La lingüística forense és una disciplina amb un gran recorregut al món anglosaxó, però poc coneguda al nostre país. Aquesta branca especialitzada de la lingüística aplicada, a mig camí entre els segles XX i XXI, requereix una formació molt específica que es fonamenta en la sociolingüística, concretament, en la variació en el grup i en l’individu, i en l’àmbit forense.

    Per tot això, el principal objectiu d’aquest curs és introduir els assistents a la lingüística forense, un dels camps d’aplicació més directa de la sociolingüística, tot partint de la sociolingüística, les seves teories i metodologies principals, però també observant-la des de l’anàlisi del discurs, la sintaxi, la pragmàtica…know

    També s’abordaran casos polítics i sentències actuals per conèixer la vessant forense i, alhora, per demostrar la repercussió que pot arribar a tenir en la societat la feina d’un lingüista forense. Així doncs, el curs es presentarà des de una vessant pràctica, però fonamentada en unes bases teòriques sòlides.

    Consulteu el programa aquí.

 

  • «Les novetats de la normativa catalana»:

Amb la publicació de la Gramàtica de la llengua catalana i l’aprovació de l’Ortografia catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, a finals del 2016, va culminar el procés d’actualització de la normativa de la llengua catalana posterior a Pompeu Fabra.

La Gramàtica de la llengua catalana és una obra de més de 1.400 pàgines que proporciona molta informació nova i que, sobretot, aplica un enfocaResultat d'imatges de gramatica IECment nou a l’hora de donar criteris per a la llengua estàndard, és a dir, per als usos públics i formals de la llengua.

En aquest curs s’analitzaran les principals novetats de les dues obres i es donarà informació útil per poder llegir i consultar autònomament la Gramàtica.

Consulteu el programa aquí.

 

 

Anuncis

IV Jornades “La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana”

El 14 i 15 de juny, tindran lloc les IV Jornades “La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana” a la sala Nicolau d’Olwer de Institut d’Estudis Catalans (Carme, 47).

Amb aquesta quarta trobada d’investigadors, organitzada per la Xarxa CRUSCAT i per l’Institut d’Estudis Catalans i que se celebra des del 2011, es consolida una activitat que té com a objectiu nuclear visualitzar en el seu conjunt la recerca en curs o acabada de realitzar. Aquesta posada en comú permetrà avançar en el coneixement intern de les temàtiques que s’hi aborden i, alhora, projectar-les internacionalment. Les Jornades compten amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.

Molts dels investigadors del CUSC hi participaran: F. Xavier Vila, Albert Bastardas, Llorenç Comajoan, Cristina Illamola, Natxo Sorolla, Emili Boix, Avel·lí Flors, Josefina Carrera, Imanol Larrea, Paolo Roseano, Esteve Valls…

Us deixem, a continuació, amb el programa. Podreu fer les vostres inscripcions aquí

Programa

14 de juny de 2018 (dijous)

Sala Pi i Sunyer

09:00 Presentació de les Jornades. Joandomènec Ros (President de l’Institut d’Estudis Catalans), Miquel Àngel Pradilla (Director de la Xarxa CRUSCAT – IEC) i Marta Xirinachs (Sub-directora General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya).

09:30 Conferència inaugural. Gabriele Iannàccaro (Università degli studi di Milano-Bicocca / Stockholms universitet): «Nuove metodologie per la ricerca sociolinguistica: esempi da inchieste italiane e europee».

10:30 Pausa – Cafè

Demolingüística

11:15 «Informe sobre les dades lingüístiques bàsiques als Territoris de Parla Catalana», Miquel Àngel Pradilla (Xarxa CRUSCAT – IEC) i F. Xavier Vila (CUSC, UB).

11:25 «L’ús del català als diferents territoris de llengua catalana. Evolució en la dècada 2003/13», Natxo Sorolla (Xarxa CRUSCAT – IEC).

11:35 «Anàlisi sobre el coneixement i l’ús del valencià. Dues dècades i mitja de transformacions socials, fluxos demogràfics i canvis sociolingüístics», Miquel Àngel Pradilla (Xarxa CRUSCAT – IEC).

