Arxiu d'etiquetes: ideologies

Defensa de la tesi doctoral d’Avel·lí Flors-Mas: “Usos lingüístics i identitats socials entre adolescents catalans i valencians”

El divendres 22 de setembre a les 11.30h, a l’Aula Joan Maragall (antiga 111) de l’Edifici Històric de la UB, un dels investigadors del CUSC, Avel·lí Flors-Mas, defensarà la seva tesi doctoral, “Usos lingüístics i identitats socials entre adolescents catalans i valencians”, dirigida per F. Xavier Vila i Joan Pujolar.

Des d’aquí, ens agradaria donar-li la més sincera enhorabona i desitjar-li molta sort.

21728192_2063347623691257_3194777841296196489_n

 

Anuncis

«Les conseqüències de les polítiques lingüístiques soviètica i russa: l’exemple txuvaix» Hèctor Alòs

El dijous 8 de juny, la “Revista de Llengua i Dret” va publicar al seu blog un article d’Hèctor Alòs titulat «Les conseqüències de les polítiques lingüístiques soviètica i russa: l’exemple txuvaix». L’article presenta la situació sociolingüística del txuvaix a través d’una descripció de la política lingüística soviètica i de com les ideologies lingüístiques promogudes en aquesta època segueixen dominant en el discurs i la política lingüística russa actual.

El problema central és que les ideologies lingüístiques no han canviat. Sense que hi tinguin absolutament res en contra, les autoritats no veuen més funcions per al txuvaix que algunes de simbòliques o rituals. Tot i ser idioma oficial, parlat com a primera llengua per aproximadament la meitat de la població, i tenir dret els ciutadans a adreçar-se a les autoritats en txuvaix, no hi ha cap rètol informatiu en cap oficina governamental en txuvaix, ni tampoc tinc notícia de l’existència de cap formulari administratiu bilingüe. […]

Tot plegat fa que la substitució lingüística a les ciutats de Txuvàixia es manté. Pesen molt en l’elecció de la llengua de comunicació amb els fills els prejudicis lingüístics inculcats en l’època soviètica, a banda que l’educació totalment o majoritàriament en rus reforça el seu ús a les llars.

Font: Revista de Llengua i Dret

 

I Congrés Internacional de Revitalització de Llengües Indígenes i Minoritzades

Barcelona (19 i 20 d’abril) i Vic (21 d’abril) acullen la Primera Conferència Internacional sobre la revitalització de les llengües indígenes i minoritarizadas, organitzada per la Universitat de Barcelona, la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya, la Universitat d’Indiana-Bloomington i el Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA).

L’objectiu del Congrés és reunir personal del món de l’educació, activistes, líders indígenes, personal del món de la investigació i estudiants per analitzar i abordar la recerca, la pedagogia i la pràctica de les diverses llengües i cultures de les poblacions indígenes i minoritzades a tot el món. El congrés pretén que les persones participants estableixin un diàleg global i, al mateix temps, que serveixi de fòrum per intercanviar idees, experiències i recerca en revitalització de llengües des d’una perspectiva interdisciplinària.

Més informació, programa sencer i matrícula a: https://icriml.indiana.edu/

El congrès compte amb conferències de 15 membres del CUSC-UB:

  • «Els canvis sociolingüístics durant l’adolescència: un estudi de trajectòries vitals a Catalunya». Vanessa Bretxa, F.Xavier Vila, Llorenç Comajoan i Josep Ubalde.

          19 d’abril 11.30-12.00, Aula 1.2

  • «Cap a una reconceptualització dels actors en les polítiques lingüístiques». F. Xavier Vila.

         19 d’abril 12.00-12.30, Aula 1.2

  • «Ideologies lingüístiques de La Vanguardia». Emili Boix.

         19 d’abril 12.30-13.00, Aula 1.1

  • «Les actituds lingüístiques dels panjabis migrants a Catalunya». Imanol Larrea.

         19 d’abril 12.30-13.00, Aula 1.2

  • PÀNEL «La “fala de Xálima”: de la documentación a la revitalización». Xosé Afonso Álvarez Pérez, moderador. José Enrique Gargallo Gil, comentarista. Juan M. Carrasco González (Universidad de Extremadura). Xosé-Henrique Costas González (Universidade de Vigo). Vera Ferreira (Centro Interdisciplinar de Documentação Linguística.

         19 d’abril 11.30-13.00, Aula 112

  • «Detectant la substitució lingüística abans de la interrupció familiar del català a la Franja. Xarxes socials i tries lingüístiques». Natxo Sorolla.

        19 d’abril 16.00-16.30, Aula 1.5

  • «La bilingüització de Catalunya al segle XX». Carles de Rosselló i Peralta, Francesc Bernat i Mireia Galindo.

