Arxiu d'etiquetes: sociologia

Defensa de la tesi doctoral d’Avel·lí Flors-Mas: “Usos lingüístics i identitats socials entre adolescents catalans i valencians”

El divendres 22 de setembre a les 11.30h, a l’Aula Joan Maragall (antiga 111) de l’Edifici Històric de la UB, un dels investigadors del CUSC, Avel·lí Flors-Mas, defensarà la seva tesi doctoral, “Usos lingüístics i identitats socials entre adolescents catalans i valencians”, dirigida per F. Xavier Vila i Joan Pujolar.

Des d’aquí, ens agradaria donar-li la més sincera enhorabona i desitjar-li molta sort.

21728192_2063347623691257_3194777841296196489_n

 

Anuncis

“Demolingüística comparada: on som?”, de Vanessa Bretxa

La secretària i investigadora del CUSC, Vanessa Bretxa, va publicar a Racó Català un article titulat Demolingüística comparada: on som? que pretén respondre si el català és demogràficament sostenible, tot comparant el cas de Catalunya amb tretze territoris prèviament seleccionats a partir de dues variables: el lloc de naixement de la població i la seva llengua inicial (L1).

L’article també conté una taula on es comparen les societats analitzades en funció del lloc de naixement dels seus residents i el pes que hi té la llengua mitjana analitzada. Finalment, Bretxa analitza les tendències majoritàries i generals que, malgrat tot:

“Cap d’aquestes tendències generals explica per si sola les diferències en la gestió de la diversitat interna entre cada societat: és només a través de l’estudi en profunditat de la història local, la societat i la política que es pot comprendre la gestió interna de cada comunitat. En altres paraules, no hi ha un enfocament general pel que fa la diversitat interna de les comunitats lingüístiques mitjanes, sinó respostes concretes segons les coordenades de cada país.”

Seminaris de Sociolingüística i Política lingüística del CUSC-UB

Accessible en línia el resum del seminari de divendres passat, en el qual vam parlar amb Emili Boix sobre la didàctica de la sociolingüística catalana.

El ponent va començar lamentant precisament que, encara a dia d’avui, en les carreres acadèmiques es valoren poc les bones pràctiques docents en comparació amb la recerca i les publicacions.

Tot seguit, Boix va destacar la posició perifèrica que ocupen la sociolingüística i altres disciplines que es construeixen en la interfície entre llengua i societat en el cas de la Facultat de Filologia de la UB. De prop de 800 cursos de grau que s’hi ofereixen, només una vintena es fixen (en alguns casos, de manera tangencial) en aspectes socials, en un camp dominat per la lingüística formal i la literatura.

[…] El debat amb els assistents es va centrar en la importància de superar les lliçons monològiques i d’avançar cap a un model amb més treball en grup i més participació a l’aula. A més, es van constatar algunes dificultats en aquest camp, en què sovint les dinàmiques grupals o les intervencions del docent solen estroncar la intervenció. Finalment, es va defensar que la participació i el treball en grup a l’aula haurien d’anar més enllà de l’expressió i el contrast d’opinions i encaminar-se a l’aplicació analítica dels conceptes.

I el divendres 6 de juny a les 10h (aula 1.6, Edifici Josep Carner) tindrem una nova sessió del seminari. Nicola Vaiarello comentarà el llibre de Giovanni Poggeschi (2013): Language Rights and Duties in the Evolution of Public Law. Baden Baden: Nomos Verlagsgesellschaft.

Us hi esperem!

 

Complèxica 14 – Seminaris per a la transdisciplinarietat

El dijous que ve, 25 de maig, tindrà lloc la catorzena sessió de la sèrie Complèxica – Seminaris per a la transdisciplinarietat, organitzats pel Grup de Complexitat, Comunicació i Sociolingüística i el Projecte Scripta:

«El paradigma de la complejidad y la sociología: Hacia una integración de sus vertientes epistemológica y metodológica»
Álvaro Malaina (EHESS i UCM)
Sala de Professors (Edifici Josep Carner UB), 18.30h

Seguint la distinció d’Edgar Morin entre “complexitat general” i “complexitat restringida”, podem efectivament distingir entre dues aproximacions diferents al fenomen de la complexitat, que han donat lloc a dues escoles diferenciades i sovint fins i tot oposades. D’una banda, la “complexitat general” consistira en una aproximació epistemològica a la complexitat, entesa com diria Henri Atlan com a “mesura de la ignorància” d’un subjecte observador respecte a un objecte observat caracteritzat per la seva “autopoiesi” i “clausura operacional” (Varela i Maturana). D’altra banda, la “complexitat restringida” consistiria en una aproximació metodològica mitjançant modelització computacional (com la simulació multi-agents) al comportament emergent i auto-organitzador dels sistemes complexos, que resultaria no determinista i sovint contraintuïtiu. Entre els referents de la primera escola es troben, entre d’altres, Edgar Morin, Ilya Prigogine, Francisco Varela o Heinz von Foerster. Entre els de la segona, Murray Gell-Mann, Robert Axelrod, John Holland o Stephen Wolfram. En la nostra presentació, proposem una confluència d’aquestes dues tendències des de la perspectiva d’una “sociologia complexa” possible que integraria els dos vessants en un paradigma comú unificat. D’una banda, presentarem, des d’una aproximació epistemològica de complexitat general, la naturalesa auto-organitzadora i morfogenètica del sistema social complex. De l’altra, presentarem des d’una aproximació metodològica de complexitat restringida, exemples de simulació multi-agnets del comportament emergent i auto-organitzador del sistema social complex. Proposarem finalment un paradigma de sociologia complexa que integri les dues vies d’aproximació al fenomen de la complexitat.

Congressos d’aquesta setmana

Avui comença el I Congrés Internacional de Revitalització de Llengües Indígenes i Minoritzades, organitzat per la Universitat de Barcelona, la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya, la Universitat d’Indiana-Bloomington i el Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA), que durarà fins el divendres 21 d’abril i comptarà amb la participació de 15 membres del CUSC.

I el 21 i 22 d’abril se celebrarà el VII Congrés Català de Sociologia, organitzat per l’Associació Catalana de Sociologia.