11:45 «EULP 2018. Canvis i millores en l’enquesta d’usos lingüístics a la població que impulsa la DGPL», Joan Solé i Anna Torrijos (DGPL, Generalitat de Catalunya).

12:00 «Coneixement i ús del valencià per part del personal de l’Administració Pública Valenciana. Aspectes metodològics en la recerca quantitativa al sector públic», Yaiza Pérez Alonso (UV. UPV. DGPLGM, Generalitat Valenciana).

12:10 Discussió

12:25 «L’estudi de la transmissió familiar de la llengua al Cens i l’Enquesta d’Usos Lingüístics a la Franja 2014», Natxo Sorolla (Seminari Aragonès de Sociolingüística).

12:35 «Mesurament de l’ús de l’euskera al carrer», Imanol Larrea (Soziolinguistika Klusterra).

12:45 «Xeración Z e lingua: a importancia dos post-milenistas na sociolingüística galega», Xaquín Loredo (Seminario de Sociolingüística, Real Academia Galega).

12:55 Discussió

13:10 Final de les presentacions del matí de dijous

Variacionisme i planificació del corpus

15:00 «El tractament de la variació social en la planificació de corpus», Joan Costa (UPF).

15:10 «Emocions i comunicació electrònica textual en català. Un estudi multimetodològic dels recursos emprats per adolescents i adults joves», Carolina Bastida Serra (UdA).

15:20 «Les converses de whatsap en català: un gènere discursiu entre l’oral i l’escrit?», Carme Bach (UPF).

15:30 «La gestió normativa en contextos políticoadministratius sociolingüísticament complexos», Miquel Àngel Pradilla (Xarxa CRUSCAT – IEC. URV).

15:40 «La llengua escapçada. Un estudi sobre l’autonomització dels parlars nord-occidentals a la cruïlla catalanoaragonesa», Esteve Valls (UIC-UB).

15:50 «Interrelacions entre vocals i entonació en diferents dialectes del català», Jesús Bach-Marquès, Josefina Carrera-Sabaté i Paolo Roseano (UB).

16:00 Discussió

16:20 Descans

Joventut i llengua. Comunitats lingüístiques.

16:30 «Usos lingüístics i identitats socials entre adolescents catalans i valencians», Avel·lí Flors (CUSC-UB).

16:40 «L’evolució (inter)generacional de les bilingüitzacions: contextos, manteniment i substitució lingüístics», Albert Bastardas i Emili Boix-Fuster (CUSC-UB).

16:50 «L’efecte xarxa en les llengües minoritzades», Natxo Sorolla (CUSC–UB, URV).

17:00 Discussió

Immigració i llengua

17:15 «Perfils d’aculturació lingüística dels descendents de migrats a Catalunya. Reptes i potencialitats per a l’integració social i educativa», Cecilio Lapresta (UdL).

17:25 «Les actituds lingüístiques dels immigrants panjabis adults a Catalunya», Imanol Larrea Mendizabal (Soziolinguistika Klusterra).

17:35 «Pràctiques de socialització plurilingüe i pluricultural en un programa de lectura extraescolar a la ciutat de Barcelona», Claudia Vallejo Rubinstein (GREIP, UAB).

17:45 Discussió.

18:00 Final de les presentacions de la tarda de dijous.

 

15 de juny de 2018 (divendres)

Sala Pi i Sunyer

Psicologia lingüística

09:00«Inclusió social i impacte de Voiceitt en la identitat i la comunicació de persones amb dany cerebral adquirit», Melissa Moyer i Ignasi Clemente (CIEN, UAB).

09:10 «Actituds i preferències lingüístiques dels alumnes universitaris (1r curs d’Ed.Infantil i Primària) vers el català/castellà i anglès», Laura Estors (GREILI-UPF, ALLENCAM).

09:20 «Llengua, identitat i cohesió social: el paradigma dels territoris de frontera lingüística», Francesc Feliu i Josep Maria Nadal (UdG) i Miquel Àngel Pradilla (Xarxa CRUSCAT – IEC. URV).

09:30 Discussió

Treball i llengua

09:45 «Recerca EMMARCA’T. Estudis de la DGPL en l’àmbit d’empresa i consum», Carla Bruguera, Albert Fabà, Anton Ferret i Joan Solé (DGPL, Generalitat de Catalunya).

