El CUSC i el Laboratorio SQ participem a la Festa de la Ciència virtual de la UB

Avui, 8 de maig de 2020, se celebra la VI Festa de la Ciència de la Universitat de Barcelona. A causa del confinament, la Festa té lloc en format virtual, amb més de 30 activitats en línia.

El CUSC i el Laboratorio SQ-Lingüisas forenses hi participem amb una activitat de divulgació sobre la lingüística forense, que podeu visualitzar en el vídeo adjunt. Podeu explorar la resta de propostes al web de la VI Festa de la Ciència i al canal de YouTube de La UB Divulga.

#LecturesCUSC per al confinament

El CUSC-UB volem facilitar a estudiants, investigadors i públic general interessat l’accés a llibres i publicacions de temàtica sociolingüística i sobre comunicació per a aquests temps de confinament pel COVID-19.

A banda de difondre-les a Twitter i Facebook (on els podeu localitzar seguint l’etiqueta #LecturesCUSC), en fem un recull a continuació. Podeu trobar altres documents produïts per la comunitat del CUSC-UB a la nostra pàgina del Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona. Així mateix, són d’accés obert les dues publicacions del centre, la revista científica Llengua, Societat i Comunicació (LSC) i la publicació divulgativa Apunts de sociolingüística i política lingüística, a més d’un centenar de conferències i actes acadèmics al nostre canal de YouTube.

Marina Massaguer a les jornades ‘Present i futur de la llengua catalana’ del Centre de Lectura de Reus

Entre el 16 i el 27 de març, el Centre de Lectura de Reus organitza les jornades «Present i futur de la llengua catalana» amb l’objectiu «d’analitzar com ha evolucionat i com ha de continuar fent-ho la llengua catalana, quins són els recursos per fer-ne un ús adequat i funcional, quines eines tenim a l’abast per poder-ne conèixer i entendre els diversos camps lingüístics, com es treballa des del món editorial, etc.».

Entre altres, hi intervindrà Marina Massaguer, doctoranda de la Universitat Oberta de Catalunya i investigadora del CUSC, que el 17 de març hi parlarà sobre «La globalització i els reptes per al català».

L’entrada és lliure, i l’assistència a les jornades s’ofereix com a curs de formació per al professorat del Departament d’Educació. Tota la informació a: https://www.centrelectura.cat/cdlweb/jornades-present-i-futur-de-la-llengua-catalana/

Accessible en línia el llibre ‘El català, llengua mitjana d’Europa’

Ja és disponible al Dipòsit Digital de la UB el llibre El català, llengua mitjana d’Europa: multilingüisme, globalització i sostenibilitat lingüística, una col·lecció d’articles coordinada per Albert Bastardas i Boada, Emili Boix-Fuster i Rosa M. Torrens Guerrini, investigadors del CUSC, publicada l’any 2018 per l’editorial Octaedro. El llibre es pot descarregar de manera gratuïta des d’aquest enllaç.

80172-1-350x536-1

Amb aquest llibre els autors proposen el concepte de llengües mitjanes per a aquelles comunitats amb dimensions demogràfiques prou àmplies (entre 500.000 i 25 milions de parlants) per poder disposar de recursos administratius, acadèmics, comunicatius i polítics, siguin o no totalment independents. Des d’aquesta categorització, el català no és pas una llengua petita, raó per la qual es compara la seva situació amb la d’altres llengües europees semblants (com ara el danès, el neerlandès, el finès, el noruec, el suec, el txec, el lituà, l’estonià, etc.). La tria de llengües a la llar, en el si de les famílies, constitueix una de les claus de la socialització lingüística de les noves generacions, i d’això s’ocupen cinc capítols del llibre. Les dades recollides assenyalen que a Catalunya els parlants de català com a primera llengua tenen una considerable vitalitat etnolingüística subjectiva, com ho prova el fet que la majoria mantenen l’ús del català en la criança dels fills. Fins i tot s’observen casos de castellanoparlants que adopten el català (són nous parlants) com a llengua principal a la família, alhora que s’hi manté el castellà. En canvi, les recerques sobre transmissió lingüística intergeneracional en els altres territoris de llengua catalana són més descoratjadores: el castellà predomina en les famílies bilingües, tendència que contribueix a la castellanització generalitzada tant a les ciutats valencianes com a la badia de Palma. En aquest context, les polítiques lingüístiques prenen una importància cabdal per continuar o per revertir la pèrdua dels usos de les llengües minoritzades. La qüestió encara esdevé més complexa amb l’actual procés de globalització, que internacionalitza les societats i pot fer entrar en crisi els ecosistemes tradicionals en què se solia mantenir la linguodiversitat humana. El llibre també estudia a fons les polítiques lingüístiques en l’àmbit acadèmic i destaca la importància de les actuacions micro com a eina per impulsar els usos interpersonals.

