Apunts de sociolingüística i política lingüística

El Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC-UB) us presentem una nova iniciativa de divulgació de dades sociolingüístiques: el butlletí Apunts de sociolingüística i política lingüística. L’objectiu dels Apunts, de publicació mensual, és funcionar com un aparador de la producció científica del CUSC que sigui rellevant per a la gestió de la diversitat lingüística a casa nostra, i facilitar que els resultats de la recerca arriben —en català i de forma accessible— als agents implicats i al conjunt de la societat catalana.

Amb el suport de:

cultura_h3


Número 6—Febrer 2019 | L’adquisició del català per part dels nouvinguts depèn del lloc d’origen?

Al llarg del segle XX i principi del XXI, Catalunya ha estat el punt de destinació de diverses onades immigratòries, de manera que actualment hi resideixen un gran nombre de persones nascudes en altres indrets, tant de l’Estat espanyol com de la resta de països del món. Els processos d’integració lingüística d’aquests col·lectius han variat molt en funció de diverses variables, com ara el moment en què van arribar, la seva via d’inserció laboral predominant, el nivell sociocultural que tenien en arribar i el que han assolit, etc. Dedicarem aquest apunt a escatir, a partir de les dades sobre llengua i origen geogràfic del Cens de població de 2011 (Vila i Sorolla 2016), fins a quin punt el país d’origen dels immigrants té relació amb l’adquisició —o no adquisició— del català, i quines altres variables hi intervenen. continueu llegint

  • Autors: F. Xavier Vila i Natxo Sorolla
  • Mots clau: immigració, adquisició del català, demolingüística

Número 5—Gener 2019 | Podem elaborar perfils sociolingüístics forenses a partir de corpus discursius d’àmbit escolar?

El discurs d’un individu ens pot aportar informació sociolingüística sobre ell o ella: quants anys té? És noi o noia? D’on és? Quina és la seva llengua inicial? Fins i tot, és possible definir un conjunt de trets lingüístics propis que caracteritzen aquest individu i el diferencien de la resta? En aquest article s’analitza amb finalitats forenses el corpus discursiu del projecte de recerca educativa RESOL, amb l’objectiu de determinar variables que mostrin diferències per edat, sexe, perfil geogràfic i individu. continueu llegint→

  • Autors: Sheila Queralt i Roser Giménez
  • Mots clau: lingüística forense, sociolingüística, perfils sociolingüístics

Número 4—Desembre 2018 | El català i les tesis doctorals: una tria limitada?

La utilització d’una llengua per a funcions universitàries constitueix una operació fonamental del procés d’expansió funcional i elaboració formal que permet disposar d’una llengua apta per a tots els usos. En aquest context, hi ha hagut certa tendència a considerar la llengua de les tesis doctorals com un dels indicadors de completesa funcional d’una llengua, però per diversos motius el català mai no ha arribat a assolir l’estatus de llengua hegemònica de les tesis doctorals fetes al nostre país. A més, durant les darreres dècades el nostre sistema universitari es troba immers en un procés de canvi des d’un marc nacional a un altre d’internacional que està tenint un impacte en la funció i el format de les tesis doctorals. En aquest marc, quines llengües trien els estudiants de doctorat de les universitats dels territoris de llengua catalana a l’hora de redactar les seues tesis? Hi ha diferències entre territoris o segons l’àmbit de recerca? I quines conseqüències té l’ús del català en aquest camp sobre la seua viabilitat com a llengua acadèmica? continueu llegint→

  • Autors: Avel·lí Flors-Mas, F. Xavier Vila
  • Mots clau: tries lingüístiques; política lingüística universitària; tesis doctorals

Número 3—Novembre 2018 | Triar per transmetre: la mida importa?

Triar quina llengua parlar amb els fills pot ser una decisió important per als progenitors, sobretot quan parlen més d’una llengua o viuen en una societat multilingüe. Com justifiquen les seves tries i quins són els criteris que s’hi apliquen? Aquest article es basa en la tesi doctoral Transmitting English Abroad: Transnational anglophone parents raising children in Barcelona, en la qual s’ha estudiat quines llengües s’utilitzen a la llar en famílies amb un o dos progenitors transnacionals anglòfons i s’ha indagat en els papers i valors que s’atribueixen a l’anglès, el castellà i el català. continueu llegint→

  • Autora: Francesca Walls
  • Mots clau: gestió lingüística familiar; transmissió lingüística intergeneracional; representacions lingüístiques

Número 2—Octubre 2018 | El plurilingüisme familiar: una oportunitat pel català?

És innegable que les polítiques lingüístiques familiars representen una baula fonamental en el procés de reproducció de la llengua catalana, especialment en el cas de persones no catalanoparlants que, en un moment donat, decideixen transmetre el català a la seva descendència. Però quines són les raons que motiven aquestes decisions, i com es negocien el marc de la parella? En quins perfils de parlants es detecten més canvis? continueu llegint→

  • Autors: Emili Boix-Fuster, Anna Paradís
  • Mots clau: política lingüística familiar; transmissió lingüística intergeneracional; ideologies lingüístiques

Número 1—Setembre 2018 | El salt a secundària: realment disminueix, l’ús del català?

En la trajectòria vital de qualsevol individu, hi ha determinats moments més susceptibles de desencadenar canvis en els usos lingüístics. Una d’aquestes «etapes crítiques» és el pas de la primària a la secundària, però fins a quin punt el salt a la secundària provoca canvis lingüístics? I quines són les transformacions concretes en les pràctiques lingüístiques dels adolescents? continueu llegint→

  • Autors: F. Xavier Vila, Josep Ubalde, Vanessa Bretxa, Llorenç Comajoan-Colomé
  • Mots clau: adolescència; usos lingüístics; sociolingüística educativa
Anuncis