Arxiu d'etiquetes: complexity

Accessible en línia el vídeo del seminari Complèxica 15

Ja es pot consultar el vídeo del quinzè seminari de la sèrie Complèxica – Seminaris per a la transdisciplinarietat, celebrat el dijous 8 de juny del 2017. El seminari, titulat «El significado como sistema complejo», va ser a càrrec d’Alexander Andrason (Universitat d’Stellenbosch).

Accessible en línia el vídeo del seminari Complèxica 14

Ja es pot consultar el vídeo del catorzè seminari de la sèrie Complèxica – Seminaris per a la transdisciplinarietat, celebrat el dijous 25 de maig del 2017. El seminari, titulat «El paradigma de la complejidad y la sociología: hacia una integración de sus vertientes epistemológica y metodológica», va ser a càrrec d’Álvaro Malaina

Complèxica 15 – Seminaris per a la transdisciplinarietat

El dijous que ve, 8 de juny, tindrà lloc la quinzena sessió de la sèrie Complèxica – Seminaris per a la transdisciplinarietat, organitzats pel Grup de Complexitat, Comunicació i Sociolingüística i el Projecte Scripta:

«El significado como sistema complejo»
Alexander Andrason (Universitat d’Stellenbosch)
Sala de Professors (Edifici Josep Carner UB), 17.30h

La exposición propone un modelo sincrónico de la semántica de una construcción gramatical (gram) que esté en mayor armonía con los principios de la teoría de la complejidad que los modelos tradicionales de significado. Crucialmente, en lugar de ser estático, simple, delimitado y aislado, el significado de un gram se representa como dinámico, intrincado, difuso y situado. Para ilustrar su modelo, el autor analiza el sistema verbal de la variedad Mandinka (Níger-Congo) hablada en Gambia.

El autor demuestra que el significado sincrónico de un gram en el tiempo puede representarse como una red tridimensional – una onda. En esta red, el rango cualitativo del significado (el potencial semántico del gram) es una superficie bidimensional – un mapa de múltiples ramificaciones de sentidos interconectados. La conexión entre los sentidos refleja los procesos diacrónicos que subyacen al desarrollo del significado del gram y los mecanismos cognitivos que lo permiten. La tercera dimensión vertical encapsula el aspecto cuantitativo del significado, o el rango prototípico de los sentidos. La correlación de la superficie horizontal con el eje vertical proporciona una onda. Esta representación conserva la dinámica de un gram en el nivel de análisis sincrónico, mostrando además que el significado, aunque internamente intrincado y difuso, es coherente. Esta cohesión se otorga por la semejanza familiar que relaciona los componentes del mapa.

El análisis demuestra que el tratamiento del significado verbal en términos del enfoque “una forma, un significado” (es decir, significado invariante o abstracto) y la modulación “on-line”, y la comprensión del sistema lingüístico en términos de binarismo y estatismo constituyen posiciones insostenibles.

Complèxica 14 – Seminaris per a la transdisciplinarietat

El dijous que ve, 25 de maig, tindrà lloc la catorzena sessió de la sèrie Complèxica – Seminaris per a la transdisciplinarietat, organitzats pel Grup de Complexitat, Comunicació i Sociolingüística i el Projecte Scripta:

«El paradigma de la complejidad y la sociología: Hacia una integración de sus vertientes epistemológica y metodológica»
Álvaro Malaina (EHESS i UCM)
Sala de Professors (Edifici Josep Carner UB), 18.30h

Seguint la distinció d’Edgar Morin entre “complexitat general” i “complexitat restringida”, podem efectivament distingir entre dues aproximacions diferents al fenomen de la complexitat, que han donat lloc a dues escoles diferenciades i sovint fins i tot oposades. D’una banda, la “complexitat general” consistira en una aproximació epistemològica a la complexitat, entesa com diria Henri Atlan com a “mesura de la ignorància” d’un subjecte observador respecte a un objecte observat caracteritzat per la seva “autopoiesi” i “clausura operacional” (Varela i Maturana). D’altra banda, la “complexitat restringida” consistiria en una aproximació metodològica mitjançant modelització computacional (com la simulació multi-agents) al comportament emergent i auto-organitzador dels sistemes complexos, que resultaria no determinista i sovint contraintuïtiu. Entre els referents de la primera escola es troben, entre d’altres, Edgar Morin, Ilya Prigogine, Francisco Varela o Heinz von Foerster. Entre els de la segona, Murray Gell-Mann, Robert Axelrod, John Holland o Stephen Wolfram. En la nostra presentació, proposem una confluència d’aquestes dues tendències des de la perspectiva d’una “sociologia complexa” possible que integraria els dos vessants en un paradigma comú unificat. D’una banda, presentarem, des d’una aproximació epistemològica de complexitat general, la naturalesa auto-organitzadora i morfogenètica del sistema social complex. De l’altra, presentarem des d’una aproximació metodològica de complexitat restringida, exemples de simulació multi-agnets del comportament emergent i auto-organitzador del sistema social complex. Proposarem finalment un paradigma de sociologia complexa que integri les dues vies d’aproximació al fenomen de la complexitat.

