Arxiu de la categoria: Uncategorized

Presentem el curs «Els discursos sobre la promoció del català: perspectives i argumentaris»

2020 Postal A4 AEl CUSC–Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona ha organitzat el curs d’extensió universitària «Els discursos sobre la promoció del català: perspectives i argumentaris», que s’impartirà a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona entre gener i juny de 2020 i que compta amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.

L’objectiu del curs és proporcionar un coneixement específic sobre els discursos que s’utilitzen en l’àmbit de la promoció de la llengua catalana, facilitar instruments d’anàlisi i comprensió de l’argumentari i subministrar als estudiants recursos discursius i capacitat de resposta argumentativa. Amb aquest objectiu, es combina el treball autònom dels estudiants amb 10 sessions presencials de tipus teòric i pràctic impartides per acadèmics i personalitats de reconegut prestigi: Albert Bastardas, Emili Boix-Fuster, Vanessa Bretxa, Josep-Lluís Carod-Rovira, Isidor Marí, Vicent Pascual, Joan Pujolar, Elvira Riera i F. Xavier Vila.

En paraules del director del curs, F. Xavier Vila, els canvis socials i econòmics de les darreres dècades «forcen el catalanisme lingüístic del segle XXI a tenir un discurs adaptat a un públic que ja viu de ple en la societat de la informació». Vila destaca que «el curs es proposa mostrar les diferents perspectives i posicions ideològiques des de les quals es pot plantejar la defensa de la llengua catalana», que inclouen des dels postulats del nacionalisme lingüístic a l’ecolingüisme, des del multiculturalisme liberal a la interculturalitat, i que s’apliquen a camps diversos com els sistemes educatius o la planificació del corpus. «No hi ha res més pràctic per a la defensa de la llengua que tenir un bagatge teòric sòlid», ha reblat Vila.

El curs s’adreça a diferents perfils acadèmics i professionals i no hi ha requisits específics d’accés. La preinscripció al curs, reconegut per l’Agència de Postgrau de la Universitat de Barcelona com a certificat d’extensió universitària (3 crèdits ECTS), està oberta des d’ara i fins al 15 de desembre de 2019. Podeu trobar tota la informació sobre el curs al web www.ub.edu/discursospromociocatala.

2020 Postal A4 B.png

Anuncis

Convocades tres beques de col·laboració amb el CUSC

El CUSC–Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona convoca tres beques de col·laboració amb els projectes del centre.

  • Una beca de formació i suport als projectes i a la comunicació social i institucional del CUSC-UB
    • 4 mesos de duració (1 de setembre-31 de desembre de 2019)
    • 20 hores de dedicació, preferiblement en horari de matins
    • Retribució de 475,24 € nets mensuals
    • Enllaç a la sol·licitud
  • Dues beques de formació i suport a un projecte d’anàlisi sociolingüística en entorns educatius
    • 3 mesos de duració (1 de setembre-30 de novembre de 2019)
    • 20 hores de dedicació, amb horari flexible però amb dedicació presencial de 3 matins
    • Retribució de 475,24 € nets mensuals
    • Enllaç a la sol·licitud

El termini de presentació de sol·licituds està obert fins dimecres 17 de juliol de 2019.

Publicat el darrer apunt del CUSC del curs: «Barcelona, el baluard o l’ensulsiada del català?», d’Emili Boix

El setembre del 2018 vam publicar el primer Apunt de Sociolingüística i Política Lingüística del CUSC, «El salt a secundària: realment disminueix, l’ús del català?», de F. Xavier Vila, Vanessa Bretxa, Llorenç Comajoan i Josep Ubalde. Des de llavors, amb una periodicitat mensual, ja n’hem publicat deu, de diversitat de temàtiques i qüestions d’interès sociolingüístic:

Els apunts del CUSC, que compten amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística, són una iniciativa de divulgació de dades sociolingüístiques que té com a objectiu funcionar com un aparador de la producció científica del CUSC que sigui rellevant per a la gestió de la diversitat lingüística a casa nostra, i facilitar que els Imatge relacionadaresultats de la recerca arriben —en català i de forma accessible— als agents implicats i al conjunt de la societat catalana. Podeu trobar tots els apunts publicats a aquest enllaç.

Presentat l’apunt del juny, tornarem al setembre amb nous apunts sobre diversitat de temes d’interès sociolingüístic. Estigueu atents!

 

Iñaki Iurrebaso: «El basc no es mor però no té garantit el futur»

Avui s’ha publicat l’entrevista que van fer a Iñaki Iurrebaso a Diari de la Llengua sobre la situació de l’eusquera. Iñaki Iurrebaso, sociòleg i professor de la Universitat del País Basc, actualment està treballant al CUSC com a investigador visitant. El 17 de maig va ser l’encarregat de fer el seminari del CUSC, amb una ponència titulada «Indicadors demolingüístics per a mesurar l’evolució de la competència en eusquera».

Us deixem un fragment de l’entrevista:

L’únic clar és que no hi ha res escrit. No és una llengua que s’hagi de morir ni que tingui garantit el seu futur. Dependrà del que fem. Crec que necessitem una empenta. En els últims trenta anys s’han fet moltes coses, tant a nivell social com des de l’administració, que han suposat avenços parcials en molts sectors. L’indicador bàsic de la vitalitat d’una llengua, però, és l’ús i les dades que tenim assenyalen que els últims trenta anys no s’ha avançat gaire. Això vol dir que si volem avançar hem de fer bastant més del que hem fet, amb més decisió, més recursos i més força.

Podeu llegir l’entrevista completa aquí.

