Arxiu d'etiquetes: política lingüística

F. Xavier Vila, director del CUSC-UB, nomenat Secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya

F. Xavier Vila, nou Secretari de Política Lingüística

Avui, dimarts 29 de juny de 2021, s’ha fet públic el nomenament de F. Xavier Vila i Moreno com a nou Secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya per als propers quatre anys. Els membres del CUSC-UB, centre de recerca que ha dirigit entre 2010 i 2021 i del qual va ser membre fundador i secretari entre 1998 i 2010, celebrem el seu nomenament, li desitgem molts encerts i bona feina, i li oferim la nostra col·laboració.

F. Xavier Vila és catedràtic de sociolingüística catalana del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de Barcelona, del qual ha estat Director entre novembre de 2017 i juny de 2021. Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona (1989) i doctor en Lingüística per la Vrije Universiteit Brussel (1996), ha impartit docència en diverses universitats nacionals i estrangeres. Va ser el director del Màster en Assessorament, Política Lingüística i Serveis Editorials de la Universitat de Barcelona. Des d’abril del 2010 fins al seu nomenament com a Secretari ha estat director del CUSC—Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona. Anteriorment havia estat el primer director de la Xarxa CRUSCAT (Coneixements, Representacions i Usos del català) de l’Institut d’Estudis Catalans (2004-2009).

Vila té nombroses publicacions especialitzades en forma de llibres, capítols de llibre i articles en revistes i també s’ha dedicat a la divulgació científica en forma d’articles a la premsa, conferències i altres activitats. Entre les seves darreres publicacions hi ha, entre d’altres, l’estudi Català, youtubers i instagramers. Un punt de partida per promoure l’ús de la llengua, fet en col·laboració amb Marina Massaguer i Avel·lí Flors-Mas, i els seus capítols sobre política lingüística en l’educació i sobre demolingüística apareguts al Manual of Catalan Linguistics, editat a Berlín per Joan A. Argenter i Jens Lüdtke el 2020.

Presència del CUSC al cicle de la SOCS sobre el model lingüístic de l’educació obligatòria a Catalunya

Entre el desembre de 2020 i el març de 2021, la Societat Catalana de Sociolingüística, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, ha organitzat un cicle de reflexió i debat sobre el model lingüístic de l’educació obligatòria a Catalunya.

En l’activitat, estructurada entorn de quatre taules rodones amb diferents focus temàtics, hi intervindran diversos membres del CUSC. F. Xavier Vila, director del centre, participarà en la primera taula, dimecres 9 de desembre, sobre els principis i resultats del model de conjunció en català, juntament amb Joaquim Arnau, Francina Martí i Carme Rider. Dimecres 10 de febrer, Eva Pons intervindrà en la tercera taula, sobre la conflictivització de l’educació lingüística a Catalunya, que també comptarà amb la participació de Pere Mayans i Àlex Gutiérrez. De la seva banda, dimecres 13 de gener Llorenç Comajoan moderarà la segona taula del cicle, sobre «Reptes i oportunitats de l’educació lingüística a Catalunya: la realitat dels centres educatius», en què participen com a ponents Xavier Planàs, Puri Pinto i Xavier Diez.

L’activitat de celebrarà en línia. Podeu accedir als enllaços per seguir les sessions al web de la SOCS.

Avel·lí Flors-Mas i Marina Massaguer a la Sisena Jornada de la Càtedra Pompeu Fabra

catedra upfEls dies 19 i 20 de novembre de 2020 se celebrarà la Sisena Jornada de la Càtedra Pompeu Fabra (UPF), dedicada a les «Accions polítiques sobre la llengua: adequació i eficàcia». La jornada proposa una reflexió sobre les polítiques lingüístiques a Catalunya d’ençà de la primera Llei de Normalització Lingüística (1983), i n’abordarà els resultats, la capacitat d’adaptació als canvis socials i polítics, i les prioritats en l’escenari actual.

