Arxiu d'etiquetes: política lingüística

“Demolingüística comparada: on som?”, de Vanessa Bretxa

La secretària i investigadora del CUSC, Vanessa Bretxa, va publicar a Racó Català un article titulat Demolingüística comparada: on som? que pretén respondre si el català és demogràficament sostenible, tot comparant el cas de Catalunya amb tretze territoris prèviament seleccionats a partir de dues variables: el lloc de naixement de la població i la seva llengua inicial (L1).

L’article també conté una taula on es comparen les societats analitzades en funció del lloc de naixement dels seus residents i el pes que hi té la llengua mitjana analitzada. Finalment, Bretxa analitza les tendències majoritàries i generals que, malgrat tot:

“Cap d’aquestes tendències generals explica per si sola les diferències en la gestió de la diversitat interna entre cada societat: és només a través de l’estudi en profunditat de la història local, la societat i la política que es pot comprendre la gestió interna de cada comunitat. En altres paraules, no hi ha un enfocament general pel que fa la diversitat interna de les comunitats lingüístiques mitjanes, sinó respostes concretes segons les coordenades de cada país.”

Anuncis

«Les conseqüències de les polítiques lingüístiques soviètica i russa: l’exemple txuvaix» Hèctor Alòs

El dijous 8 de juny, la “Revista de Llengua i Dret” va publicar al seu blog un article d’Hèctor Alòs titulat «Les conseqüències de les polítiques lingüístiques soviètica i russa: l’exemple txuvaix». L’article presenta la situació sociolingüística del txuvaix a través d’una descripció de la política lingüística soviètica i de com les ideologies lingüístiques promogudes en aquesta època segueixen dominant en el discurs i la política lingüística russa actual.

El problema central és que les ideologies lingüístiques no han canviat. Sense que hi tinguin absolutament res en contra, les autoritats no veuen més funcions per al txuvaix que algunes de simbòliques o rituals. Tot i ser idioma oficial, parlat com a primera llengua per aproximadament la meitat de la població, i tenir dret els ciutadans a adreçar-se a les autoritats en txuvaix, no hi ha cap rètol informatiu en cap oficina governamental en txuvaix, ni tampoc tinc notícia de l’existència de cap formulari administratiu bilingüe. […]

Tot plegat fa que la substitució lingüística a les ciutats de Txuvàixia es manté. Pesen molt en l’elecció de la llengua de comunicació amb els fills els prejudicis lingüístics inculcats en l’època soviètica, a banda que l’educació totalment o majoritàriament en rus reforça el seu ús a les llars.

Font: Revista de Llengua i Dret

 

Desena sessió del Seminari de Sociolingüística i Política Lingüística del CUSC-UB

Aquest divendres, 16 de juny a les 12h (aula 1.6 de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona), se celebrarà la desena sessió del Seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC-UB.

En aquesta ocasió, Rubén Fernàndez (Universitat de Barcelona) ens parlarà sobre la política lingüística a Hawaii durant el segle XIX.

Hawai

«Mirar-se al mirall canadenc», article de Xavier Vila al diari Ara

Dijous passat, 1 de juny, el diari Ara va publicar un article de Xavier Vila titulat «Mirar-se al mirall canadenc». L’article descriu el model lingüístic canadenc i les estratègies que ha utilitzat aquest país per superar el conflicte lingüístic intern i arribar a convertir-se en l’estat bilingüe i multicultural que és actualment.

El Canadà ja no és una nació anglòfona amb una minoria francòfona, sinó un estat format per pobles i comunitats diferents que tenen drets inalienables entre els quals hi ha la preservació de la seva llengua i cultura. El país es defineix com a bilingüe (anglès-francès) i multicultural, reconeix explícitament l’existència de la nació quebequesa i accepta l’oficialitat territorial de nombroses llengües de les nacions originàries.

Font: Diari Ara

Taula rodona: «El model lingüístic de la UPF a debat»

Dijous passat, 25 de maig, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) va organitzar una taula rodona per debatre el model lingüístic de la  Universitat Pompeu Fabra. Els participants de l’acte van ser cinc professionals de l’àmbit de la lingüística i de l’activisme català, entre els quals hi havia la membre del CUSC, Vanessa Bretxa.

IMG_7477

Si us vau perdre l’acte, podeu llegir un resum de cada una de les ponències i accedir a les presentacions que van utilitzar els ponents a la notícia publicada per la mateixa UPF.

Avel·lí Flors-Mas parla sobre la suspensió del decret de plurilingüisme a El Punt Avui TV

Dijous passat, 25 de maig, el membre del CUSC-UB, Avel·lí Flors-Mas, va participar al programa de televisió L’Illa de Robinson d’El Punt Avui TV per parlar sobre la suspensió cautelar del Decret 9/2017, de plurilingüisme, de la Generalitat Valenciana per part del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana.

 

El programa sencer ja està disponible en línia.
avel·lí

Novena sessió del Seminari de Sociolingüística i Política Lingüística del CUSC-UB

seminari-nico

Aquest divendres, 2 de juny, a les 10h (aula 1.6 de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona), se celebra la novena sessió del Seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC-UB.

En aquesta ocasió, Nicola Vaiarello comentarà el llibre Language Rights and Duties in the Evolution of Public Law, de Giovanni Poggeschi (Nomos Verlagsgesellschaft, 2013).