Ja disponible en línia «¿Un estado, una lengua? La organización política de la diversidad lingüística», d’Albert Bastardas i Emili Boix

Us informem que ja podeu trobar en línia el llibre «¿Un estado, una lengua? La organización política de la diversidad lingüística», dirigit per Albert Bastardas i Emili Boix, investigadors del CUSC.

El libro recoge las ponencias presentadas al simposio “Estado y población plurilingüe” celebrado en 1991 en la Universidad de Barcelona. La obra se centra en la regulación de los usos lingüísticos en los órganos centrales comunes del estado en los países de población multilingüe. Además de la introducción de los coordinadores -Albert Bastardas y Emili Boix- incluye los siguientes capítulos: -William F. Mackey, La ecología de las sociedades plurilingües. -Pete Van de Craen, El papel de la legislación lingüística o la regulación del pluralismo lingüístico en Bélgica. -Kenneth McRae, El establecimiento de una política lingüística en sociedades plurilingües: cinco dimensiones cruciales. -Rudolf Viletta, El plurilingüismo en los ámbitos federales de la confederación suiza. -Jaume Vernet i Llobet, La regulación del plurilingüismo en la administración española. -Rafael L. Ninyoles, España como país plurilingüe: líneas de futuro. -Oriol Ramon i Mimó, Plurilingüismo en las comunidades europeas.

L’índex del llibre és el següent:

  • Albert Bastardas i Emili Boix, Introducció
  • William F. Mackey, La ecología de las sociedades plurilingües
  • Pete Van de Craen, El papel de la legislación lingüística o la regulación del pluralismo lingüístico en Bélgica
  • Kenneth McRae, El establecimiento de una política lingüística en sociedades plurilingües: cinco dimensiones cruciales
  • Rudolf Viletta, El plurilingüismo en los ámbitos federales de la confederación suiza.
  • Jaume Vernet i Llobet, La regulación del plurilingüismo en la administración española
  • Rafael L. Ninyoles, España como país plurilingüe: líneas de futuro
  • Oriol Ramon i Mimó, Plurilingüismo en las comunidades europeas

Podeu trobar-lo aquí.

Resultat d'imatges de ¿Un estado, una llengua? La organización política de la diversidad lingüística

Coberta del llibre

Anuncis

Cancel·lat el seminari «Tatarstan-Catalonia»

Per raons alienes al centre, us informem que el seminari «Tatarstan-Catalona: Seminar on Language Policy & Sociolinguistic Research», programat per al dijous 14 de març, queda anul·lat fins a nou avís.

Disculpeu les molèsties.

Entrevista a Neus Nogué a Betevé: «El futur de les llengües dependrà del seu prestigi»

El dilluns 4 de març, Betevé va emetre una entrevista del programa Terrícoles que Àlex Gutiérrez va fer a Neus Nogué, investigadora del CUSC i autora de La nova normativa a la butxaca, una obra en què fa una selecció d’algunes de les principals novetats tant de la Gramàtica de la llengua Catalana com, en menor mesura, de l’Ortografia Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), i les explica d’una manera accessible a un públic no expert.

A l’entrevista, Nogué parla sobre la nova gramàtica de l’IEC, que, segons ella, és «més flexible, perquè dona solucions diferents per a contextos diferents, però demana als professionals aprendre aquests matisos que són els que hauran d’aplicar a la seva feina en una editorial, als mitjans de comunicació, a l’escola, en un diari, en una revista…»

També parla sobre el català col·loquial, el català dels mitjans de comunicació, la qualitat de la llengua a les escoles, la immersió lingüística i els perills de la politització de la llengua de l’ensenyament, el futur del català o la salut dels estudis de Filologia Catalana, entre d’altres temes.

Podeu trobar l’entrevista a aquest enllaç.

 

Neus Nogué.png

Neus Nogué durant l’entrevista

Jornada «Tatarstan-Catalonia»

El dijous 14 de març, de 12 a 16h, a la Sala Gabriel Oliver (Facultat de Filologia, Universitat de Barcelona), tindrà lloc la jornada «Tatarstan-Catalona: Seminar on Language Policy & Sociolinguistic Research», organitzada pel CUSC en el marc d’un intercanvi amb un grup de sociolingüistes de la Universitat Federal de Kazan, de la República del Tatarstan.

