Iñaki Iurrebaso: «El basc no es mor però no té garantit el futur»

Avui s’ha publicat l’entrevista que van fer a Iñaki Iurrebaso a Diari de la Llengua sobre la situació de l’eusquera. Iñaki Iurrebaso, sociòleg i professor de la Universitat del País Basc, actualment està treballant al CUSC com a investigador visitant. El 17 de maig va ser l’encarregat de fer el seminari del CUSC, amb una ponència titulada «Indicadors demolingüístics per a mesurar l’evolució de la competència en eusquera».

Us deixem un fragment de l’entrevista:

L’únic clar és que no hi ha res escrit. No és una llengua que s’hagi de morir ni que tingui garantit el seu futur. Dependrà del que fem. Crec que necessitem una empenta. En els últims trenta anys s’han fet moltes coses, tant a nivell social com des de l’administració, que han suposat avenços parcials en molts sectors. L’indicador bàsic de la vitalitat d’una llengua, però, és l’ús i les dades que tenim assenyalen que els últims trenta anys no s’ha avançat gaire. Això vol dir que si volem avançar hem de fer bastant més del que hem fet, amb més decisió, més recursos i més força.

Podeu llegir l’entrevista completa aquí.

 

iñaki

Iñaki Iurrebaso. Foto: Diari de la Llengua

Anuncis

Nou número de la revista TSC: «La llengua catalana i la mundialització»

Ja s’ha publicat el darrer número de la revista Treballs de Sociolingüística Catalana (TSC), concretament el 29, dedicat a «La llengua catalana i la mundialització». En aquesta ocasió, hi podreu trobar, per exemple, una entrevista a Albert Bastardas, una ressenya d’Avel·lí Flors-Mas sobre el llibre «La llengua de la plaça: L’espai públic, el mercat i la política lingüística» de Toni Mollà o una altra de Marc Royo Tro, que va ser estudiant en pràctiques al CUSC, del llibre «Les veus del professorat. L’ensenyament i la gestió de llengües a secundària», de Vanessa Bretxa, Llorenç Comajoan-Colomé i F. Xavier Vila. Aquí trobareu l’índex complet.

Portada

Coberta de l’últim número

Treballs de Sociolingüística Catalana (TSC) és, des del 1977, l’anuari de la Societat Catalana de Sociolingüística (abans, Grup Català de Sociolingüística), filial de l’Institut d’Estudis Catalans. D’acord amb els objectius estatutaris de la Societat, Treballs de Sociolingüística Catalana estimula i reflecteix la recerca en sociolingüística, entesa en el sentit ampli i integrador que l’ha caracteritzada en els països de llengua catalana. Són, doncs, benvinguts a la revista tots els articles i col·laboracions inèdits dins dels camps de la sociologia de la llengua, l’antropologia de la llengua, el variacionisme, la psicologia social de la llengua, la política i la planificació lingüístiques, el dret lingüístic, etc., especialment els referits a la nostra àrea lingüística i als processos de normalització lingüística, de manera preferent en llengua catalana. Els destinataris de la revista són tant els especialistes en sociolingüística, dins i fora dels àmbits universitaris, com els ciutadans amatents a conèixer en profunditat la situació sociolingüística als nostres països. Hi són convidades totes les aportacions teòriques, empíriques i metodològiques que ajudin a entendre millor un camp tan vast com ho és la sociolingüística. Treballs de Sociolingüística Catalana és una revista en format de paper i electrònic que actualment té una periodicitat anual.