10:00 «”Fem el Pas en català”, un model de dinamització lingüística local com a eina de recerca», Joan Sans (SPL, Govern d’Andorra).

10:10 Discussió

10:25 Pausa – Cafè

Dret lingüístic i Politologia lingüística

11:10 «Reflexions sobre la noció d’oficialitat lingüística», Eva Pons (UB).

11:20 «Criteris per al règim d’oficialitat lingüística de la República de Catalunya i l’Aran», Daniel Escribano.

11:30 «Justícia lingüística i societats mixtes: una defensa de la pluralitat», Elvira Riera (Grup de Recerca en Teoria Política, UPF).

11:40 «Llengua i procés en temps convulsos, segons les enquestes del CEO», Joaquim Torres i Albert Fabà (Xarxa CRUSCAT i SOCS, IEC).

11:50 Discussió

12:05 «L’exigència de coneixements de llengua catalana al personal estatutari del Servei de Salut, en el context de les mesures necessàries per normalitzar lingüística a les Illes Balears», Maria Ballester (UIB).

12:15 «Homofilia i heterofilia lingüística xarxes massives virtuals: el cas de tres mobilitzacions independentistes», Jordi Morales i Gras.

12:25 «Informe sobre les pràctiques en èuscar a les xarxes socials virtuals de l’Ajuntament de Getxo (Biscaia)», Eduardo Apodaka i Jordi Morales i Gras.

12:35 «La necessitat de recerca multidisciplinar en el camp del multilingüisme: el Consorci Europeu de Recerca MIME: Mobilitat i Inclusió en una Europa Multilingüe», Vicent Climent-Ferrando (Consorci Europeu de Recerca MIME).

12:45 Discussió

13:00 Final de les presentacions del matí de divendres

Sociolingüística educativa

15:10 «Pràctiques translingües i cosmopolitisme en contextos educatius multilingües i multiculturals a Catalunya (El Projecte Translinguam)», Mireia Trenchs (GREILI-UPF, ALLENCAM).

15:20 «Recerca ÈLIA. Estudis de la DGPL en ensenyament del català», Albert Fabà, Anton Ferret i Joan Solé (DGPL, Generalitat de Catalunya).

15:35 «L’impacte de la docència en anglès en les universitats multilingües», Maria Sabaté (Grup ASSEMID, UdL).

15:45 Discussió

16:00 «El projecte APINGLO-Cat: Estudi de la intensificació de les polítiques i pràctiques multilingües en l’educació secundària a Catalunya des d’una perspectiva etnogràfica i d’economia política», Eva Codó i Andrea Sunyol (UAB).

16:10 «Polítiques lingüístiques universitàries», F. Xavier Vila i Avel·lí Flors-Mas (CUSC-UB).

16:20 «Anàlisi de l’expressió oral en català i en castellà: un enfocament multimetodològic», F. Xavier Vila (CUSC-UB), Llorenç Comajoan (UVic-UCC) i Cristina Illamola (CUSC-UB).

16:30 Discussió

16:45 Cloenda

17:15 Final de les Jornades

cruscat-logo-bloc2.jpgImatge relacionada

 

Presentació del llibre “El català, llengua mitjana d’Europa”

Ahir a les 19h, es va presentar a l’Alibri el llibre “El català, llengua mitjana d’Europa”, coordinat per Albert Bastardas, Emili Boix i Rosa Maria Torrens. Hi van intervenir dos dels seus autors, Albert Bastardas i Emili Boix, i també F. Xavier Vila, director del CUSC-UB i del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la UB, i Francesc Bernat, professor a la Facultat de Filologia de la UB.

Recordeu que ja podeu trobar el volum a les llibreries i també al web de l’editorial.

Us en deixem una foto.