Presentació del número 29 de Treballs de Sociolingüística Catalana

Dijous 13 de febrer, a les 19h a la Sala Pi i Sunyer de la seu de l’Institut d’Estudis Catalans (Carrer del Carme, 47 de Barcelona) tindrà lloc la presentació del volum 29 de la revista de la SOCS, Treballs de Sociolingüística Catalana.

La presentació del número anirà a càrrec d’Emili Boix-Fuster, director de la revista i membre del Consell de Direcció del CUSC-UB. Tot seguit, tindrà lloc la conferència «La neologia catalana i la mundialització» a càrrec de la professora Judit Freixa Aymerich (UPF), autora d’un dels estudis publicats dins de la secció monogràfica de la revista, que en el número 29 estava dedicada a «La llengua catalana i la mundialització».

Presentació del llibre ‘Multilingualism in European Language Education’

Aquest divendres, 31 de gener, a les 16h a la Sala Sala Pi i Sunyer de l’Institut d’Estudis Catalans, tindrà lloc la presentació del llibre Multilingualism in European Language Education (Multilingual Matters, 2019).

La presentació anirà a càrrec de Cecilio Lapresta (compilador de l’obra), i també hi intervindran Theophile Munyangeyo, Andreu Van Hooft i Montse Sendra (coautors del llibre).

Montse Sendra, investigadora del CUSC-UB, hi presentarà el capítol dedicat al multilingüisme en l’educació a Catalunya, escrit juntament amb F. Xavier Vila.

Seminari Complèxica amb Albert Chillón: «Emparaular el món. Antropologia de la comunicació a través de l’obra de Lluís Duch»

Dijous 30 de gener de 2020, a les 17.30 h. a l’aula 0.3 de l’Edifici Josep Carner (Facultat de Filologia i Comunicació, Universitat de Barcelona) tindrà lloc una nova sessió del seminari per a la transdisciplinarietat Complèxica. La sessió anirà a càrrec del Dr. Albert Chillón (UAB) i porta per títol «Emparaular el món. Antropologia de la comunicació a través de l’obra de Lluís Duch».

customlogo

A continuació podeu llegir el resum de la sessió i un currículum breu del ponent. Us hi esperem!

Veritable mestre del dubte, la pregunta i la paradoxa, Lluís Duch Àlvarez (Barcelona, 1936–Montserrat, 2018) caracteritzava l’antropologia filosòfica i simbòlica que va conrear com un camp “policèntric” de sabers i qüestions, perquè en efecte van ser molts, i molt diversos, els que la seva indagació va abastar. Encara que tal presentació responia, sobretot, a la seva honesta modèstia –la d’un savi que ho era a còpia de saber-se ignorant–, s’hi advertia una ferma persuassió de fons: mentre que la filosofia ortodoxa, sobretot la més academicista, es vol sistèmica i arquitectònicament travada, l’antropologia que Duch pacientment elaborà comprèn la imponent diversitat d’excepcions i d’iteracions, de facetes patents o latents, d’explícits i d’implícits, de paradoxes i contradiccions inherents a la humana conditio, això és, la concreta existència i experiència dels subjectes humans en els seus trajectes històrics, personals i col·lectius. I ho fa a partir de premisses teòriques i metodològiques que ell va contribuir decisivament a innovar, conscient que una problemàtica tan intrincada requeria aplicar el pascalià esprit de finesse, i no només l’esprit geometrique de les ciències dures. Vet aquí l’impuls del seu pensament, d’indubtable riquesa, estil i complexitat.

Escriptor i assagista, Albert Chillón (L’Hospitalet de Llobregat, 1960) és professor de Teoria de la Comunicació a la Universitat Autònoma de Barcelona, i fundador del màster en Periodisme Literari, Comunicació i Humanitats (MECOPH). A més de la novel·la El horizonte ayer (2013), és autor de Literatura i periodisme (1993), La literatura de fets (1994), Literatura y periodismo. Una tradición de relaciones promiscuas (1999) i La palabra facticia. Literatura, periodismo y comunicación (2014), entre altres textos relatius als vincles entre els camps literari, periodístic i mediàtic.

A més a més, en estreta col·laboració amb Lluís Duch, és coautor dels llibres La condición ambigua. Diálogos con Lluís Duch (2011), Un ser de mediaciones. Antropología de la comunicación I (2012) i Sociedad mediática y totalismo. Antropología de la comunicación II (2016), i de nombrosos articles publicats per tots dos a El País i La Vanguardia.