F. Xavier Vila al seminari «Llengües i autogovern»

Demà dia 6 de juny, de 9.30 h a 13.30 h, al Palau Centelles (Baixada de Sant Miquel, 8) tindrà lloc el seminari «Llengües i autogovern», organitzat per l’Institut d’Estudis de l’Autogovern. Aquest seminari abordarà la pregunta «quin és el model de política lingüística més convenient en les condicions polítiques, demogràfiques i culturals de la Catalunya actual?», tot considerant tres perspectives que acostumen a analitzar-se de manera separada en el món acadèmic:

Accés a sales

Palau Centelles

  1. Les teories de la “justícia lingüística”: quins principis i objectius han de guiar l’enfocament i la gestió de la diversitat lingüística?
  2. Les bases de la sociolingüística: quines dinàmiques presenta l’ús de les llengües en contexts específics? I en el cas català?
  3. Quina influència té el grau i tipus d’autogovern en la decisió sobre el model lingüístic més convenient en la Catalunya actual i en els escenaris de futur? Com menys autogovern, més necessitat de mesures protectores per a la llengua catalana?

F. Xavier Vila, director del CUSC, hi intervindrà amb una ponència titulada «Condicionaments i límits sociolingüístics a la intervenció sobre les llengües. El cas de Catalunya».

A continuació, us deixem el programa sencer del seminari:

PRESENTACIÓ
Ferran Requejo, director de l’IEA

QUÈ SÓN POLÍTIQUES LINGÜÍSTIQUES JUSTES?
Elvira Riera, grup de recerca en Teoria Política de la UPF
Sergi Morales, investigador postdoctoral a l’Institut de Filosofia de la KU Lueven

CONDICIONAMENTS I LÍMITS SOCIOLONGÜÍSTICS A LA INTERVENCIÓ SOBRE LES LLENGÜES. EL CAS DE CATALUNYA
Francesc Xavier Vila, professor de la Falcutat de Filologia, i director del Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació de la UB

I, ARA, QUINA POLÍTICA LINGÜÍSTICA CAL RECLAMAR A L’ESTAT ESPANYOL?
Antoni Milian, catedràtic de Dret Administratiu de la UAB

POLÍTIQUES LINGÜÍSTIQUES, DEMOCRÀCIES LIBERALS I GRAUS D’AUTOGOVERN. EL CAS DE CATALUNYA
Albert Branchadell, professor de la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la UAB
Miquel Strubell, sociolingüista

Acabades les intervencions, hi haurà un debat obert amb els assistents.

L’assistència és lliure però cal confirmar per correu electrònic a iea.presidencia@gencat.cat

Publicat el llibre «Multilingualism in European Language Education»

Ja s’ha publicat el llibre Multilingualism in European Language Education (Multilingual Matters), coordinat per Cecilio Lapresta-Rey i Ángel Huguet. Montserrat Sendra i F. Xavier Vila, del CUSC, hi han publicat un capítol dedicat a Catalunya titulat Catalonia. A continuació, us en deixem un resum del text original:

Catalonia is a case in point in the field of language-in-education policy due to a number of reasons. First, Catalan, which is the largest minoritized language in Europe, has benefitted from remarkable efforts aiming at reversing language shift in the last decades, many of them focusing precisely on schools. Interestingly, these efforts have combined top-down and bottom-up initiatives. Second, contrary to what happens with most minoritized languages, the declared goals of language-in-education policies in Catalonia have been providing bilingualism and biliteracy not only for minority speakers, but rather for all students. This goal has been recently enlarged to include proficiency in a third language for all. And third, all of these goals are especially relevant taking into account that Catalonia’s society has changed dramatically since the beginning of the 20th century, when it was a homogeneous Catalan-speaking society, to the current cosmopolitan and ethnolinguistically mixed society where 35% of the population is born elsewhere and most of the locals have at least some immigrant parents or grandparents. So, in many respects, lessons from Catalonia are valuable not only for minoritized languages, but also for linguistically heterogeneous societies in general.

The paper starts with a brief account of the historical evolution of the languages spoken in Catalonia until the 1970s, when the foundations of the current education system were established. It then describes the evolution of the language policies introduced over the last three decades, including the legal and political framework concerning languages at school. It discusses the design of Catalonia’s school linguistic model and its linguistic results, both in the official languages (Catalan, Castilian and Aranese Occitan) and in foreign languages (English, French, German or Italian). The last section focuses on language policies aimed at migrant children: it outlines the reception policies implemented over the last few years, and assesses the current treatment of their heritage languages. Finally, the controversy surrounding the Catalan conjunction model is discussed.