        19 d’abril 18.00-18.30, Aula 1.4

  • «Perspectives per a la revitalització del català entre el jovent valencià: entre la minorització social i la «promoció poc decidida». Avel·lí Flors-Mas.

        19 d’abril 18.00-18.30, Aula 1.5

  • «Linguistic revitalization and restoration ecology». Albert Bastardas Boada.

        20 d’abril 10.00-10.30, Aula 1.5

  • «The vulnerability of Sicilian and its promotion through an Italian regional law (L.R. 092011)». Nicola Vaiarello.

        20 d’abril 15.30-16.00, Aula 1.2

  • «Els tàtars de Crimea: tres anys a la Federació Russa». Miquel Cabal Guarro.

        20 d’abril 16.30-17.00, Aula 1.3

Resum de l’última sessió del seminari del CUSC-UB

El passat divendres, 17 de març, es va celebrar la setena sessió del Seminari de Sociolingüística i Política Lingüística del CUSC-UB, aquesta vegada a càrrec de Vanessa Bretxa, que va comentar el llibre Multicultural Citizenship: A Liberal Theory of Minority Rights, de Will Kymlicka.

Si no vau poder assistir al seminari, ja teniu disponible en línia al blog del seminari un resum complet de les aportacions que ens va fer Vanessa Bretxa.

Kymlicka observa que a dins d’un mateix Estat hi coexisteixen sovint diferents cultures societàries que es configuren sobre un conjunt de pràctiques socials i de significats culturals que donen sentit a les tries dels seus membres. L’autor defensa que sense l’existència de drets diferenciats en funció del grup, que ajuden a sostenir aquestes cultures societàries, no es pot garantir la llibertat d’elecció efectiva per als membres de les minories.

Font: Blog del Seminari del CUSC-UB

Sociolinguistics Summer School 8 – COST New Speakers Training School

La Sociolinguistics Summer School és una trobada anual i internacional d’estudiants de postgrau i investigadors, que tenen l’oportunitat de presentar els primers resultats de les seves investigacions i assistir a sessions plenàries i tallers impartits per investigadors amb més experiència.

La vuitena edició d’aquest esdeveniment se celebrarà a l’edifici històric de la Universitat de Barcelona del 4 al 7 de juliol de 2017, i en l’organització hi participaran el CUSC-UB, la UOC i la Xarxa COST. Els temes centrals seran la llengua i la globalització, la gestió del multilingüisme, els nou parlants, la variació i la identitat social, tot i que s’admeten presentacions sobre qualsevol altre aspecte relacionat amb la sociolingüística i l’antropologia lingüística.

Fins el 13 de març es poden enviar propostes de comunicació.

sss8

Més informació

Presentació de l’informe sociolingüístic sobre el Cens de 2011 a Aragó: L’aragonés y lo catalán en l’actualidat.

El dilluns 27 de febrer del 2017, el Seminario Aragonés de Sociolingüística organitza «L’aragonés i lo catalán en l’actualidat. Analisi d’o Censo de 2011», a les 11 h a la Sala Joaquín Costa – Edificio Paraninfo, Plaza Basilio Paraíso, Zaragoza. Consistirà en un acte de presentació de les dades del cens dels parlants d’aragonès i català a Aragó, les característiques sociodemogràfiques d’aquests parlants, el nivell d’us de les llengües i la transmissió lingüística familiar.

El membre del CUSC, Natxo Sorolla, participarà en aquest acte juntament amb Anchel Reyes, Chabier Gimeno (Universidad de Zaragoza), Miguel Montañés (Universidad de Zaragoza, Pep Esgluga (Universitat Autònoma de Barcelona) i Juan Pablo Martínez (Universidad de Zaragoza). Modera: José Ángel Bergua (Universidad de Zaragoza).

 

Article d’Emili Boix al diari “ara.cat”

Aquest diumenge el diari digital “ara.cat” va publicar l’article d’Emili Boix titulat «Woolard: la profunditat de la mirada estrangera». És un article dedicat a l’antropòloga Kathryn Woolard i a la seva trajectòria d’estudi sociolingüístic de la situació de Catalunya des d’una perspectiva externa.

Des del 1979, des del final de la dictadura, Woolard ha estudiat amb delicadesa el joc i el xoc de llengües a Catalunya i ha sabut, amb la paciència d’observadora participant, característica d’una antropòloga solvent, entendre la nostra situació sociolingüística. Tal vegada veure’ns des de San Diego, al sud de Califòrnia, li ha permès entendre’ns millor que nosaltres mateixos. […] L’homenatjada fa un bon diagnòstic: el català certament domina en l’ensenyament reglat a l’escola primària pública o a l’administració més local, però perd per golejada en els mercats globalitzats, en la cultura de masses i en l’administració central de l’Estat.