DbFTd9LX4AA4D9j.jpg

Avel·lí Flors-Mas al cicle “Parlen els experts” de la UOC

Dijous 3 de maig Avel·lí Flors-Mas, investigador del CUSC-UB, participarà en el cicle “Parlen els experts”, organitzat pels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC i el Col·legi de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, que enguany està dedicat a les “Dinàmiques sociolingüístiques en entorns educatius”. El cicle s’inaugura el proper dijous, 19 d’abril, amb la intervenció de Joan Pujolar i Maite Puigdevall (UOC).
Dijous, 19 d’abril, 18.00
«Les trajectòries lingüístiques dels nous parlants del català», Joan Pujolar i Maite Puigdevall (UOC).
Dijous, 3 de maig de 2018, 18.00
«Llengües i educació a Catalunya i el País Valencià: les veus de l’estudiantat», Avel·lí Flors-Mas (CUSC-UB i UOC).
Podeu trobar més informació i inscriure-us a l’activitat en aquest enllaç.

Col·loqui amb estudiants de l’American University of Paris

Divendres 6 d’abril, el CUSC-UB va rebre la visita d’un grup d’estudiants de lingüística de l’American University of Paris, que es trobaven a Barcelona en una visita d’estudis de caràcter sociolingüístic acompanyats per la Dr. Rebekah Rust.

Avel·lí Flors-Mas, investigador del CUSC-UB, hi va mantenir un col·loqui per a introduir-los a la situació sociolingüística de Catalunya. Entre d’altres qüestions, s’hi va tractar la història del contacte de llengües en aquest territori, les polítiques lingüístiques, i l’evolució dels usos lingüístics i les relacions entre llengües i identitats a la Catalunya contemporània.

IMG_0940.jpg

Trobada entre Soziolinguistika Klusterra i CUSC-UB

Divendres al matí, diversos membres del CUSC van reunir-se amb Imanol Larrea, responsable de la recerca del Soziolinguistika Klusterra, per enfortir la relació entre els nostres centres i estrènyer encara més les nostres vies de col·laboració.

Sempre és un plaer treballar amb vosaltres.

 

30226384_10215294116203248_8501792620316459008_o.jpg

F. Xavier Vila a Politikon: “Sobre el consenso en torno al modelo lingüístico escolar en Cataluña: reflexiones a partir de una encuesta”

El passat 7 de març, la revista Politikon va publicar un article de F. Xavier Vila, director del CUSC i del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General, titulat “Sobre el consenso en torno al modelo lingüístico escolar en Cataluña: reflexiones a partir de una encuesta”, que respon a l’article que havia publicat anteriorment la revista titulat “El consenso de la inmersión lingüística: realidad o mito”, d’Alberto Garvia i Andrés Santana.

“Según esta lectura, en términos históricos, si el modelo de conjunción en Cataluña ha sido socialmente poco conflictivo se debe a la suma de dos factores: por un lado, al hecho de que en Cataluña el dominio de las dos lenguas oficiales es valorado; por otro, al hecho de que el modelo de conjunción ha demostrado ser el mejor sistema para garantizar el aprendizaje de ambas lenguas oficiales. En ese sentido, no hay más que recordar que, de todas la comunidades con más de una lengua oficial, Cataluña es la que más lejos llega en la bilingüización de sus nuevas generaciones. Entendemos que los resultados expuestos por Garvia y Santana muestran que el consenso histórico en torno a un modelo que bilingüizaba ha dejado paso a un deseo bastante extenso de trilingüización, un desiderátum que constituye un verdadero reto para el modelo de conjunción. Sin embargo, contrariamente a lo que concluyen los autores, entendemos que la labor de los gobernantes y los educadores no es aplicar a ciegas unos porcentajes dados a ojo por ciudadanos sin conocimientos de didáctica de lenguas, sino conseguir satisfacer los desiderátums ciudadanos de conocimientos lingüísticos. Para conseguirlo, los gobernantes deberán lograr que el modelo de conjunción sepa dar respuesta adecuada a esa petición, es decir, garantice el máximo aprendizaje no solo de catalán y castellano, como ya viene haciendo, sino también de inglés, y lo haga manteniendo la lengua propia como centro de gravedad del modelo. De lo contrario, si el conflicto es entre un modelo que bilingüiza y propuestas que teóricamente trilingüizan, es posible que las contradicciones detectadas se enconen y la propia sociedad acabe abriéndose a otros modelos.”

Podeu llegir l’article sencer aquí.