En la jornada hi participaran dos investigadors del CUSC: Avel·lí Flors-Mas serà l’encarregat de la conferència inaugural, el 19 de novembre, amb el títol «Canvis socials i evolució de les polítiques lingüístiques a Catalunya (1979-2020)». En segon lloc, el 20 de novembre hi intervindrà Marina Massaguer, amb una ponència sobre «Els joves i la política lingüística». En la jornada també hi intervindran Maria Sabaté-Dalmau (UdL) i Vicent Climent-Ferrando (UPF i Càtedra UNESCO de Polítiques Lingüístiques per al Multilingüisme).

Tota la informació i el formulari d’inscripció es poden trobar en aquest enllaç.

Es publica el primer estudi sobre l’ús del català en continguts de YouTube i Instagram adreçats al públic juvenil

Els investigadors del CUSC Marina Massaguer, Avel·lí Flors-Mas i F. Xavier Vila són els autors de l’informe Català, youtubers i instagramers. Un punt de partida per a la promoció de l’ús de la llengua, publicat i finançat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a través de la Direcció General de Política Lingüística.

Es tracta de la primera recerca sobre les tries lingüístiques en en els continguts generats per estrelles del món digital amb més impacte entre el públic adolescent i jove de Catalunya. S’hi analitzen els factors econòmics i ideològics que afavoreixen la tria del castellà en aquest camp, però també s’hi constata la consolidació d’un espai per als creadors en llengua catalana, amb un notable ressò i impacte. A més, l’informe inclou un seguit de propostes per a promoure l’ús del català en els continguts de les xarxes, amb l’objectiu de prevenir la diglòssia digital i afavorir la completesa funcional de la llengua catalana.

La publicació provisional de l’informe es pot llegir completa en aquest enllaç.

Presència als mitjans

  1. El Govern vol impulsar el català a YouTube, Instagram i a les xarxes socials més influents, Mirall, 12/06/2020
  2. El Departament de Cultura impulsa un estudi per incrementar l’ús del català en el món dels youtubers, instagramers i els influenciadors en xarxes socials, L’Unilateral, 14/06/2020
  3. Un estudi concreta mesures per fomentar el català entre ‘youtubers’ i ‘instagramers’, comunicació21, 15/06/2020
  4. L’hora dels youtubers en català, Diari de la Llengua, 17/06/2020
  5. Es publica el primer estudi sobre l’ús del català en continguts de Youtube i Instagram per a joves, Universitat de Barcelona, 18/06/2020 (en castellà, en anglès)
  6. First study on use of Catalan in Youtube and Instagram content for young adults, Mirage News, 19/06/2020
  7. Marina Massaguer: ‘És vital recuperar el canal juvenil de TV3’, VilaWeb, 24/06/2020
  8. El català també és per als influenciadors?, ViaEmpresa, 01/07/2020
  9. Marina Massaguer: ‘Els joves ja no busquen una comunicació unidireccional sinó participar i poder deixar un missatge a l’Instagram de Dulceida’, fundacio.cat, 02/07/2020
  10. Youtubers, instagramers i tiktokers en català, la revolució que ha de venir, taula rodona al canal de YouTube de la Fundació.cat, 16/07/2020
  11. El futur incert del català: serà una llengua del segle XXII?, Públic, 19/07/2020
  12. Quin és l’ús del català entre els joves?, amb Marina Massaguer, Reinald Besalú i Arnau Rius. El matí de Catalunya Ràdio, 22/07/2020
  13. YouTube en català, un genet solitari en expansió però sense paraigües públic, mèdia.cat, 09/09/2020

“Demolingüística comparada: on som?”, de Vanessa Bretxa

La secretària i investigadora del CUSC, Vanessa Bretxa, va publicar a Racó Català un article titulat Demolingüística comparada: on som? que pretén respondre si el català és demogràficament sostenible, tot comparant el cas de Catalunya amb tretze territoris prèviament seleccionats a partir de dues variables: el lloc de naixement de la població i la seva llengua inicial (L1).