 

 

Resultat d'imatges de Multilingualism in European Language Education

Coberta del llibre

Avel·lí Flors-Mas participa a les jornades «Democracy and Immigration: the cases of Catalonia and Australia»

El 30 i 31 de maig, a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona tindran lloc les jornades «Democracy and Immigration: the cases of Catalonia and Australia», organitzades pel Centre for Australian and Transnational Studies (CEAT).

Resultat d'imatges de avel·lí flors

Avel·lí Flors-Mas

L’Avel·lí Flors-Mas, investigador del CUSC, hi participarà amb una ponència titulada «Immigració i llengües a Catalunya: de les polítiques als resultats», concretament el 30 de maig de 16 a 17 h. Flors-Mas presentarà els principis, polítiques i mecanismes previstos per a la incorporació lingüística de la població immigrada estrangera a la

societat catalana, repassarà els principals resultats assolits i identificarà alguns reptes pendents. Partirà d’una diferència entre polítiques adreçades a població en edat no escolar i polítiques centrades en el sistema educatiu, i presentarà dades de diferent naturalesa (documents oficials, dades estadístiques, etnogràfiques i discursives), resultants de recerques pròpies i d’altres equips.

Les jornades són gratuïtes, però us hi heu d’inscriure aquí.

Us deixem el programa complet:

 

1

2

 

 

El CUSC participarà a la V Festa de la Ciència de la UB

El proper divendres 17 de maig, de 9 a 14 h, a l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona, podreu trobar el CUSC, juntament amb els membres de la plataforma Com ho diria, a la V Festa de la Ciència de la UB, una jornada de divulgació científica, amb tota mena d’activitats pràctiques i de caràcter científic.

L’objectiu de la festa és fer accessible a tots els públics, d’una manera lúdica i innovadora, la recerca que es duu a terme a la Universitat de Barcelona, i alhora reivindicar el paper rellevant de la ciència en tots els àmbits de la vida. Les activitats i els tallers programats pretenen fomentar la descoberta de la ciència que ens envolta i estimular la capacitat dels participants d’adoptar una actitud reflexiva i científica davant de qualsevol situació.

El CUSC impartirà, juntament amb Com ho diria, un petit taller titulat «Sema’t amb la llengua! Es pot estudiar el llenguatge juvenil?». Ja sabeu que l’argot es defineix com una varietat parlada per un grup que difereix de la llengua estàndard, s’utilitza com a parla privada i és adoptada com a senyal distintiu. L’argot pot arribar a ser incomprensible per a la resta de parlants que no pertanyen a aquest grup. Podem, doncs, considerar que la parla dels joves és un argot? Existeix un argot juvenil? En què es diferencia del català estàndard?

El nostre taller consisteix en un Kahoot, un qüestionari en línia en què els diversos participants responen una pregunta simultàniament des dels seus dispositius mòbils. El mateix Kahoot els mostrarà la resposta correcta de les quatre opcions que hi havia i els participants aniran acumulant punts. Les preguntes giren a l’entorn del l’argot juvenil: s’ha de triar l’alternativa estàndard més precisa d’un mot argòtic o a l’inrevés.

 

kahoot lingüístic

Membres del CUSC i del Com ho diria a la IV Festa de la CIència (2018)

Cartell de la V Festa de la Ciència de la UB

1st live stream Roundtable on Practices and Standards in Forensic Authorship Analysis

El 15 de maig de 10.30 a 17.00 h a l’aula 0.2 de l’Edifici Josep Carner (Facultat de Filologia de la UB), tindrà lloc, en streaming des de Manchester, un seguiment en directe de la primera taula rodona dedicada a l’anàlisi d’autoria, «1st Roundtable on Practices and Standards in Forensic Authorship Analysis». S’hi combinarà el seguiment en línia de la taula rodona amb xerrades en directe.

Si voleu assistir-hi, heu d’informar-ho a cillamola@ub.edu.

Us n’adjuntem el programa:

12