 

iñaki

Iñaki Iurrebaso. Foto: Diari de la Llengua

F. Xavier Vila al seminari «Llengües i autogovern»

Demà dia 6 de juny, de 9.30 h a 13.30 h, al Palau Centelles (Baixada de Sant Miquel, 8) tindrà lloc el seminari «Llengües i autogovern», organitzat per l’Institut d’Estudis de l’Autogovern. Aquest seminari abordarà la pregunta «quin és el model de política lingüística més convenient en les condicions polítiques, demogràfiques i culturals de la Catalunya actual?», tot considerant tres perspectives que acostumen a analitzar-se de manera separada en el món acadèmic:

Accés a sales

Palau Centelles

  1. Les teories de la “justícia lingüística”: quins principis i objectius han de guiar l’enfocament i la gestió de la diversitat lingüística?
  2. Les bases de la sociolingüística: quines dinàmiques presenta l’ús de les llengües en contexts específics? I en el cas català?
  3. Quina influència té el grau i tipus d’autogovern en la decisió sobre el model lingüístic més convenient en la Catalunya actual i en els escenaris de futur? Com menys autogovern, més necessitat de mesures protectores per a la llengua catalana?

F. Xavier Vila, director del CUSC, hi intervindrà amb una ponència titulada «Condicionaments i límits sociolingüístics a la intervenció sobre les llengües. El cas de Catalunya».

A continuació, us deixem el programa sencer del seminari:

PRESENTACIÓ
Ferran Requejo, director de l’IEA

QUÈ SÓN POLÍTIQUES LINGÜÍSTIQUES JUSTES?
Elvira Riera, grup de recerca en Teoria Política de la UPF
Sergi Morales, investigador postdoctoral a l’Institut de Filosofia de la KU Lueven

CONDICIONAMENTS I LÍMITS SOCIOLONGÜÍSTICS A LA INTERVENCIÓ SOBRE LES LLENGÜES. EL CAS DE CATALUNYA
Francesc Xavier Vila, professor de la Falcutat de Filologia, i director del Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació de la UB

I, ARA, QUINA POLÍTICA LINGÜÍSTICA CAL RECLAMAR A L’ESTAT ESPANYOL?
Antoni Milian, catedràtic de Dret Administratiu de la UAB

POLÍTIQUES LINGÜÍSTIQUES, DEMOCRÀCIES LIBERALS I GRAUS D’AUTOGOVERN. EL CAS DE CATALUNYA
Albert Branchadell, professor de la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la UAB
Miquel Strubell, sociolingüista

Acabades les intervencions, hi haurà un debat obert amb els assistents.

L’assistència és lliure però cal confirmar per correu electrònic a iea.presidencia@gencat.cat

Avel·lí Flors-Mas participa a les jornades «Democracy and Immigration: the cases of Catalonia and Australia»

El 30 i 31 de maig, a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona tindran lloc les jornades «Democracy and Immigration: the cases of Catalonia and Australia», organitzades pel Centre for Australian and Transnational Studies (CEAT).

Resultat d'imatges de avel·lí flors

Avel·lí Flors-Mas

L’Avel·lí Flors-Mas, investigador del CUSC, hi participarà amb una ponència titulada «Immigració i llengües a Catalunya: de les polítiques als resultats», concretament el 30 de maig de 16 a 17 h. Flors-Mas presentarà els principis, polítiques i mecanismes previstos per a la incorporació lingüística de la població immigrada estrangera a la

societat catalana, repassarà els principals resultats assolits i identificarà alguns reptes pendents. Partirà d’una diferència entre polítiques adreçades a població en edat no escolar i polítiques centrades en el sistema educatiu, i presentarà dades de diferent naturalesa (documents oficials, dades estadístiques, etnogràfiques i discursives), resultants de recerques pròpies i d’altres equips.

Les jornades són gratuïtes, però us hi heu d’inscriure aquí.

Us deixem el programa complet:

 

1

2

 

 

El CUSC participarà a la V Festa de la Ciència de la UB

El proper divendres 17 de maig, de 9 a 14 h, a l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona, podreu trobar el CUSC, juntament amb els membres de la plataforma Com ho diria, a la V Festa de la Ciència de la UB, una jornada de divulgació científica, amb tota mena d’activitats pràctiques i de caràcter científic.

L’objectiu de la festa és fer accessible a tots els públics, d’una manera lúdica i innovadora, la recerca que es duu a terme a la Universitat de Barcelona, i alhora reivindicar el paper rellevant de la ciència en tots els àmbits de la vida. Les activitats i els tallers programats pretenen fomentar la descoberta de la ciència que ens envolta i estimular la capacitat dels participants d’adoptar una actitud reflexiva i científica davant de qualsevol situació.

El CUSC impartirà, juntament amb Com ho diria, un petit taller titulat «Sema’t amb la llengua! Es pot estudiar el llenguatge juvenil?». Ja sabeu que l’argot es defineix com una varietat parlada per un grup que difereix de la llengua estàndard, s’utilitza com a parla privada i és adoptada com a senyal distintiu. L’argot pot arribar a ser incomprensible per a la resta de parlants que no pertanyen a aquest grup. Podem, doncs, considerar que la parla dels joves és un argot? Existeix un argot juvenil? En què es diferencia del català estàndard?

El nostre taller consisteix en un Kahoot, un qüestionari en línia en què els diversos participants responen una pregunta simultàniament des dels seus dispositius mòbils. El mateix Kahoot els mostrarà la resposta correcta de les quatre opcions que hi havia i els participants aniran acumulant punts. Les preguntes giren a l’entorn del l’argot juvenil: s’ha de triar l’alternativa estàndard més precisa d’un mot argòtic o a l’inrevés.

 

kahoot lingüístic

Membres del CUSC i del Com ho diria a la IV Festa de la CIència (2018)

Cartell de la V Festa de la Ciència de la UB