L’article també conté una taula on es comparen les societats analitzades en funció del lloc de naixement dels seus residents i el pes que hi té la llengua mitjana analitzada. Finalment, Bretxa analitza les tendències majoritàries i generals que, malgrat tot:

“Cap d’aquestes tendències generals explica per si sola les diferències en la gestió de la diversitat interna entre cada societat: és només a través de l’estudi en profunditat de la història local, la societat i la política que es pot comprendre la gestió interna de cada comunitat. En altres paraules, no hi ha un enfocament general pel que fa la diversitat interna de les comunitats lingüístiques mitjanes, sinó respostes concretes segons les coordenades de cada país.”

«Les conseqüències de les polítiques lingüístiques soviètica i russa: l’exemple txuvaix» Hèctor Alòs

El dijous 8 de juny, la “Revista de Llengua i Dret” va publicar al seu blog un article d’Hèctor Alòs titulat «Les conseqüències de les polítiques lingüístiques soviètica i russa: l’exemple txuvaix». L’article presenta la situació sociolingüística del txuvaix a través d’una descripció de la política lingüística soviètica i de com les ideologies lingüístiques promogudes en aquesta època segueixen dominant en el discurs i la política lingüística russa actual.

El problema central és que les ideologies lingüístiques no han canviat. Sense que hi tinguin absolutament res en contra, les autoritats no veuen més funcions per al txuvaix que algunes de simbòliques o rituals. Tot i ser idioma oficial, parlat com a primera llengua per aproximadament la meitat de la població, i tenir dret els ciutadans a adreçar-se a les autoritats en txuvaix, no hi ha cap rètol informatiu en cap oficina governamental en txuvaix, ni tampoc tinc notícia de l’existència de cap formulari administratiu bilingüe. […]

Tot plegat fa que la substitució lingüística a les ciutats de Txuvàixia es manté. Pesen molt en l’elecció de la llengua de comunicació amb els fills els prejudicis lingüístics inculcats en l’època soviètica, a banda que l’educació totalment o majoritàriament en rus reforça el seu ús a les llars.

Font: Revista de Llengua i Dret

 

Desena sessió del Seminari de Sociolingüística i Política Lingüística del CUSC-UB

Aquest divendres, 16 de juny a les 12h (aula 1.6 de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona), se celebrarà la desena sessió del Seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC-UB.

En aquesta ocasió, Rubén Fernàndez (Universitat de Barcelona) ens parlarà sobre la política lingüística a Hawaii durant el segle XIX.

Hawai

«Mirar-se al mirall canadenc», article de Xavier Vila al diari Ara

Dijous passat, 1 de juny, el diari Ara va publicar un article de Xavier Vila titulat «Mirar-se al mirall canadenc». L’article descriu el model lingüístic canadenc i les estratègies que ha utilitzat aquest país per superar el conflicte lingüístic intern i arribar a convertir-se en l’estat bilingüe i multicultural que és actualment.

El Canadà ja no és una nació anglòfona amb una minoria francòfona, sinó un estat format per pobles i comunitats diferents que tenen drets inalienables entre els quals hi ha la preservació de la seva llengua i cultura. El país es defineix com a bilingüe (anglès-francès) i multicultural, reconeix explícitament l’existència de la nació quebequesa i accepta l’oficialitat territorial de nombroses llengües de les nacions originàries.

Font: Diari Ara

Taula rodona: «El model lingüístic de la UPF a debat»

Dijous passat, 25 de maig, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) va organitzar una taula rodona per debatre el model lingüístic de la  Universitat Pompeu Fabra. Els participants de l’acte van ser cinc professionals de l’àmbit de la lingüística i de l’activisme català, entre els quals hi havia la membre del CUSC, Vanessa Bretxa.

IMG_7477

Si us vau perdre l’acte, podeu llegir un resum de cada una de les ponències i accedir a les presentacions que van utilitzar els ponents a la notícia publicada per la mateixa UPF.

Avel·lí Flors-Mas parla sobre la suspensió del decret de plurilingüisme a El Punt Avui TV

Dijous passat, 25 de maig, el membre del CUSC-UB, Avel·lí Flors-Mas, va participar al programa de televisió L’Illa de Robinson d’El Punt Avui TV per parlar sobre la suspensió cautelar del Decret 9/2017, de plurilingüisme, de la Generalitat Valenciana per part del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana.

 

El programa sencer ja està disponible en línia.
avel·lí