Accessible en línia el vídeo del seminari Complèxica 13 – «Language Policy in Canada and Spain»

Ja podeu consultar el vídeo del tretzè seminari de la sèrie Complèxica – Seminaris per a la transdisciplinarietat, a càrrec de Kenneth McRoberts (Universitat de York, Toronto), que es va celebrar el 5 d’abril del 2017.

Accessible en línia el vídeo del seminari Complèxica 12 – «De com vaig construir una teoria o la necessitat de donar compte d’un objecte complex»

Ja podeu consultar el vídeo del dotzè seminari de la sèrie Complèxica – Seminaris per a la transdisciplinarietat, a càrrec de M. Teresa Cabré i Castellví (Catedràtica emèrita de la Universitat Pompeu Fabra i presidenta de la Secció Filològica de l’IEC), que es va celebrar el 29 de març del 2017.

I Congrés Internacional de Revitalització de Llengües Indígenes i Minoritzades

Barcelona (19 i 20 d’abril) i Vic (21 d’abril) acullen la Primera Conferència Internacional sobre la revitalització de les llengües indígenes i minoritarizadas, organitzada per la Universitat de Barcelona, la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya, la Universitat d’Indiana-Bloomington i el Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA).

L’objectiu del Congrés és reunir personal del món de l’educació, activistes, líders indígenes, personal del món de la investigació i estudiants per analitzar i abordar la recerca, la pedagogia i la pràctica de les diverses llengües i cultures de les poblacions indígenes i minoritzades a tot el món. El congrés pretén que les persones participants estableixin un diàleg global i, al mateix temps, que serveixi de fòrum per intercanviar idees, experiències i recerca en revitalització de llengües des d’una perspectiva interdisciplinària.

Més informació, programa sencer i matrícula a: https://icriml.indiana.edu/

El congrès compte amb conferències de 15 membres del CUSC-UB:

  • «Els canvis sociolingüístics durant l’adolescència: un estudi de trajectòries vitals a Catalunya». Vanessa Bretxa, F.Xavier Vila, Llorenç Comajoan i Josep Ubalde.

          19 d’abril 11.30-12.00, Aula 1.2

  • «Cap a una reconceptualització dels actors en les polítiques lingüístiques». F. Xavier Vila.

         19 d’abril 12.00-12.30, Aula 1.2

  • «Ideologies lingüístiques de La Vanguardia». Emili Boix.

         19 d’abril 12.30-13.00, Aula 1.1

  • «Les actituds lingüístiques dels panjabis migrants a Catalunya». Imanol Larrea.

         19 d’abril 12.30-13.00, Aula 1.2

  • PÀNEL «La “fala de Xálima”: de la documentación a la revitalización». Xosé Afonso Álvarez Pérez, moderador. José Enrique Gargallo Gil, comentarista. Juan M. Carrasco González (Universidad de Extremadura). Xosé-Henrique Costas González (Universidade de Vigo). Vera Ferreira (Centro Interdisciplinar de Documentação Linguística.

         19 d’abril 11.30-13.00, Aula 112

  • «Detectant la substitució lingüística abans de la interrupció familiar del català a la Franja. Xarxes socials i tries lingüístiques». Natxo Sorolla.

        19 d’abril 16.00-16.30, Aula 1.5

  • «La bilingüització de Catalunya al segle XX». Carles de Rosselló i Peralta, Francesc Bernat i Mireia Galindo.

        19 d’abril 18.00-18.30, Aula 1.4

  • «Perspectives per a la revitalització del català entre el jovent valencià: entre la minorització social i la «promoció poc decidida». Avel·lí Flors-Mas.

        19 d’abril 18.00-18.30, Aula 1.5

  • «Linguistic revitalization and restoration ecology». Albert Bastardas Boada.

        20 d’abril 10.00-10.30, Aula 1.5

  • «The vulnerability of Sicilian and its promotion through an Italian regional law (L.R. 092011)». Nicola Vaiarello.

        20 d’abril 15.30-16.00, Aula 1.2

  • «Els tàtars de Crimea: tres anys a la Federació Russa». Miquel Cabal Guarro.

        20 d’abril 16.30-17.00, Aula 1.3