Arxiu d'etiquetes: ideologies lingüístiques

Benvinguts al curs 2017-2018

Aviat començarà el curs 2017-2018 i des del CUSC ens hem reincorporat amb molta empenta i molta il·lusió.

Estigueu atents al blog del CUSC i també a les nostres xarxes socials (Facebook i Twitter) perquè tenim a punt molts projectes i propostes molt diverses que de ben segur que seran del vostre interès.

També aprofitem per presentar-vos el nou becari de col·laboració encarregat de les gestions del CUSC aquest proper curs, Xavier Mas Craviotto, estudiant de quart curs de Filologia Catalana i cofundador de la plataforma sobre l’argot juvenil col·loquial Com ho diria, creada arran de l’assignatura de Lingüística Aplicada Catalana durant el curs 2015-2016.

Finalment, només ens queda desitjar-vos un bon curs i molts encerts.

Anuncis

«Les conseqüències de les polítiques lingüístiques soviètica i russa: l’exemple txuvaix» Hèctor Alòs

El dijous 8 de juny, la “Revista de Llengua i Dret” va publicar al seu blog un article d’Hèctor Alòs titulat «Les conseqüències de les polítiques lingüístiques soviètica i russa: l’exemple txuvaix». L’article presenta la situació sociolingüística del txuvaix a través d’una descripció de la política lingüística soviètica i de com les ideologies lingüístiques promogudes en aquesta època segueixen dominant en el discurs i la política lingüística russa actual.

El problema central és que les ideologies lingüístiques no han canviat. Sense que hi tinguin absolutament res en contra, les autoritats no veuen més funcions per al txuvaix que algunes de simbòliques o rituals. Tot i ser idioma oficial, parlat com a primera llengua per aproximadament la meitat de la població, i tenir dret els ciutadans a adreçar-se a les autoritats en txuvaix, no hi ha cap rètol informatiu en cap oficina governamental en txuvaix, ni tampoc tinc notícia de l’existència de cap formulari administratiu bilingüe. […]

Tot plegat fa que la substitució lingüística a les ciutats de Txuvàixia es manté. Pesen molt en l’elecció de la llengua de comunicació amb els fills els prejudicis lingüístics inculcats en l’època soviètica, a banda que l’educació totalment o majoritàriament en rus reforça el seu ús a les llars.

Font: Revista de Llengua i Dret

 

Presentació de l’informe sociolingüístic sobre el Cens de 2011 a Aragó: L’aragonés y lo catalán en l’actualidat.

El dilluns 27 de febrer del 2017, el Seminario Aragonés de Sociolingüística organitza «L’aragonés i lo catalán en l’actualidat. Analisi d’o Censo de 2011», a les 11 h a la Sala Joaquín Costa – Edificio Paraninfo, Plaza Basilio Paraíso, Zaragoza. Consistirà en un acte de presentació de les dades del cens dels parlants d’aragonès i català a Aragó, les característiques sociodemogràfiques d’aquests parlants, el nivell d’us de les llengües i la transmissió lingüística familiar.

El membre del CUSC, Natxo Sorolla, participarà en aquest acte juntament amb Anchel Reyes, Chabier Gimeno (Universidad de Zaragoza), Miguel Montañés (Universidad de Zaragoza, Pep Esgluga (Universitat Autònoma de Barcelona) i Juan Pablo Martínez (Universidad de Zaragoza). Modera: José Ángel Bergua (Universidad de Zaragoza).

 

Seminaris CUSC-UB

Aquesta setmana us convidem a una doble sessió del Seminari del CUSC-UB:

Dimecres 16 de novembre a les 12h a la Sala Gabriel Oliver (planta -1, Edifici Josep Carner de la Facultat de Filologia) tenim una sessió extraordinària del seminari amb Kathryn A. Woolard. I divendres 18 de novembre a les 12h a l’aula 3.5 tenim la tercera sessió ordinària del seminari, a càrrec d’Elvira Riera (UPF).

Cristina Illamola publica una ressenya a la revista “Lengua y migración”

LYML’últim volum de la revista “Lengua y migración” (8 – 1 (2016)), editada per la Universidad de Alcalá, inclou la ressenya de l’obra «Migraciones e identidades en la España plural. Estudios sobre los procesos migratorios», de Cristina Illamola.

Podeu descarregar l’article a través del següent enllaç: «Migraciones e identidades en la España plural. Estudios sobre los procesos migratorios»
Accés a la pàgina web de la revista: Lengua y migración (8 – 1 (2016))

 

Sociolinguistics Symposium 21

ss21-azul.pngAvui, 15 de juny de 2016, comença el Sociolinguistics Symposium 21, que s’allargarà fins aquest dissabte, 18 de juny de 2016. En aquesta ocasió, la seu del Simposi és la Universitat de Múrcia.

Diversos membres del CUSC-UB participaran en aquesta edició:

Més informació: SS21

16-06-16-21-21-25-579_deco (2).jpg

Seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC

Blog del seminari

El proper divendres, 10 d ejuny de 2016, tindrà lloc una sessió del Seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC titulada «La descoberta d’una població catalanòfona ignorada: els gitanos catalans de França». La sessió, que anirà a càrrec d’Eugeni Casanova (UOC), se celebrarà a l’aula 0.3 de l’Edifici Josep Carner a les 12.00h.

Resum: A França existeix un col·lectiu format per desenes de milers de persones que parlen català i que es defineixen a si mateixes com a “gitanos catalans” que s’ha mantingut ignot durant segles. El seu origen se situa al Principat de Catalunya, sobretot a l’Empordà. Van començar a establir-se al Rosselló a final del segle XVIII arran d’una pragmàtica de Carles III del 1783, que els va permetre viatjar després de segles de prohibicions, i van anar seguint dues grans rutes migratòries al llarg de la costa mediterrània i de la Garona. Avui, una dotzena de cognoms com Batista, Patrac, Ferrer, Pubill, Cargol o Malla s’escampen per bona part del país fins a la frontera amb Bèlgica en comunitats –l’autor n’ha localitzat 160– que han mantingut majoritàriament la llengua i els costums. La majoria parlen un català, que ells anomenen gitano, diferent dels dialectes territorials. Una segona comunitat, més reduïda, s’expressa en català nord-occidental amb aportacions aragoneses.