Arxiu d'etiquetes: anàlisi del discurs

Complèxica -10: Seminari per a la transdisciplinarietat

El dimecres 5 d’octubre el Dr. H. Samy Alim, professor de la Stanford University oferirà una conferència titulada «Amazing Grace: An Analysis of Barack Obama’s Raciolinguistic Performances», on es parlarà de l’ús lingüístic del president Barack Obama en la seva política racial.

Més informació a al següent enllaç.

complexica

Anuncis

Seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC

Blog del seminari

El proper divendres, 10 d ejuny de 2016, tindrà lloc una sessió del Seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC titulada «La descoberta d’una població catalanòfona ignorada: els gitanos catalans de França». La sessió, que anirà a càrrec d’Eugeni Casanova (UOC), se celebrarà a l’aula 0.3 de l’Edifici Josep Carner a les 12.00h.

Resum: A França existeix un col·lectiu format per desenes de milers de persones que parlen català i que es defineixen a si mateixes com a “gitanos catalans” que s’ha mantingut ignot durant segles. El seu origen se situa al Principat de Catalunya, sobretot a l’Empordà. Van començar a establir-se al Rosselló a final del segle XVIII arran d’una pragmàtica de Carles III del 1783, que els va permetre viatjar després de segles de prohibicions, i van anar seguint dues grans rutes migratòries al llarg de la costa mediterrània i de la Garona. Avui, una dotzena de cognoms com Batista, Patrac, Ferrer, Pubill, Cargol o Malla s’escampen per bona part del país fins a la frontera amb Bèlgica en comunitats –l’autor n’ha localitzat 160– que han mantingut majoritàriament la llengua i els costums. La majoria parlen un català, que ells anomenen gitano, diferent dels dialectes territorials. Una segona comunitat, més reduïda, s’expressa en català nord-occidental amb aportacions aragoneses.

Curs d’Aragonès 2015-2016

Aquest dimarts, 6 d’octubre de 2015, el Centro Aragonés de Barcelona, la Colla de Charradors o Corrinche i la Universitat de Barcelona organitzen l’acte de presentació del curs d’aragonès 2015-2016.

L’acte, que se celebrarà a les 19.30h a l’Aula Capella de l’Edifci Històric de la UB, comptarà amb la participació de José Enrique Gargallo (CUSC-UB), Lluís-X. Flores Abat, Alberto Lamora I Miguel Vidal.

A més, hi haurà una presentació del Taller de Aragonés i una actuació muscial de Kike Ubieto y amigos.

Cartell de l’acte

Llengua, Societat i Comunicació, núm. 13: Cervell i llenguatge

LSC

La revista Llengua, Societat i Comunicació, editada pel Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació i dirigida per la Dra. Josefina Carrera-Sabaté, acaba de fer públic el seu tretzè número, un monogràfic que tracta sobre “Cervell i llenguatge”. En aquesta ocasió, l’encarregat de coordinar el número ha estat el Dr. David Bueno i Torrens, professor del Departament de Genètica de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona.

En definitiva, amb la publicació d’aquest número de LSC pretenem situar en el context actual la recerca en el camp de les bases biològiques del llenguatge, i més específicament de la neurociència cognitiva i la neurolingüística. Com van escriure Marx i Engels a La ideologia alemanya, «El llenguatge és tan antic com la consciència: el llenguatge és la consciència real, pràctica, […] i el llenguatge sorgeix, com la consciència, només de la necessitat, de la necessitat de relacions amb altres éssers humans.
Font: Presentació: L’alquímia del llenguatge (núm. 13 de la revista LSC).

Podeu consultar el text complet dels articles a través del següent enllaç: Núm. 13 (2015) LSC – Cervell i Llenguatge

Article de F. Xavier Vila a Núvol

Nuvol

 

El passat dimecres, 16 de setembre de 2015, Núvol es feia ressó d’una entrada publicada al blog Amb certa calma: qüestions de llengua i societat, de F. Xavier Vila. L’article, «Les fractures del procés», analitza el terme fractura, àmpliament utilitzat pel discurs unionista amb vista a les eleccions del 27S.

De tant sentir els opinadors nacionalistes (espanyols) parlar de la fractura de Catalunya, potser ens ha passat per alt que la veritable fractura que s’està produint no és en la societat catalana, sinó en el si de l’espanyola. En això, les dades disponibles no enganyen. És fàcil comprovar que la societat catalana no s’està esquinçant. Al contrari, totes les enquestes constaten que segueix essent un contínuum nacional entre aquells que senten únicament catalans i aquells —poquets, tot s’ha de dir—que es declaren només espanyols. Entre els dos pols continua havent-hi un gruix importantíssim de persones amb adscripció catalana i espanyola simultània, amb més o menys decantament cap a una banda segons el cas.

Nova publicació “Norma, ús i actituds lingüístiques. El paper del català en la vida quotidiana”

El volum Norma, ús i actituds lingüístiques. El paper del català en la vida quotidiana, editat per Carsten Sinner i Katharina Wieland, va ser publicat el passat 21 d’agost de 2015 amb motiu del 30è aniversari de la Llei de normalització lingüística.

Aquesta publicació té com a tema central el català actual als territoris de parla catalana, és a dir, el paper del català en la vida quotidiana i la percepció que es té del català en la societat.

Entre els capítols que inclou el volum en destaquem dos, signats per membres del CUSC-UB:

  • «La transmissió lingüística intergeneracional. Un estat de la qüestió als països de llengua catalana», d’Emili Boix-Fuster.
  • «Estudi de l’evolució lingüística (6è de primària – 1r d’ESO) del català d’escolars de primera llengua castellana», de Montserrat Sendra i Rovira.

Índex de continguts

 

 

Número especial de Sàpiens sobre la història i el present de la llengua catalana

La revista Sàpiens ha dedicat el seu número especial Onze de Setembre a la història de la llengua catalana. El número, mil anys de català, inclou articles i entrevistes amb diversos especialistes, en les quals es valora la situació del català i el seu futur als diferents països on és la llengua pròpia. Entre els entrevistats hi ha F. Xavier Vila i Natxo Sorolla, membres del Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació.