Apunts de sociolingüística i política lingüística

El Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC-UB) us presentem una nova iniciativa de divulgació de dades sociolingüístiques: el butlletí Apunts de sociolingüística i política lingüística. L’objectiu dels Apunts, de publicació mensual, és funcionar com un aparador de la producció científica del CUSC que sigui rellevant per a la gestió de la diversitat lingüística a casa nostra, i facilitar que els resultats de la recerca arriben —en català i de forma accessible— als agents implicats i al conjunt de la societat catalana.

Amb el suport de:

cultura_h3


Número 9—Maig 2019 | ¿Els estudiants de secundària confien en ells mateixos… lingüísticament?

La recerca sobre l’adquisició de llengües ha evidenciat la importància d’un concepte poc estudiat fins ara, la confiança lingüística, que és clau per entendre la relació que els parlants establim amb les llengües. Però què és exactament la confiança lingüística? Com es mesura? És variable al llarg del temps o, per contra, és estàtica? El sistema educatiu català garanteix als estudiants uns nivells de confiança lingüística suficientment alts en català i castellà? Aquest apunt resumeix un estudi que ha posat el focus d’atenció en la confiança lingüística dels estudiants catalans en diferents moments del seu procés d’escolarització, i que dona resposta a algunes d’aquestes preguntes. continueu llegint→

  • Autors: Vanessa Bretxa, Llorenç Comajoan, Josep Ubalde i F. Xavier Vila
  • Mots clau: confiança lingüística, sociolingüística educativa, model de conjunció en català, Catalunya

Número 8—Abril 2019 | El català: llengua minoritària o llengua mitjana?

Possiblement existeix encara en la majoria de la població de les terres de llengua catalana la percepció errònia del català com a llengua petita o minoritària, poc important en el context europeu. Com que les percepcions sovint no depenen tant de la realitat com dels conceptes que ens ajuden a representar-nos-la, hem cregut convenient proposar un terme que ens permeti sortir de la dicotomia gran/petita, el de comunitats lingüístiques mitjanes. Amb aquest rètol hem pogut caracteritzar en la nostra recerca una tipologia de llengües d’entre 1 i 25 milions de parlants, amb un alt desenvolupament econòmic, i un important grau d’autogovern, fossin o no completament independents. Incloíem així llengües com ara el danès, el finès, el txec, el noruec, l’eslovè, el lituà, l’estonià, el neerlandès… i el català. continueu llegint→

  • Autors: Albert Bastardas i Boada
  • Mots clau: comunitats lingüístiques mitjanes, política lingüística, llengua catalana

Número 7—Març 2019 | Des de quan som bilingües els catalans?

Els catalans sempre hem estat bilingües? I si no ho hem estat sempre, quant fa que ho som? I per què? Com va ser el procés de bilingüització de Catalunya? Amb quina actitud s’hi van enfrontar els parlants? En aquest apunt es presenta el resum d’un projecte en què s’han estudiat les històries de vida de persones de més de 90 anys amb la finalitat de conèixer com van viure la penetració primerenca del castellà a Catalunya, i quin era el seu comportament davant les interaccions amb persones de llengua primera castellana. continueu llegint→

  • Autors: Francesc Bernat, Mireia Galindo i Carles de Rosselló
  • Mots clau: bilingüització, norma de convergència, Catalunya, segle XX

Número 6—Febrer 2019 | L’adquisició del català per part dels nouvinguts depèn del lloc d’origen?

Al llarg del segle XX i principi del XXI, Catalunya ha estat el punt de destinació de diverses onades immigratòries, de manera que actualment hi resideixen un gran nombre de persones nascudes en altres indrets, tant de l’Estat espanyol com de la resta de països del món. Els processos d’integració lingüística d’aquests col·lectius han variat molt en funció de diverses variables, com ara el moment en què van arribar, la seva via d’inserció laboral predominant, el nivell sociocultural que tenien en arribar i el que han assolit, etc. Dedicarem aquest apunt a escatir, a partir de les dades sobre llengua i origen geogràfic del Cens de població de 2011 (Vila i Sorolla 2016), fins a quin punt el país d’origen dels immigrants té relació amb l’adquisició —o no adquisició— del català, i quines altres variables hi intervenen. continueu llegint

  • Autors: F. Xavier Vila i Natxo Sorolla
  • Mots clau: immigració, adquisició del català, demolingüística

Número 5—Gener 2019 | Podem elaborar perfils sociolingüístics forenses a partir de corpus discursius d’àmbit escolar?