L’acte, obert al públic, comptarà amb dues parts, cadascuna dividida en tres breus ponències de trenta minuts. En la primera part, el grup convidat ens exposarà la recerca en sociolingüística i política lingüística que duen a terme a la Kazan Federal University sobre la política lingüística al Tatarstan o les aplicacions de la ludificació a l’ensenyament de llengües minoritzades. En la segona part, tres membres del CUSC, F. Xavier Vila, Emili Boix-Fuster i Miquel Cabal Guarro, parlaran de la recerca sociolingüística feta al centre: Vila exposarà els principis bàsics de la política lingüística a Catalunya, Boix parlarà de les polítiques lingüístiques familiars en l’àmbit de les llengües mitjanes europees i, finalment, Cabal tractarà els resultats de la seva recerca sobre actituds i usos lingüístics entre adolescents tàtars de Crimea.

L’intercanvi de coneixements amb altres grups de recerca sempre ha estat una de les prioritats del CUSC, i esperem que aquestes jornades serveixin per intercanviar opinions i punts de vista alhora que per donar a conèixer al públic català la situació actual i les perspectives de futur per al tàtar en el marc del Tatarstan i de la Federació Russa en general.

Hi esteu tots convidats!

Conferència a càrrec de Llorenç Comajoan: «La adquisición de los usos del pasado en español L2: puentes entre teoría y práctica»

El dijous 28 de febrer, de 9.30 a 11 h, a l’aula 3.3 de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, tindrà lloc la conferència «La adquisición de los usos del pasado en español L2: puentes entre teoría y práctica», amb Llorenç Comajoan Colomé, investigador del CUSC i professor a la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC). La conferència s’emmarca en el Máster de Español como Lengua Extranjera en Ámbitos Profesionales, però és oberta a tothom.

US hi esperem!

 

Resultat d'imatges de llorenç comajoan

Llorenç Comajoan (Font: Uvic.cat)

Entrevista a Natxo Sorolla: «El català comença a estar amenaçat a la Franja»

El 20 de febrer, el Diari de la Llengua va publicar una entrevista a Natxo Sorolla, investigador del CUSC, membre de la Xarxa CRUSCAT de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), professor de sociologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV), sobre la situació del català a la Franja arran de la publicació del llibre Llengua i societat a la Franja. Anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics (2004-2014), un estudi publicat recentment per Prensas de la Universidad de Zaragoza. Es tracta d’una obra col·lectiva de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, de Campus Iberus (que aplega universitats de la vall de l’Ebre com la Universitat de Saragossa i la Universitat de Lleida) i el govern d’Aragó.

Us en deixem un fragment:

Podem dir que el català a la Franja està començant a estar amenaçat. Tenim dinàmiques que indiquen que la situació del català a la Franja és d’estabilitat: es continua transmetent de pares a fills, etc…, però tenim altres dades que ens indiquen que hi pot haver un canvi molt ràpid que pot fer que la situació canviï radicalment. La Franja és un territori bàsicament rural i això té efectes demogràfics. Hi ha molta població gran i adulta i poca població jove de 15 a 29 anys. Els autòctons continuen marxant a fora a estudiar i després a treballar i arriba població de fora que canvia la situació del tot.

Podeu trobar l’entrevista sencera aquí.

 

Sorolla1

Natxo Sorolla. Font: Diari de la Llengua

Ja disponible en línia la tesi doctoral de Francesca Walls, «Transmitting English abroad: Transnational anglophone parents raising children in Barcelona»

Ja podeu trobar en versió digital la tesi doctoral que Francesca Walls va defensar el 7 de desembre de 2018 a la Universitat de Barcelona, «Transmitting English abroad: Transnational anglophone parents raising children in Barcelona». Aquesta tesi analitza com es gestionen les llengües a famílies amb com a mínim un progenitor anglòfon transnacional (PAT) resident a l’àmbit metropolità de Barcelona. L’estudi es centra en les llengües que els PATs usen amb familiars, sobretot pel que fa a la transmissió lingüística intergeneracional.

La trobareu a Tesis Doctorals en Xarxa.

 

walls.jpg

Francesca Walls defensant la tesi el 7 de desembre de 2018