El discurs d’un individu ens pot aportar informació sociolingüística sobre ell o ella: quants anys té? És noi o noia? D’on és? Quina és la seva llengua inicial? Fins i tot, és possible definir un conjunt de trets lingüístics propis que caracteritzen aquest individu i el diferencien de la resta? En aquest article s’analitza amb finalitats forenses el corpus discursiu del projecte de recerca educativa RESOL, amb l’objectiu de determinar variables que mostrin diferències per edat, sexe, perfil geogràfic i individu. continueu llegint→

  • Autors: Sheila Queralt i Roser Giménez
  • Mots clau: lingüística forense, sociolingüística, perfils sociolingüístics

Número 4—Desembre 2018 | El català i les tesis doctorals: una tria limitada?

La utilització d’una llengua per a funcions universitàries constitueix una operació fonamental del procés d’expansió funcional i elaboració formal que permet disposar d’una llengua apta per a tots els usos. En aquest context, hi ha hagut certa tendència a considerar la llengua de les tesis doctorals com un dels indicadors de completesa funcional d’una llengua, però per diversos motius el català mai no ha arribat a assolir l’estatus de llengua hegemònica de les tesis doctorals fetes al nostre país. A més, durant les darreres dècades el nostre sistema universitari es troba immers en un procés de canvi des d’un marc nacional a un altre d’internacional que està tenint un impacte en la funció i el format de les tesis doctorals. En aquest marc, quines llengües trien els estudiants de doctorat de les universitats dels territoris de llengua catalana a l’hora de redactar les seues tesis? Hi ha diferències entre territoris o segons l’àmbit de recerca? I quines conseqüències té l’ús del català en aquest camp sobre la seua viabilitat com a llengua acadèmica? continueu llegint→

  • Autors: Avel·lí Flors-Mas, F. Xavier Vila
  • Mots clau: tries lingüístiques; política lingüística universitària; tesis doctorals

Número 3—Novembre 2018 | Triar per transmetre: la mida importa?

Triar quina llengua parlar amb els fills pot ser una decisió important per als progenitors, sobretot quan parlen més d’una llengua o viuen en una societat multilingüe. Com justifiquen les seves tries i quins són els criteris que s’hi apliquen? Aquest article es basa en la tesi doctoral Transmitting English Abroad: Transnational anglophone parents raising children in Barcelona, en la qual s’ha estudiat quines llengües s’utilitzen a la llar en famílies amb un o dos progenitors transnacionals anglòfons i s’ha indagat en els papers i valors que s’atribueixen a l’anglès, el castellà i el català. continueu llegint→

  • Autora: Francesca Walls
  • Mots clau: gestió lingüística familiar; transmissió lingüística intergeneracional; representacions lingüístiques

Número 2—Octubre 2018 | El plurilingüisme familiar: una oportunitat pel català?

És innegable que les polítiques lingüístiques familiars representen una baula fonamental en el procés de reproducció de la llengua catalana, especialment en el cas de persones no catalanoparlants que, en un moment donat, decideixen transmetre el català a la seva descendència. Però quines són les raons que motiven aquestes decisions, i com es negocien el marc de la parella? En quins perfils de parlants es detecten més canvis? continueu llegint→

  • Autors: Emili Boix-Fuster, Anna Paradís
  • Mots clau: política lingüística familiar; transmissió lingüística intergeneracional; ideologies lingüístiques

Número 1—Setembre 2018 | El salt a secundària: realment disminueix, l’ús del català?

En la trajectòria vital de qualsevol individu, hi ha determinats moments més susceptibles de desencadenar canvis en els usos lingüístics. Una d’aquestes «etapes crítiques» és el pas de la primària a la secundària, però fins a quin punt el salt a la secundària provoca canvis lingüístics? I quines són les transformacions concretes en les pràctiques lingüístiques dels adolescents? continueu llegint→

  • Autors: F. Xavier Vila, Josep Ubalde, Vanessa Bretxa, Llorenç Comajoan-Colomé
  • Mots clau: adolescència; usos lingüístics; sociolingüística educativa
Anuncis